Entrenaments

Aquest cap de setmana es presentava light i no hi havia res planejat. La peQue marxava a migdia d’avui i em quedava molt temps lliure.
Cap als 14.30 feia molt bon temps i amb el sol que feia apetia sortir a estirar les cames, així és que com que la gana encara no apretava he decidit pujar fins a Talarn i tornar a baixar.
Passem la granja de Baravic, la bifurcació del cami dels caballs i…  wuau! quines vistes de tardor que tenia al meu davant! La veritat és que avui acompanyava tot! 🙂

Al fons es divisava Talarn prò tenia tot el temps del món. Mentre anava tirant anava pensant que podia allargar una mica més i pujar fins a sant sebastià. Avui havia decidit sortir sense aigua ni res, així és que ho feia parada a sant sebastià i apretava una mica més o pujava fins la font de caps de talarn.. al final m’ha tirat més l’ermita. Al darrera meu es podien divisar alguns núvols, però res important que em fés girar!

 Simplement em feien girar per veure les gran formes magnífiques que formaven. Xino xano he anat pujant. Se m’ha “acudit” no pujar pel cami convencional, sino que allò necessitava emoció. He començat a tirar el través, ara cap a la dreta ara cap a l’esquerra.. amunt, avall… i aviat he sigut sota l’acadèmia! M’havia passat una miqueta prò alli tot dóna al mateix lloc, és la sort que tenim el creixer “com les cabres”, que sabem on passem 🙂
En un tres i no res, e arribat a sant sebastià, on lo primer que he fet ha sigut asedegar la font!! quina sed i quina calor, no ho semblava pas que aquests dies hagués refrescat!
He decidit fer alguna foto a la gran meravella que tenia al davant abans de baixar per els corriolets enfangats que m’esperaven.

La baixada no ha sigut tant dura, entre el airet que s’ha aixecat i les petites distraccions que he trobat aviat ha passat l’estona. Quan no me n’he adonat ja feia l’entrada a Tremp.
Si més no he passat una estona diferent, on he continuat l’entrenament per si més no superar-me una miqueta cada dia! En total m’havia fet 8 km i estava orgullosa.

Les petites distraccions, seguint pistes de potetes 🙂

Doncs no res, fins aqui el dia d’avui. No és una entrada tan emocionant com quan és una cursa, ho visc més intensament, però si que és entretinguda per les vistes 🙂
Apale, una història més al sac! 😉

track Tremp – Ermita Sant Sebastià – Tremp

Anuncios

LIEBSTER AWARD

L’entrada d’avui serà totalment diferent. Aquest migdia  he rebut un petit regal “virtual” que m’ha fet moltissima il·lusió i tal com li he dit a l’autora, així que m’he posat al món virtual, li dedico un petit espai 🙂

El premi en qüestió és el Liebster Award creat perquè els blogs amb menys de 100 seguidors puguin fer-se ressó i ampliar el cercle entre tots.


El premi le rebut a traves del blog

A l’ombra de la Figuera

Les regles són:
– explicar 11 coses sobre tu
– respondre les 11 preguntes sobre tu
– escollir 11 blocs i nomenar-los al post
– seguir a la persona que t’ha premiat
–  visitar tres dels blocs nomenats

Així que hem toca començar!

11 coses sobre mi:

– vaig neixer un 5 de desembre en ple fred a tremp
– d’això ja en fa 26 anys
– acostumo a anar molt a la meva bola
– però de tant en tan m’agrada estar acompanyada
– la meva passió són les montanyes i la fotografia
– tot i que hi ha una coseta més petita que les supera: la meva filla
– vaig ser mare jove, però no me’n arrepenteixo
– m’agrada viure en un poblet petit i res de ciutat
– m’acomodo amb el que tinc
– m’encanta un dia de pluja
– i la meva vida esta plena de reptes constants.

11 preguntes/respostes:

Com et definiries?
No m’agradat fer-ho mai així que prefereixo que la gent descobreixi com sóc, això si molt senzilla!

Quin és el te plat preferit?
Com ve m’ha dit la Laia, el tema culinari potser no és el que pegui més amb el meu estil però tot es pot adaptar no? El meu plat preferit podria definir-se com passar un dia de pic-nic entre la natura

Prefereixes cuinar o que et cuinin?
Odio cuinar així que és evident el que prefereixo no?

Postres preferides = cim preferit?
De moment el Montsent 2800m, va ser el primer que vam coronar amb la xiQui

Si t’haguessis de quedar amb un ingredient quin seria? = Amb quin instant et quedaries?
Amb tots per això els immortalitzo a tots!

Quin és el millor viatge que has fet?
La veritat que no he viatjat molt, però el viaje a Disneyland Paris em va fer tornar tant petita que hi tornaria amb els ulls tancats!

