III Mitja Trail Arbeca

Ahir els nervis ja estaven a flor de pell..ni que fos la primera cursa, pensava!! Però realment em sentia així, semblava mentida…. M’havia esforçat molt durant tota la setmana, m’havia anat posant a proba i així poder superar els meus límits i la veritat és que no vaig fer-ho tant malament.

El dia per mi a mi començava a tan sols 3 hores d’haver dormit. Als 6 del matí, després d’una nit molt neguitosa em sonava el despertador. Ho tenia tot llest i les ganes d’Arbeca eren inmenses, potser perquè les trail’s m’encanten o potser perquè aquest cop seriem un grup nombrós. Fós pel que fós però marcaria història en el meu sac!

Prop de les 7 recollia al tiet Oscar a Balaguer i agafavem rumb cap a Arbeca. Als 7.15 ja hi teniem els peus posats, deu ni do quina puntualitat portavem!! Però els dos estavem com a fulles de paper i preferiem que sobrés temps. Em recollit dorsals, em preparat i remirat que estés tot llest… Poc a poc han anat arribant la gent, els nostres començaven a marcar territori! Deu ni do el groc que es començava a veure!!!!



Aviat em sigut tots llestos i escoltant el brifing del “senyor” Romero 🙂 i… tret de sortida!! Feia la sortida amb la Carme i la Silvi, tot i que s’havia que aviat agafarien el turbo, però bueno… no em preocupava mentre almenys pogués arribar a temps dins de meta. El principi ha sigut una mica caòtic, sobretot el tram de les escales. Tothom tenia pressa i el foradet era estret, però poc a poc em anat passant tots. Em nat fent xino xano i aviat m’he quedat enrera. He sortit trotant i continuava trotant, però necessitava un pas més lent sino acabaria treient la llengua a dos passes. Realment m’he sorprès i he aguantat força corrent, tot i que al cap de portar uns 5km he decidit descanssar i anar xino xano. Allà la Carme ja feia rato que no la veia i la Silvi agafava el turbo perquè així tindria temps per anar a fer la llarga… jejejjej

Cama amunt, cama avall… Aviat se m’ha acabat el pla i a començat el cami de cabres! Com difrutava!!! Amunt, avall, salta, brinca, córre, camina…. allò era un no parar, un trenca-cames ben divertit!! Amb la noia que anaven (erem les escombres de la curta que feiem més patxoca) ens ho hem passat d’allò més divertit. El primer avituallament deseguida l’hem tingut i la veritat que se m’havia fet ben curt!
Em travessat un túnel que travessava el canal segarra garrigues i quina sorpresa al sortir! M’esperava una bona pujada!! Renoi com s’ho han currat pensava, però valia la pena només per les vistes!!!



Poc a poc he anat fent i en un no res el 2n abituallament. 8,5km portes noia!!! Això em deien els de l’abituallament i la veritat és que no m’ho podia creure, amb una hora justa portava ja 8,5!! Això ja estava fet. M’ha agafat el “subidón” d’adrenalina i cames tireu amunt com una fletxa!! Fins hi tot el gran bloc de runa que m’esperava per passar no ha sigut obstacle! Aviat m’he tornat a trobar travessant aumetllers i trail altre cop! amunt, avall, puja, baixa, córre, camina…. un divertiment únic!!!!



I alli estava!! Ja tornava a veure Arbeca!! La tenia a dos passes (pensava) però renoi que llargs els últims km! !Suposo que devia ser les ganes de voler arribar però allò no s’acabava mai!!!!! I dit i fet la Olga entrava a meta!! Alli veia a la Laura que em feia el reportatge, l’Oscar a l’altra banda i la Sandra animant-me per fer l’entrada! Així és que amb 2:14:30 deia i confirmava que havia acabat la Mitja Trail!!! Quina gran il·lusió poder haber fet aquell temps increible per a mi!! M’havia superat totes les meves expectatives que duia i realment estava que no tocava ni de peus a terra!! Només feia que repetir-me una vegada i una altra 2:15!!!! No pot ser!! Realment l’euforia que portava era inmensa!!

