Després de 5 mesos, GRANS reptes molt més que assolits!

«No tengo ninguna receta para el éxito, simplemente aprobecho el momento»
Just fa 5mesos que vaig pendre una decisió i em vaig adentrar en un món ple de reptes. Tan sols va començar com tornar a atrapar aquell hobbie que sempre m’havia guar

dat en un calaix, prò al obrir la caixa em vaig adonar que havia de continuar.
Després de 5mesos puc dir que he assolit molts més reptes dels que m’havia proposat i molts més dels que em podia imaginar! He tingut molts moments bons i d’altres al punt limit, he hagut de suar molt per arribar on sóc prò ho tornaria a fer les vegades que calgués.
I tot aixo per què?? Els moments que m’enduc, els records que han anat omplint la caixa i totes aquelles persones que he conegut m’han fet millor persona. Així és que tan sols em queda donar les gràcies a tots i cada un de vosaltres! Primer, incondicionalment a la meva peQue, ella és la que m’ha donat els ànims quan ja no podia més.
Després, als més propers que m’han seguit des de primera linea fent-me costat a totes les aventures o esperant-me a meta per fer l’entrada triumfal junts.
I per últim prò no menys important, a tots i cada un de vosaltres TrempRunners, sense el vostre esperit i le ganes de transmetre res seria el mateix.
Realment he aconseguit un gran equip, un gran companyerisme i sobretot unes grans experiències les quals m’han fet créixer!
Aixi que…. Salut i cames que això només acaba de començar!
Olgueta

 

 

Caminada del codony

Avui feiem una sortida diferent.
Sent fira el PME de Tremp havia organitzat una caminada per dins del poble, la ruta urbana de 6km (circuit blau) a les 8.30
No era una mala idea per a començar bé el dia, així és que amb la xica ens hem aixecat i cames va! Em arribat 10 minuts abans d’hora i només hi havia la Núria Martimpé, pensavem les 3 que ens haviem equivocat, no hi havia ningú més!!! Prò poc a poc han anat arribant algú més.
El jordi, la Lali i el seu home, l’altre jordi, la Txell i el Jordi (avui era el dia dels Jordis!), el Miquel acompanyat del Culer (el gos fidel que el segueix a tot arreu) i la seva dona que ens enganxaria als bombers. No erem molts però suficients per a fer una bona caminada! Així és que el Ramonet de Vilamitjana ens ha donat sortida!!!

 
Xino xano em anat tirant, passem el cole, fem rotonda, pinell, caminet depuradora, petita pujada fins la carretera…. La xica anava explicant que alli al seu costat la iaia hi tenia la casa, no callava!!!
Però aviat ha vist, la petita pujada i… sssht!! em de guardar forces!
 

 

 
Em pujat el «pujador» que diu ella que dóna al magistrat saura, casa la iaiaaaa!! Alli ens em trobat a l’Amparo, que des de el balcó ens deia bon dia. Avui li hem posat falta! 🙂
 
Em tirat amunt llaminer, baixem passeig, el tornem a pujar i tirem direcció plaça capdevila. Alli ens em trobat als que ja eren ben matiners per a poder-se fer les torrades amb all i oli, quina bona pinta però naltres com a bon esportistes que sóm em tirat direcció estació 🙂
 
 
Aviat em sigut a la zona que li agrada la xica. Estavem davant del Darp, abans de crusar el pont que dóna al parc Flors Cirera.
 
 
Em pujat amb un tres i no res! Aviat em passat la guardia civil i hem començat a trobar indicis del final de la tardor, uns colors espectaculars!
 

 

 
Em gafat el caminet que hi ha més amunt del Buenos Aires i em crusat carretera direcció Esclat. Em nat tirant amunt amunt i la veritat es que s’estava fent molt amè! Aviat em arribat a dalt a les begudes Feliu. Alli em aprofitat de fer una foto en grup decent i amb un fons espectacular!
 

 

 
Després de fer les fotos i veure les espectaculars vistes que teniem al nostre voltant, era l’hora de fer la gran baixada com diu la xiQui. Li encanta fer aquell tros, revolar i saltar com un petit cangur mentre pots observar tot Tremp al teu avast!
 
 
Aviat em passat l’alberg i em arribat al pont de Sant Jaume. Mamà i les llumetes??? Ella està acostumada a crusar el pont de nit, i la veritat és que és espectacular, però avui ens haviem d’aconformar amb el dia mig núvol que donava un toc diferent.
 

 

Ella sempre darrera del Culer 🙂
 
Allò ja estava arribant a la seva fi. Hem arribat a la plaça Capdevila i alli final del trajecte. Recorregut de 6km amb 58min. Un bon començament del dia no???
Alli la majoria s’han quedat a esmorzar i fer petar la xerrada.
 
El resultat? Una bona estona disfrutant i ben acompanyats. Si més no, ja en portem 6km més al sac!
Non Stop*
 
 
 
 
 
 
 


Cursa del Caragol a Linyola


<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>Avui tocava estrenar l’equipament de TrempRunners i quina millor manera que fent la cursa-marxa del caragol a Linyola?? I així ho hem fet!