Quin és el millor restaurant que has menjat? = Quin és el millor lloc que has fotografiat?
Qualsevol espai on hi hagi un llac o estany em perd però la presa de cavallers i les fonts de caldes de bohí tenen un espai reservat

Carn o peix?
Les dos coses

Formatge preferit? = Lloc preferit?
Qualsevol espai on hi hagi camara i bones vistes pot ser el preferit

Xocolata negra o amb llet??
Amb lleeeeet, evidentment!! 

Quin és el pitjor plat que has provat mai? = Quin és el pitjor lloc que has visitat mai?
Pitjor pitjor.. ara mateix no en recordo cap, tots tenen els seus sentiments.

i per acabar, 11 blogs que escolleixo:
(segurament no hi arribaré, no en tinc tants de coneguts però el que importa és la intenció no? )

http://aromafiguera.blogspot.com.es/

http://byjuanin.blogspot.com.es/

http://dedoctor.blogspot.com.es/

http://espardenyada.blogspot.com.es/

http://maneladecanporrons.blogspot.com.es/

http://nilillo.blogspot.com.es/

http://terrisseixols.blogspot.com.es/

http://tremprunners.blogspot.com.es/

I bé, això és tot. Ara si més no sabeu una miqueta més de la meva vida. A tots aquells els quals us he nombrat no esteu obligats ni molt menys a que feu el mateix ni espero a que respongueu les preguntes. Simplement era per a poder fer difusió d’aquells blogs que potser no tenen tanta afluencia, o que per una cosa o una altra estan a la meva llista i m’agradaria que d’altra gent els conegues.
No passa res si no ho feu, no em sentarà malament ni molt menys!

 
 

Roc del Neret emboirat!!

Avui tocava fer alguna cosa.. Després d’anul·lar la pujada a galliner d’ahir i fer uns plans més lights amb la xiQui, avui m’havia proposat pujar a les antenes.
El despertador a sonat als 7.30, a dures penes s’hi veia i tot estava envoltat de boira. He decidit deixar passar una mica prò… les 8, les 8.30, casi les 9… i no marxava la manta blanca!!! Així és que he decidit tirar amunt igualment.
Això era el que hi havia:

 
Amb una revolada he dut a la xiQui a ca’ la iaia (volia passar el mati amb ella) i en un no res, estava cama amunt, cama avall. Aviat m’he començat a treure capes, la veritat és que si que hi havia boira prò no feia gens de fred. El camí ha sigut molt amè, massa!! Amb tanta boira no tenia res més a mirar i la veritat és que era una mica monòton.

Com podeu veure ni les ulleres normals podia portar!! Només de respirar em pujava el “bao” i no hi veia 3 en un pijo… així és que com que el problema el tinc de lluny les duia al cap, com a molt no divisaria un jabalí! jejejeje
Aviat he arribat a la última antena solitaria abans de començar la última pujada. Ja podia respirar una mica millor, estava a punt d’arribar! I és que la veritaat avui es feia pesat. Sense vistes ni pardalets que sentir era mooooolt aborrit.
De tant en tant anava trobant les fites de pedres, això almenys m’animava a saber que anava bé. En un moment donat el sol s’ha deixat veure!! Però ben poc a durat, tot i que lo suficient com fer una foto a la meva “gran” amiga, l’aranya!!
Aviat he acabat d’arribar a dalt. Després d’una horeta i poquet havia fet la primera part!
 

Així és que ara tocava la baixada. Volia fer-la per pista, prò he pensat que donaria més volta així que a tornar a fer la cabreta entre arbres pins i esquirolets!! Sisisisiis, a la tornada se m’he n’ha crusat un, tot i que massa ràpid per a poder-lo fotografiar. 🙂
I bé, això és fins avui, una 2a pujada al roc del neret i ben satisfeta!
Non Stop*
 


Cursa del Caragol a Linyola


<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>Avui tocava estrenar l’equipament de TrempRunners i quina millor manera que fent la cursa-marxa del caragol a Linyola?? I així ho hem fet!

A la vegada avui era el dia que coneixiem a la Carla, el Nil i el Toni. Unes fieres!!!
Als 6.30 del demati a casa nostra ja tocava diana, ja feia rato que m’havia llevat i prepara’t tot, així que d’una revolada la peque s’ha vestit i ens hem enfilat al cotxe.
<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Xino xano em anat baixant, la foscor ens ha deixat i a començat a sortir el sol. Haviem quedat amb la Silvia i la trup al faro per arribar junts a Linyola, i als 8.15 com un clau alli estaven. Després de 2 minuts de presentacions em gafat carretera i en 10 minuts em sigut aparcats a Linyola.
Em nat a recollir les pulseres-dorsals i … haviem de fer temps! Erem tant puntuals que encara ens quedava gairebé ¾ d’hora per a començar. El Toni, molt ingeniós ell, s’ha endut els nens en una zona més apartada i han començat a fer estiraments. I quina patxoca que feien!!