Després de les grans rebudes i la “gran” entrada, quedava animar als TR que faltaven arribar de la Trail 30. I alli començaven a fer entrada! Gilbert, Sergi, Berbe, L’antonio, Mario, Alvaro, Robert i Cuberes!!Més tard entraves Serrano Junior, Montse & Oriol. Deu ni do quin nivell duiem avui a Arbeca!!!
Després del gran rebombori i emoció que portavem tots venia l’entrega de premis. I quines sorpreses ens hem endut!!!!
Gilbert, pujava a podi amb 2a posició de la seva categoria.
Montse Berga pujava amb 2a posició de la seva categoria.
i.. Toni Serrano Junior també pujava a podi agafant primera posició!
Que més podiem demanar??? Pos alli no s’acabava!!!! També recolliem premi per a ser el grup més nombrós participatiu a la III Trail d’Arbeca! Quin goig que feiem envoltats de tants trofeus!! Quina patxoca!!!



Realment em obtingut molts bon resultats tots!! Uns per fer la llarga, d’altres per fer la curta, d’altres per perdre’s i d’altres per fer d’escombra(menda lerenda). Però la veritat, des de el meu punt de vista tots em fet un gran paper el qual cada u ha quedat amb una bona satisfacció.
Realment baixava amb unes espectatives i n’he pujat amb unes de molt diferent però molt positives, així és que no puc demanar res més!! Estic més que orgullosa!

També em queda agraïr a la gran organització que han tingut. Els abituallaments estaven al 100% i el marcatge era increible!! Realment una cursa 10. Tot i que com t’he dit Josep Mª el tros de runa tots tiravem a la dreta! 🙂

i bé, fins aqui la meva valoració! Per problemes tècnics ha de ser una crònica sense fotografia però us deixo el link d’on tinc les fotos per a que hi pugueu accedir!

Salut i Non sTop*
Anuncios

MatxiXics: un sac de nervis!!!

Avui era un dia diferent, s’apropava una experiència nova però que el pronòstic era excel·lent!
Avui per primer cop, la peQue feia la seva 1a cursa de muntanya sola, sense la companyia de la mamà. Si, molts pensareu que no era ni la primera ni la última que feia, però jo sempre havia estat alli per a “donar-li canya” o simplement per ajudar-nos mutuament, avui li venia un GRAN repte!

Ahir a la nit abans d’anar a dormir, casa nostra ja estava plena de petites formigues que la feien trontollar, però al final va aconseguir dormir.

Als 7 del mati ja sonaven els despertadors de casa. S’ha preparat en un tres i no res, ha menjat ben poc i em anat a buscar la iaia. Aquesta vegada tindria una bona rebuda a meta!
Sobre les 9.15 arribavem a Rialp, i el bon ambient ja es començava a notar. Feia rasqueta ja que estava enuvolat i la nit anterior havia plogut però res que la fés tirar enrera. Llunyanament es podia divisar el Montsent ben nevat!!!

 
Poc a poc em nat fent temps, esperant a que arribessin els companys del cole. Mentre anava investigant avere que era lo que li esperava.
 

 

 
Aviat han arribat la Júlia, la Jana, la Claudia, el Nuix, el Jorge, el Victor… que guai!!! Tenia amiguets de classe que la podrien ajudar. S’ha anat preparant fent 4 estiraments mentre la resta feien recollida de dorsals.
 

 

 
S’han fet molt amigues amb la Júlia i entre elles s’anaven dient que si una no podia l’altra l’ajudaria, que lo important era poder acabar, no córre tota l’estona.
 
 
Aviat han començat a avisar que tocava el brifing i posteriorment la revisió de material. Aviat han passat el control i s’han començat a preparar per a la sortida.
 
 
 
Als 10.30 en punt han donat la sortida. M’he donat pressa per a poder-los agafar una mica més enllà de la sortida, mentre la iaia es quedava per a dir-li adéu! Aviat han començat a passar, els més ràpids, els tranquils i aquells que anaven amb tota la calma, però tots anaven ben entusiasmats!!
 

