L’arribada de la Marató Rialp Matxicots


Avui era un dia diferent, tot i que a mi no em tocava ahir a la nit ja portava uns nervis impresionants. Arribaré a temps, el podré veure arribar??? Em preguntava a mi mateixa,i és que em tocava un bon tute, prò a la vegada em feia moltissima il·lusió poder estar allí per quan fessin la GRAN entrada…

Als 8 del mati ja em tocaba el despertador i als 9 agafa cotxe i manta i cap a Lleida. M’esperava un dia llarg però segur que valia la pena. He fet una gran visita a la ofi, allí he fet un cafelet amb la Raquel i la Belén i després a gastar!! Que si òptica, que si decathlon, visita a les nenes de Balaguer, saludar amb 5 minutets a la peque… i ep!!!! Que son les 13.00 i he de començar a colar!!! La Olga ha posat el turbo i rrrraaaaam cap a Tremp! A la 13.30 recollia a la Laia i ens enfilaven carretera dirección Rialp. No saviem res del cert, però ens haviem d’arriesgar, els volia veure arribar! En un tres i no res hi hem sigut i allí ja teniem els primers arribats, havien sigut més ràpids que jo i ja feia una mica que esperaven.
 Allí trobavem al Xavi Torrecillas, Toni Serrano, Xavi Llohan i Albert Felip! El Gilbert ja se m’havia esfumat i no l’he pogut enxampar!

 

Em estat una bona estona amb ells, parlant de la batalleta d’on venien. Poc a poc s’han nat disperssant i al cap d’una llarga estona han nat arribant més dels Tremp Runners, quina il·lusió!
L’Oscar:
L’Antonio:
i al cap d’una estoneta més han arribat els Marcs!!

Era increible poder viure aquell ambient, poder veure com els teus estaven arribant i semblava com si fes 5 minuts que estessin caminant, increible!!!! 
Al cap de 10 hores i algo més del total de la cursa arribava el 1er de la extrem, una màquina!
i poc a poc han anat arribant més coneguts!
L’Ale i la seva troup:

i la Raquel??? m’anava preguntant. Estarà bé. li haurà anat bé??? i mentre esperava sentada al terra de la cera i fent-me les meves preguntes apareixia una troup de gent. Veia una samarreta vermella de lluny però no podia divisar bé si ho era o no, però…….. siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! Alli la tenia, la meva nena ja treia el cap!!! Per fi podia cridar el seu nom i acavar de donar ànims per fe la GRAN entrada, quina il·lusió!!!

Ara ja eren les 5 de la tarda practicament i algú encara faltava per arribar com el Alvaro, però estava de peu des de les 8 del dematí, sense dinar i ja estava cansada, així que jo ja em retirava, ja era hora!
Espero que a ningú li hagi sabut greu si no l’he agafat a la foto, o si la foto no l’he agafat del millor angle, però a vegades m’agafaveu desprevinguda i sense preparar 🙂
Com que del Gilbert no tenia cap foto li he “mangat” a la Sandri, i quina millor que una amb la seva nena??
Doncs apale, per avui és curteta, però és tot el que tinc!
Avui heu sigut vosaltres els que han fet la gran feina ben feta, així és que ara, em toca preparar-me per demà, demà sóc jo la que li toca el tute i esperar tenir algú a la meta per animar-me 🙂
Només em queda donar les MIL gràcies al Mingo per deixar-me la samarreta dels Tremp Runers a falta de no haver-me arribat. Així és que, a intentar deixar el llistó ben alt!!!
 Salut i Non Stop
 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s