Cim del Montsent amb la peQue!

Ja ho portava de cap  tota la setmana, i el dissabte estava destinat a coronar, però amb una invitada molt especial, la peQue!

Així és que als 6.30 del matí hem agafat cotxe i carretera capdella, als 7.30 ja erem allí, llestes per agafar el telefèric i enfilar-nos roca amunt.

Ens em efilat pel carrilet i tirar que tiraràs! Em començat a trobar el gran paisatge, que si túnels (cosa que no li feien massa gràcia) que si on guardaven abans els ramats d’ovelles.. (em sembla que era aquesta la utilitat) i així em anat tirant sense donar-no-se’n compte que practicament erem a la cabana del pastor


. Em esmorzat amb tranquil·litat i em decidit que era millor tirar costa amunt, total haviem de fer-ho igualment…. Així que em retallat una mica de trajecte. I enfila que enfilaràs! Renoi com costava fer passes cara amunt, però no hi havia qui l’agafés!! Jejejej
Em estat entretingudes entre grans vistes, un gran acolliment de part de les vaques , cavalls i la gran presència de les àguiles! Quin gran animal per no parar de mirar el seu bol.
aqui hi ha 2 pardalets que són difícils d¡apreciar


I això anava fent costa amuuuuunt!!! Em començat a arribar a la part rocosa, res de comparació però que bé que ens ho hem passat fent de cabretes!! Semblaava que el temps no ens volgués acompanyar, però com que no es veia res greu em decidit continuar. Renoi quina marxa portaba la petita, entre roca i roca em desapareixia dient-me que no le’engannyés!! Quina agilitat! Jejejej.. allò semblava que no s’acabés mai!

Roca roca i roca i….. pam! Em vist el petit passadís i sabiem que arribava la GRAN final! Ja començaven a treure el cap, ja podiem veure les dos banderes que entrevolaben mig en els núvols! Quina gran satisfacció!


Em acabat de pujar en un tres i no res! Feia molt vent i de tant en tant es notava les ventades, així que em dinat rapid i avall que fa baixada! Però això sí, sense deixar la nostra petjada! Fent fotos com cabretes J


tot i que hi havia nubolades, alguna que altra vista em pogut treure! això sí, hi havia petits detalls que realment valia la pena haber arribat a dalt!!
això eren fragments de roca que anavem traspassant

algunes vistes que s’han deixat veure

tot i que els llacs s’han amagat aquest cop


La baixada ens ha costat més, però com que la “senyora” no volia perdre el telefèric de baixada, em agut d’apretar el “culet” per a poder-hi arribar. Realment  estavem exhaustes, però un últim esforç era el que quedava! Tot i així ens ha sobrat mitja hora, així que us podeu imaginar la canya que hi hem posat.
De tota aquesta crònica ne’m tret moltes coses l’una de l’altra. Em rigut, em plorat, ens em barallat, em cridat i fins i tot en caigut de cul, però ningú ens treu la GRAN satisfacció d’haver-la coronat juntes, d’haver-nos esforçat juntes però sobretot JO em quedo amb el gran esforç que ha fet la petita per fer-me continuar, per tirar i no abandonar!
Això és tot per avui!! J ara toca preparar-ne una altra!! Non stop!


Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s