 

 
Han passat amb la Claudia ben contentes, com un xinxol i rialleres com sempre. Els hi he dit adéu i me n’he anat en direcció contraria. He pensat que els podia anar a esperar a l’altura de la central hidroelèctrica, d’aquesta manera podria tenir més fotos i podria veure com portava el anar sola.
 
Renoi com hi anava la canalla!!! Un dels germans relámpago que li’n dic jo, i el Pol just feia ni 5minuts que havien donat la sortida, que ja me’l he trobat de tornada!! Unes màquines!!
 

 

 
Han començat a passar tots un per un. La veritat és que m’ha sorpès lo poc que se’ls veia cansats i lo entusiasmats que estaven al sentir que els deies que faltava molt poc! Inclús aquell que no podia més treia les forces d’on fés falta!!
 
Ha tardat una miqueta en arribar el gran moment, però darrera del cotxe de bombers… alli la tenia!! Venient juntament amb la Claudia mano a mano i a bon ritme!! No m’ho podia creure! Venia corrent i sense pensar-s’ho dos vegades, la veritat és que m’ha sorprès molt i a la vegada m’ha fet sentir orgullosa de tota la bona feina feta que portavem fins ara!
 
 
S’ha ficat super contenta al veure’m i sentir que estavem alli amb la iaia per donar-li els ànims que quedaven per a poder arribar a meta. No s’ho podia creure i començava a estar exhausta, però el fet de posar-me a córre al seu costat l’ha fet treure l’adrenalina i tirar endavant! I renoi quin gas ha agafat!!! Havia de portar jo un bon ritme per a poder tenir temps de passar-la al davant i poder tirar les fotos!! Realment han sigut uns instants increibles! Les sensacions que he tingut anant al seu costat per a donar-li forces han sigut inmenses!!!
Ha travessat la linea de meta abans de lo que em pogués imaginar, i amb una gran rialla que l’omplia d’orella a orella!
 
 
Després de 00:35:12 amb posició 21 de 27 arribats travessava la linea de meta!! Amb 3km més a la butxaca i amb la seva 1a cursa de muntanya sense la mamà!!!
 Tot un repte que tenia per endavant el qual ha assolit amb tots els objectius al 100%, més orgullosa no en podia estar!!
 
Mentre donaven la sortida als grans i més tard als petits, s’han posat a jugar tots junts. Realment són incansables! Tornaven a córre i purular per alli como si nada!! 😉
 

 

 
Ha sigut una experiència increible per les dos. Per ella per anar sola i per a mi pel nerviosisme que he viscut per tenir-la que esperar. Realment m’ha sorprès el resultat i la maduresa que ha demostrat, però tampoc podia esperar menys de la meva pitufa. Realment es fa gran a passos gegants!!
 
El principi d’una gran aventura!!
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Talarn – Santa Engràcia – Talarn i … cames ajudeu-me!!

La xiQui havia marxat amb sonpare, i d’alguna manera necessitava desconectar… Així que quina millor manera que recordant la Cuca? havi decidit pujar fins a Santa Engràcia i tornar, comptant que el temps em deixes… desde el dia de la Cuca no l’havia tornat a fer, i no sabia si amb 2 hores en tindria prou abans caigues la nit, però tot era probar-ho! Simplement em tocava apretar una mica més de lo normal 🙂

He deixat el cotxe a la sortida de Talarn i aviat he agafat el caminet que conduia cami Santa Engràcia. Semblava que es volia ennuvolar, però estaven lluny i un xaparrón tampoc em feia por, així és que xino xano he anat fent. Deu ni do el fang que hi havia! Pensava que seria molt pitjor, però la veritat que un punt arribat a la part de roca de seguida s’ha passat. Aviat he arribat a baix al riu, crusant el pont i començant la pujadeta. Com havia cambiat el panorama des de l’últim dia!! Avui era tot ple de colors, i el riu baixava amb un bon cabdal (comptant que el dia de la cursa, no en baixava ni gota).
Com era d’esperar he perdut temps fent fotos, però que seria una sortida meva sense fotos??? Eren increibles els paisatges que podia apreciar, però un punt a començat la pujada… tot s’ha de dir, la Olga ha guardat càmera 🙂