A la vegada avui era el dia que coneixiem a la Carla, el Nil i el Toni. Unes fieres!!!
Als 6.30 del demati a casa nostra ja tocava diana, ja feia rato que m’havia llevat i prepara’t tot, així que d’una revolada la peque s’ha vestit i ens hem enfilat al cotxe.
<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Xino xano em anat baixant, la foscor ens ha deixat i a començat a sortir el sol. Haviem quedat amb la Silvia i la trup al faro per arribar junts a Linyola, i als 8.15 com un clau alli estaven. Després de 2 minuts de presentacions em gafat carretera i en 10 minuts em sigut aparcats a Linyola.
Em nat a recollir les pulseres-dorsals i … haviem de fer temps! Erem tant puntuals que encara ens quedava gairebé ¾ d’hora per a començar. El Toni, molt ingeniós ell, s’ha endut els nens en una zona més apartada i han començat a fer estiraments. I quina patxoca que feien!!

  

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Després de cuatre fotos i despedir-nos de la Silvia (no estava recuperada del tot i no podia fer el “tonto”) em començat a esperar la sortida. 

Dentre la multitud ens ha aparegut el Xavi Torrecillas i els Vikings!! Alli estaven, com sempre diuen justos però a temps! Avui portaven un acompanyant especial, la Ingrid!!

  

I al cap de res han donat la trompeta de sortida! Els 3 han arrancat a corre ben espitosos i a mi i el Toni ens ha tocat posar-nos a corre darrere seu per a poder-los seguir. 

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
La Carla deseguida ha liderat la “cua” i el Toni no es quedava curt!!! Allò era un veritable duel entre germans!! Mentre el pare treient la llengua intentava atrapar-los :p
La Itziar aviat a baixat el ritme. Prò cap problema!! Ella no està acostumada a fer-ho corrent i venia d’un bon costipat de la setmana anterior. Així és que amb les defenses baixes no calia jugar-se-la. Li he dit al Toni que n’és tirant amb els seus i naltres ja fariem cap!
Em començat a enfilar-nos pel cami, per fi haviem deixat la carretera!! I un bon començament passant entre vaques!

  

La veritat és que el tragecte era molt planet i molt amè. Això donava per a poder portar un bon ritme dintre de les possibilitats que se’ns presentaven! Uns bons paisatges de panís ens acompanyaven!

Mes o menys deviem portar mitja hora caminant i passant a mig camí quan els primers corredors han començat a arribar!

  


Primer només n’hi havia dos o tres i que no coneixiem de res, però una mica més enllà ja es divisava una gran massa. Em començat a prepara la camara i les coses amb la xica per estar llestes i aviat han començat a passar les nostres cares conegudes!
Primer el Xavi Torrecillas al seu ritme i portant-ho molt bé!

  

El seguia el Gilbert, tot i que amb el “sant pau” que portava a darrera es veia tant petit… (amb carinyo, ho saps! 🙂 ) però treient tota la seva voluntat i força portava un molt bon ritme!

  

  Seguidament ens apareixia el Manel. També a bon ritme però el temps suficient com per animar a la peQue (gràcies!!!)
<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Que fàcil era distingir-los aquest cop diem amb la xiqui! Avui nem tots grocs per coneixens entre TrempRunners!! I…. entre tanta xerrameca casi se’m passa la Sandra!!!!       Sort n’he tingut que m’ha cridat i em fet peripècies per aconseguir una foto que finalment a quedat estupenda!!! Quin ritme portava!!!

  

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Ja només ens quedava la Sonia , i la veritat és que no ens ha fet esperar pas gaire! Deseguida em divisat la “marea groga” altre cop i ens ha donat prou temps com per immortalitzar el moment! Trotant trotant, anava passant a tothom!!!

  

Entre tanta gent coneguda ens em animat amb la xiqui i em nat tirant a passo ligero per alleugerar el camí. Portavem una horeta caminant i ja no ens podia faltar massa, i poc equivocades anavem perquè ens dos segons em trobat el cartell on ens deia que ens quedava menys de 1km per fer meta!!

  

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Venga xiqui que això ja està!! Menos mal mamà, tinc molta calor –em deia. Ja només ens quedava la gran recta final per fer l’entrada al poble i arribar al final!

  

Aviat em arribat on haviem deixat el cotxe i sense donar-nos compte teniem al Gilbert, la Carla, el Nil, el Toni i la Silvia alli saludant-nos! Haviem arribat a meta!!

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>


Una bona arribada i un bon temps! En total haviem recorregut 7km amb un 1:15! Tot i que la Carla ens ha deixat amb la boca ben oberta! Quedant amb 2ª posició d’entre tots els caminadors!!! Una fiera!
Després em nat a recollir la gran bossa com a premi que teniem i el bocata que ens esperava. 

De mentre els nens han nat a mirar si ens havia tocat alguna cosa més al sorteig de dorsals que hi havia hagut. No em tingut sort, però deu ni do lo que ens enduiem!!

  

Em fet quatre fotos més entre algun Tremp Runner que anava apareixent per alli i em fet temps fins l’entrega de dorsals.

  

Realment ha sigut una bona experiència que tenim més al sac. No en teniem cap de feta que fos tan plana i curteta com aquesta, per ficar-nos a to estava bé, però com hem trobat a falta els forats i les roques de les de montanya! Estem tant acostumats que lo pla se’ns fa aborrit!! 🙂
Tot i així s’ha de felicitar  a l’organització. Ha estat tot molt ben marcat, tenin la gent adequada als punts critics i sapiguent guiar en tot moment. El gran detall que han tingut amb els caminadors (la bossa és xulisssima) i el gran ambient que s’hi ha respirat!!! Un bona dia em passat!!!

Doncs fins aqui el 3/24 d’avui, tal com diu Gilbert! Espero que hagueu estat entretinguts entre aquesta curta prò intensa crònica!
Salut i Non Stop*