  

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Després de cuatre fotos i despedir-nos de la Silvia (no estava recuperada del tot i no podia fer el “tonto”) em començat a esperar la sortida. 

Dentre la multitud ens ha aparegut el Xavi Torrecillas i els Vikings!! Alli estaven, com sempre diuen justos però a temps! Avui portaven un acompanyant especial, la Ingrid!!

  

I al cap de res han donat la trompeta de sortida! Els 3 han arrancat a corre ben espitosos i a mi i el Toni ens ha tocat posar-nos a corre darrere seu per a poder-los seguir. 

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
La Carla deseguida ha liderat la “cua” i el Toni no es quedava curt!!! Allò era un veritable duel entre germans!! Mentre el pare treient la llengua intentava atrapar-los :p
La Itziar aviat a baixat el ritme. Prò cap problema!! Ella no està acostumada a fer-ho corrent i venia d’un bon costipat de la setmana anterior. Així és que amb les defenses baixes no calia jugar-se-la. Li he dit al Toni que n’és tirant amb els seus i naltres ja fariem cap!
Em començat a enfilar-nos pel cami, per fi haviem deixat la carretera!! I un bon començament passant entre vaques!

  

La veritat és que el tragecte era molt planet i molt amè. Això donava per a poder portar un bon ritme dintre de les possibilitats que se’ns presentaven! Uns bons paisatges de panís ens acompanyaven!

Mes o menys deviem portar mitja hora caminant i passant a mig camí quan els primers corredors han començat a arribar!

  


Primer només n’hi havia dos o tres i que no coneixiem de res, però una mica més enllà ja es divisava una gran massa. Em començat a prepara la camara i les coses amb la xica per estar llestes i aviat han començat a passar les nostres cares conegudes!
Primer el Xavi Torrecillas al seu ritme i portant-ho molt bé!

  

El seguia el Gilbert, tot i que amb el “sant pau” que portava a darrera es veia tant petit… (amb carinyo, ho saps! 🙂 ) però treient tota la seva voluntat i força portava un molt bon ritme!

  

  Seguidament ens apareixia el Manel. També a bon ritme però el temps suficient com per animar a la peQue (gràcies!!!)
<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Que fàcil era distingir-los aquest cop diem amb la xiqui! Avui nem tots grocs per coneixens entre TrempRunners!! I…. entre tanta xerrameca casi se’m passa la Sandra!!!!       Sort n’he tingut que m’ha cridat i em fet peripècies per aconseguir una foto que finalment a quedat estupenda!!! Quin ritme portava!!!

  

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Ja només ens quedava la Sonia , i la veritat és que no ens ha fet esperar pas gaire! Deseguida em divisat la “marea groga” altre cop i ens ha donat prou temps com per immortalitzar el moment! Trotant trotant, anava passant a tothom!!!

  

Entre tanta gent coneguda ens em animat amb la xiqui i em nat tirant a passo ligero per alleugerar el camí. Portavem una horeta caminant i ja no ens podia faltar massa, i poc equivocades anavem perquè ens dos segons em trobat el cartell on ens deia que ens quedava menys de 1km per fer meta!!

  

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Venga xiqui que això ja està!! Menos mal mamà, tinc molta calor –em deia. Ja només ens quedava la gran recta final per fer l’entrada al poble i arribar al final!

  

Aviat em arribat on haviem deixat el cotxe i sense donar-nos compte teniem al Gilbert, la Carla, el Nil, el Toni i la Silvia alli saludant-nos! Haviem arribat a meta!!

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>


Una bona arribada i un bon temps! En total haviem recorregut 7km amb un 1:15! Tot i que la Carla ens ha deixat amb la boca ben oberta! Quedant amb 2ª posició d’entre tots els caminadors!!! Una fiera!
Després em nat a recollir la gran bossa com a premi que teniem i el bocata que ens esperava. 

De mentre els nens han nat a mirar si ens havia tocat alguna cosa més al sorteig de dorsals que hi havia hagut. No em tingut sort, però deu ni do lo que ens enduiem!!

  

Em fet quatre fotos més entre algun Tremp Runner que anava apareixent per alli i em fet temps fins l’entrega de dorsals.

  

Realment ha sigut una bona experiència que tenim més al sac. No en teniem cap de feta que fos tan plana i curteta com aquesta, per ficar-nos a to estava bé, però com hem trobat a falta els forats i les roques de les de montanya! Estem tant acostumats que lo pla se’ns fa aborrit!! 🙂
Tot i així s’ha de felicitar  a l’organització. Ha estat tot molt ben marcat, tenin la gent adequada als punts critics i sapiguent guiar en tot moment. El gran detall que han tingut amb els caminadors (la bossa és xulisssima) i el gran ambient que s’hi ha respirat!!! Un bona dia em passat!!!

Doncs fins aqui el 3/24 d’avui, tal com diu Gilbert! Espero que hagueu estat entretinguts entre aquesta curta prò intensa crònica!
Salut i Non Stop*