I xino xano, anava pujant. Sempre vaig sense música ni res, simplement contemplant els “ocellets”, l’aigua del riu contra la roca, els gossos que lladren llunyants i…. quina sort de no portar cascos!!!! De repent, a 2 pams del meu nas he començat a sentir terrabastall!!! pensava que com sempre seria els pardalets dins dels matolls, però renoi quan han tret el cap dos jabalins!!! Amb 26 anys que tinc, MAI se m’havia crusat ni un!! Ni amb cotxe ni reS!!! No s’havia que fer ni que dir, així és que ja em veieu buscant un arbre i cames ajudeu-me!! jejejeje, però era tal el pànic que m’ha agafat, que m’he quedat ben parada! Ni un pèl no em movia i sort n’he tingut que ells s’han assustat més que jo i han arrencat a córre! Quin ensurt m’he endut, així que ja us podeu imaginar com he començat a pujar, com un cohet i sense parar fins no ser a km lluny d’aquells animalots!!! M’ha costat decidir si seguir amunt o no, però al final ha pogut més la tossuderia d’acabar que la por que m’han donat els dos “animalons”

Poc a poc, ja anava divisant el poble de santa engràcia, ja estava fent les últimes pujades, i les vistes que hi havia eren increibles! Així és que càmera altre cop i… he mirat el rellotge i just eren les 5. Em quedaven uns 200m per arribar al poble, però tenia un tute de tornada i no volia que se’m caigués la nit a sobre, així és que he decidit girar cua, ja ho tenia més que superat el repte que m’havia proposat i era hora de retorn!! 🙂

 
 

Renoi la baixada com anat! Anava fent trotant, trotant però quan he arribat a la part dels jabalins… he arrencat a córre, me començat a emparanoiar i he baixat cagant llets, així és que en un tres i no res he sigut a baix! Visto i no visto!! 🙂


Just he arribat al cotxe, que la nit ja queia, però ha valgut la pena! Després de 2 hores podia dir que m’havia menjat 10.48km i amb grans resultat! Així és que, per avui ja havia complert! Ara a fer soffing i avere on queiem demà abans d’anar a veure la Campanilla… Sisisis, ho heu sentir bé! Demà tinc sessió de tarda amb la peQue, però segur que la que es torna petita seré jo! 🙂

Apale, una experiència més al sac, i aquest cop amb Jabalins! Això si, el pròxim cop que vulgui recordar la Cuca hi aniré acompanyada!! 🙂



















Després de 5 mesos, GRANS reptes molt més que assolits!

“No tengo ninguna receta para el éxito, simplemente aprobecho el momento”
Just fa 5mesos que vaig pendre una decisió i em vaig adentrar en un món ple de reptes. Tan sols va començar com tornar a atrapar aquell hobbie que sempre m’havia guar

dat en un calaix, prò al obrir la caixa em vaig adonar que havia de continuar.
Després de 5mesos puc dir que he assolit molts més reptes dels que m’havia proposat i molts més dels que em podia imaginar! He tingut molts moments bons i d’altres al punt limit, he hagut de suar molt per arribar on sóc prò ho tornaria a fer les vegades que calgués.
I tot aixo per què?? Els moments que m’enduc, els records que han anat omplint la caixa i totes aquelles persones que he conegut m’han fet millor persona. Així és que tan sols em queda donar les gràcies a tots i cada un de vosaltres! Primer, incondicionalment a la meva peQue, ella és la que m’ha donat els ànims quan ja no podia més.
Després, als més propers que m’han seguit des de primera linea fent-me costat a totes les aventures o esperant-me a meta per fer l’entrada triumfal junts.
I per últim prò no menys important, a tots i cada un de vosaltres TrempRunners, sense el vostre esperit i le ganes de transmetre res seria el mateix.
Realment he aconseguit un gran equip, un gran companyerisme i sobretot unes grans experiències les quals m’han fet créixer!
Aixi que…. Salut i cames que això només acaba de començar!
Olgueta

