Cursa popular Antoni Camarasa

I bé, aquest cop tocava fer poble i anar a recórrer paratges que realment valien la pena. 
Ja portavem tota la setman preparant el “tute” que ens esperava aquest dissabte, les peQues junt amb la Reichel ja la van anar a tastar el dimecres i van marcar el recorregut. S’ho van passar pipa amb l’esprai rosa i avui realment saltaven com esquirols marcaven el camí tota l’estona 🙂

Eren les 17.00 i tothom a començat a aparéixer per a recollir dorsals. Em agafat el nostre i em començat a preparar-nos i fer quatre fotos abans de la sortida.

La sortida ens l’ha donat la dona del Torra (tal com jo la conec) o la mare del Bepo (com més us agradi :p ). Les peques ja estaven llestes, la Reichel i el Marcus estaven per alli per dir-nos adéu i retrobar-nos després i…. hora de sortida! Em agafat embrunzida i cap a travessar el barranquet i començar ruta. Ens han començat a passar cares conegudes com l’Ester, la Joana, la Noe, el Dani… i naltres al nostre ritme! Deu ni do com han començat les senyoretes!!

i Pim Pam… navem trobant les primeres marques de color rosa, enmig del cami m’explicaven com les havien marcat. Una que aguantava, l’altra que ruixava… que bé que ens ho vam passar mamà! deien… era divertit escoltar-les i era una manera més d’anar passant l’estona sense que s’adonessin que anavem avançant.

Aviat em arribat on hi ha el cruse per arribar al pou de gel o agafar l’altre cami. La pujada s’ha fet una mica dureta i ens ha costat una miqueta. Així que treien una miqueta la llengua, anant trampejant amb la camelback i “enganyant-les” de que ja acavava la pujada em sigut a dalt, realment tampoc ens ha costat tant!! 🙂
Aviat em arribat al planell i s’ha fet més amè. Anavem tirant sense donar-nos compte que començaven arribar els primers corredors!! Semblava mentida, tot just feia 45min que estavem caminant i alguns ja ens atrapaven!! Realment un gran nivell, però elles s’ho passaven d’allò més animant-los i avisant-me que venia un corredor per tenir temps suficient de buscar un bon lloc i tenir una gran visió per a poder començar el meu reportatge 🙂
Després del Dani encara em tingut un petit marge per les xiques agafar directa i jo poder arribar a la carretera, tenia més visió i podiem avisar al Toni que s’havia equivocat! Anava tant capficat en els seus pensaments que havia tirat amunt enlloc d’avall 🙂 Han començat a passar un rere l’altre sense parar i el Marcus ha tret el cap! 🙂

Deu ni do la presencia que teniem avui de Tremp Runners!! La càmara no parava de disparar i que bé que m’ho passava!! Tot i així, anavem tirant sino encara fariem fer tard a l’escombra que portavem al darrerra 🙂 Així és que hem passat la part dels ametllers de tendrui, em aparegut a la carretera, em baixat cap al riu i em començat a passar la part divertida del costat del barranc on ens hem tornat a trobar més presència de TR!!!Alli ens ha enxampat la Raquel i quina alegria que portava la Tuixén! No es podia creure que la seva mamà ja l’estava enxampant!! 😉

Aviat ens han acavat de passar tots i em començat a treure el cap al 1er abituallament que ens esperava! 
Alli les peQues han repostat liquid, han acavat  de passar quatre cares conegudes i em decidit que era hora de tornar a agafar el ritme que portavem 🙂

 Així és que han tornat agafar la directa i amunt! Em decidit que com que ja es coneixien el cami i el de caminadors era massa “aborrit” fariem la de corredors i la veritat és que ens ho hem passat d’allò més bé. El pujar i baixar era divertit i les vistes que em començat a trobar a les gesseres realment m’han sobtat. Era una meravella tot el que teniem al davant i els corriolets que haviem de passar eren molt molt entretinguts!

La veritat és que quan no me’n donava compte les senyores ja em treien un pam i ja les tenia a la última pujada que ens quedava! Eren unes fieres costa amunt! 
Tot s’ha de dir que la senyalització de quan venia una gran baixada venia molt bé! De repent veies que les dos es paraven i deien MANS!! jejejejj, ens ho passavem molt bé a les baixades! Una al davant, una al darrera i la Olga al mig preparada per a baixar com si estessim patinant! Tot i que hi havia trossos que preferien ficar-se a correr i escapar-se de mi!
Aviat em acavat de pujar i baixar i disfrutar de les últimes vistes abans d’agafar el cami dels cavalls. Només ens quedava una última pujada per arribar a la gran baixada fins al barranc! Realment s’ho han passat pipa en aquell tram, tot i que els nuvols i trons ja feia rato que ens amenaçaven de moment la cosa anava aguantant!
Aviat em estat al cami dels cavalls i PAM! pluja al canto! Ens pensavem que no seria gran cosa, el Jordi ens deia que marxava cap a l’aragó, ens ho miravem i repetiem que marxava, però coi que equivocats anavem!! En el moment menys inesperat ens ha agafat i de quina manera!! En tres segons em començat a estar xopes i les nenes no s’havien on posar-se!! De cop ens ha aparegut el Diego que venia a recollir-nos. Ens quedava poquet per arribar però realment allò pintava malament, així que hem montat al cotxe i els ultims 2-3km que ens devien quedar els hem fet amb cotxe. Hagues sigut divertit poder-la acabar, però realment les xiQuis haguessins acavat massa xopes! Aixi és que ens hem aconformat i sobretot hem agrait moltissim al Diego i la organització que tinguessin el gest de pensar amb elles!!!!
Així és que aviat hem sigut a la meta. Alli la gent ens ha aplaudit igual i animava a les peques de que ho havien fet molt bé! i realment estava molt orgullosa d’elles, les parts més complicades, tota la cursa dels corredors i els corriolets més enrrabessats ho havien passat com si ho fessin cada dia! Veure-les disfrutar d’aquella manera, cridant i animant-se entre elles de que VENGA QUE TU POTS!! no es podia pagar ni comparar amb res, així és que com sempre, m’emporto una experiència molt positiva més al sac.
Sembla que no, però poc es va emplenant! Ja portem un bon curriculum no creieu??? 🙂
i com no em podia deixar la part més important…. Les GRANS classificacions! A destacar de Tremp al Dani amb la part masculina i a la Raquel la part femenina! Han fet una gran cursa i que més bé que animar als nostres??? Seguiu així i arribareu lluny! 🙂

Us deixo una part del track marcada, he començat a grabar tard (ja haviem travessat el primer barranc) i l’he parat just al començar el cami dels cavalls, però les parts xules si que les hem pogut marcar!
el track:
I fins aqui l’experiència que he aconseguit avui. Com diu l’Alvaro, potser algun dia em veureu correr, però segurament serà per enxampar-vos amb una gran panorama per poder-vos retratar  🙂
La meva passió és descobrir territori i poder retratar, així que… quina millor manera que poder-ho fer acompanyada dels meus???
Salut i Non Stop! *

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s