MatxiXics: un sac de nervis!!!

Avui era un dia diferent, s’apropava una experiència nova però que el pronòstic era excel·lent!
Avui per primer cop, la peQue feia la seva 1a cursa de muntanya sola, sense la companyia de la mamà. Si, molts pensareu que no era ni la primera ni la última que feia, però jo sempre havia estat alli per a “donar-li canya” o simplement per ajudar-nos mutuament, avui li venia un GRAN repte!

Ahir a la nit abans d’anar a dormir, casa nostra ja estava plena de petites formigues que la feien trontollar, però al final va aconseguir dormir.

Als 7 del mati ja sonaven els despertadors de casa. S’ha preparat en un tres i no res, ha menjat ben poc i em anat a buscar la iaia. Aquesta vegada tindria una bona rebuda a meta!
Sobre les 9.15 arribavem a Rialp, i el bon ambient ja es començava a notar. Feia rasqueta ja que estava enuvolat i la nit anterior havia plogut però res que la fés tirar enrera. Llunyanament es podia divisar el Montsent ben nevat!!!

 
Poc a poc em nat fent temps, esperant a que arribessin els companys del cole. Mentre anava investigant avere que era lo que li esperava.
 

 

 
Aviat han arribat la Júlia, la Jana, la Claudia, el Nuix, el Jorge, el Victor… que guai!!! Tenia amiguets de classe que la podrien ajudar. S’ha anat preparant fent 4 estiraments mentre la resta feien recollida de dorsals.
 

 

 
S’han fet molt amigues amb la Júlia i entre elles s’anaven dient que si una no podia l’altra l’ajudaria, que lo important era poder acabar, no córre tota l’estona.
 
 
Aviat han començat a avisar que tocava el brifing i posteriorment la revisió de material. Aviat han passat el control i s’han començat a preparar per a la sortida.
 
 
 
Als 10.30 en punt han donat la sortida. M’he donat pressa per a poder-los agafar una mica més enllà de la sortida, mentre la iaia es quedava per a dir-li adéu! Aviat han començat a passar, els més ràpids, els tranquils i aquells que anaven amb tota la calma, però tots anaven ben entusiasmats!!
 

 

 
Han passat amb la Claudia ben contentes, com un xinxol i rialleres com sempre. Els hi he dit adéu i me n’he anat en direcció contraria. He pensat que els podia anar a esperar a l’altura de la central hidroelèctrica, d’aquesta manera podria tenir més fotos i podria veure com portava el anar sola.
 
Renoi com hi anava la canalla!!! Un dels germans relámpago que li’n dic jo, i el Pol just feia ni 5minuts que havien donat la sortida, que ja me’l he trobat de tornada!! Unes màquines!!
 

 

 
Han començat a passar tots un per un. La veritat és que m’ha sorpès lo poc que se’ls veia cansats i lo entusiasmats que estaven al sentir que els deies que faltava molt poc! Inclús aquell que no podia més treia les forces d’on fés falta!!
 
Ha tardat una miqueta en arribar el gran moment, però darrera del cotxe de bombers… alli la tenia!! Venient juntament amb la Claudia mano a mano i a bon ritme!! No m’ho podia creure! Venia corrent i sense pensar-s’ho dos vegades, la veritat és que m’ha sorprès molt i a la vegada m’ha fet sentir orgullosa de tota la bona feina feta que portavem fins ara!
 
 
S’ha ficat super contenta al veure’m i sentir que estavem alli amb la iaia per donar-li els ànims que quedaven per a poder arribar a meta. No s’ho podia creure i començava a estar exhausta, però el fet de posar-me a córre al seu costat l’ha fet treure l’adrenalina i tirar endavant! I renoi quin gas ha agafat!!! Havia de portar jo un bon ritme per a poder tenir temps de passar-la al davant i poder tirar les fotos!! Realment han sigut uns instants increibles! Les sensacions que he tingut anant al seu costat per a donar-li forces han sigut inmenses!!!
Ha travessat la linea de meta abans de lo que em pogués imaginar, i amb una gran rialla que l’omplia d’orella a orella!
 
 
Després de 00:35:12 amb posició 21 de 27 arribats travessava la linea de meta!! Amb 3km més a la butxaca i amb la seva 1a cursa de muntanya sense la mamà!!!
 Tot un repte que tenia per endavant el qual ha assolit amb tots els objectius al 100%, més orgullosa no en podia estar!!
 
Mentre donaven la sortida als grans i més tard als petits, s’han posat a jugar tots junts. Realment són incansables! Tornaven a córre i purular per alli como si nada!! 😉
 

 

 
Ha sigut una experiència increible per les dos. Per ella per anar sola i per a mi pel nerviosisme que he viscut per tenir-la que esperar. Realment m’ha sorprès el resultat i la maduresa que ha demostrat, però tampoc podia esperar menys de la meva pitufa. Realment es fa gran a passos gegants!!
 
El principi d’una gran aventura!!
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s