4ª correpallars: Cuca de LLum

Després de calentar motors de bon dematí i pujar fins el roc del neret (les antenes) Havi arribat el moment de la veritat, els preparatius per a començar la Cuca ja estaven llestos.



Eren les 6:45 de la tarda i la furgo del marc ja anava a tope! Gent, nervis, motxilles… semblava que la Olga marxés de casa! jajjaj.
Em arribat a Talarn amb un plis plas, em fet la recollida de dorsals i ens em començat a refrescar per estar llestos. Feia molta calor, tot i que portavem aigua suficient per almenys poder arribar  fins a santa Engràcia em preferit ficar-nos xopes abans de sortir, d’aquesta manera la pujada no se’ns faria tant pesada (em pensat).
Així és que després d’unes GRANS fotos, començava l’aventura!


i …. el tret de sortida!!! Va ser una sortida molt emocionant! Càmares, amics, gent.. tothom estaba alli per animar-nos i la veritat que això fa que tiris molt més. Xino xano amb la Laia vam passar el barranquet, i vam nar pujant com cabretes muntanya Santa Engràcia. Amun i amunt, tira que tiraràs vam nar fent. Alguna que altra parada necessitava, realment la calor m’estava matant, em vullia tot i no podia malgastar l’aigua que duia. No l’havia fet mai i no sabia el que necessitaria. Tot i així Talarn i l’acadèmia cada cop estaven més lluny i Santa Engràcia ja ho teniem aquí!


i pim pam pum, després de l’última pujada ja erem a dalt! no m’ho podia creure amb una horeta i poc ens haviem plantat a Santa Engràcia, realment em vaig sorprendre la canya que em va arribar a posar la Laia, prò la vaig aguantar i alli estavem!
Aquesta foto em va animar molt, realment era un gran detall.

Un cop passats per l’abituallament, tocaba refrescar-nos altre cop, l’aigua que portavem a sobre des de Talarn feia estona que ja no en sabiem res! Així que vam decidir posar-nos xopes de dalt a baix si més no, fins que es fes fosc aguantariem millor, ja no quedava massa i calculavem que als 10 encara estariem xopes! (i no vam calcular malament)
i ale, després de prepar-nos altre cop, lligar bé els pals i posar-nos motxilles era hora de tornar-nos-hi a posar! Continuava fent molta calor, de fet no ens va abandonar de tota la nit, però anavem ben preparades! jejej. Vam començar a trobar la gran senyalització dels cuquets, tot i que encara no era fosc era maco trobar-te’ls, realment la senyalització un 10!

verds i vermells, d’aquesta manera esbrinavem la difultat, o almenys jo! 🙂

i va arribar el gran moment, tocava posar frontals i fer la gran baixada fins al barranc de Gurb! Realment alli vaig disfrutar com una nena petita! Fent saltirons de roca amb roca i passant els corriolets, mentre de repent veiem els primers corredors que ens atrapaven!!


Així que…. les samarretes dels Tremp Runners començaven a lluir i els havia d’agafar, vaig agafar una bona posició a la primera baixada i foto va foto viene! No els vaig poder agafar tots, n’hi havia que amb ells frontals no distingia qui eren fins que no m’havien passat, però lo que compta és la intenció no??
i comencen a passar
el Toni

El Gilbert

l’Antonio (tot i que no es veu molt bé)

el David

el Xavi

l’Albert

el Marcus i la Reichel darrera

Redeu quina canya portaven!!! però realment era molt bonic poder estar allí per animar-los, tot i que només per segons però vaig disfrutar moltissim! i bé, arribava el final de la baixada, després de passar-nos les grans roques del barranc i refrescar-nos (com veieu sóc persgona de molta aigua, jejeej) tocaba la gran pujada fins a Gurb! Allò ja no era tan “agradabble” però poc a poc i bona lletra sabia que podia, així que xino xano vam nar pujant. A mig camí vaig tenir els ànims de la petita, la tenia al telèfon i em preguntava que perquè respiraba extrany!! jajajjajaja, estic fent la cursa nocturna, li explicava i ella em deia que aquella si que no m’acompanyava, que era moooooolt llarga! Després de fer aquesta paradeta i tornar a tenir els ànims que necessitava per arribar, anavem arribant a Gurb! Podia apreciar tot un caminet de cuquetes que anaava deixant al darrera, realment era molt bonic en plena nit veure tots els frontals movent-se.

I als 10:15 ja erem a Gurb, haviem pogut passar el tall horari i haviem de continuar! Ens quedaven unes dos hores llargues per a poder arribar, però el tros de carretera que ens tocava fer ens deixaria recuperar! Poc a poc vam arribar a les vinyes, ja veiem TREMPP, TALARN!!! per fiiiiiiii tornavem a tenir vistes de lo que era casa nostra! 
tot i que la foto molta calitat no té, allò és Tremp.

i apaleeeeeeeee, baixem les vinyes, tornem a passar corriolets, alguna que altra caiguda i ja sóm a l’últim abituallament! Estem aprop de Sant Sebastià i el Peró ho té tot apunt per anar tirant fotos. Ho passem una mica de llarg i ens diu que encara ens queda de 3a4 km!! Com???? però si Talarn ho tenim aqui al costat, pensem!! i ara ens n’adonem…. em de tornar a baixar corriolets i agafar el cami que puja de Tremp fins a Talarn, quan el vols fer a ppeu….. això és un timo diem!! jajajajajajaj. estem cansades i sembla que no arribem mai al lloc, donem molta volta però finalment veiem les llums de talarn a la carreteera! Ens ha costat però estem arribant!! i au, com que no em pujat prou…. amunt que fa pujada! Em de travessar tot talarn per arribar a al meta! A l’arribar a la plaça del poble ens tornem a refrescar, però ni així tornem en si, relament estem exhaustes! Finalment veiem el “podi”! em arribat i alli hi ha gent que ens esperar per animar-nos. Realment l’entrada va ser molt maca, tots aplaudint i veient a la teva gent! Després de 5:20″ podiem dir que l’hem finalitzat!!!


I em arribat a temps per la Reichel! Algo em deia que pujaria al podi i efectivament, havia quedat 2ª de la categoria femenina i just llavors li feien l’entrega de premi!!! Enhorabonaaaaaaaaaaaaaaaa
I ara si que ens haviem merescut un bon sopar!!! 🙂

Resultat: va ser una gran experiència on realment vaig disfrutar molt! alguna que altra molèstia al genoll (sembla que no hi hagi manera que marxi) prò tot i així em va agradar molt! estaba contenta d’haber pogut passar aquest cop el tall horari, i sobretot d’haber arribat sencera! Potser la crònica no esta al 100%, estem just al dia després i la recuperació es lenta però la satisfacció inmensa! Així que ….. UNA MÉS AL SAC! 🙂

I fins aquí hem arribat!  Ara a per la pròxima! Non stop! *

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s