 

 

Caminada del codony

Avui feiem una sortida diferent.
Sent fira el PME de Tremp havia organitzat una caminada per dins del poble, la ruta urbana de 6km (circuit blau) a les 8.30
No era una mala idea per a començar bé el dia, així és que amb la xica ens hem aixecat i cames va! Em arribat 10 minuts abans d’hora i només hi havia la Núria Martimpé, pensavem les 3 que ens haviem equivocat, no hi havia ningú més!!! Prò poc a poc han anat arribant algú més.
El jordi, la Lali i el seu home, l’altre jordi, la Txell i el Jordi (avui era el dia dels Jordis!), el Miquel acompanyat del Culer (el gos fidel que el segueix a tot arreu) i la seva dona que ens enganxaria als bombers. No erem molts però suficients per a fer una bona caminada! Així és que el Ramonet de Vilamitjana ens ha donat sortida!!!

 
Xino xano em anat tirant, passem el cole, fem rotonda, pinell, caminet depuradora, petita pujada fins la carretera…. La xica anava explicant que alli al seu costat la iaia hi tenia la casa, no callava!!!
Però aviat ha vist, la petita pujada i… sssht!! em de guardar forces!
 

 

 
Em pujat el “pujador” que diu ella que dóna al magistrat saura, casa la iaiaaaa!! Alli ens em trobat a l’Amparo, que des de el balcó ens deia bon dia. Avui li hem posat falta! 🙂
 
Em tirat amunt llaminer, baixem passeig, el tornem a pujar i tirem direcció plaça capdevila. Alli ens em trobat als que ja eren ben matiners per a poder-se fer les torrades amb all i oli, quina bona pinta però naltres com a bon esportistes que sóm em tirat direcció estació 🙂
 
 
Aviat em sigut a la zona que li agrada la xica. Estavem davant del Darp, abans de crusar el pont que dóna al parc Flors Cirera.
 
 
Em pujat amb un tres i no res! Aviat em passat la guardia civil i hem començat a trobar indicis del final de la tardor, uns colors espectaculars!
 

 

 
Em gafat el caminet que hi ha més amunt del Buenos Aires i em crusat carretera direcció Esclat. Em nat tirant amunt amunt i la veritat es que s’estava fent molt amè! Aviat em arribat a dalt a les begudes Feliu. Alli em aprofitat de fer una foto en grup decent i amb un fons espectacular!
 

 

 
Després de fer les fotos i veure les espectaculars vistes que teniem al nostre voltant, era l’hora de fer la gran baixada com diu la xiQui. Li encanta fer aquell tros, revolar i saltar com un petit cangur mentre pots observar tot Tremp al teu avast!
 
 
Aviat em passat l’alberg i em arribat al pont de Sant Jaume. Mamà i les llumetes??? Ella està acostumada a crusar el pont de nit, i la veritat és que és espectacular, però avui ens haviem d’aconformar amb el dia mig núvol que donava un toc diferent.
 

 

Ella sempre darrera del Culer 🙂
 
Allò ja estava arribant a la seva fi. Hem arribat a la plaça Capdevila i alli final del trajecte. Recorregut de 6km amb 58min. Un bon començament del dia no???
Alli la majoria s’han quedat a esmorzar i fer petar la xerrada.
 
El resultat? Una bona estona disfrutant i ben acompanyats. Si més no, ja en portem 6km més al sac!
Non Stop*
 
 
 
 
 
 
 


1ª Cursa de Baldomar

Aquesta vegada se’m presentava una bona vetllada del dia 1. Vam fer bossa i marxar ahir a la nit, aixi feiem nit allà al costat de llar de foc per estar ben preparats per l’endemà.

La cursa d’avui es presentava molt diferent. Primer perquè tenia la companyia d’un nou membre que s’introduia al món de les curses, el tiet Oscar 🙂 i després per la companyia que tindria tant a la sortida com a l’arribada de la family, un dia rodó vamos!
Als 7 els despertadors de casa han començat a sonar. Ens em llevat, ens em preparat, que si això que si allò…. i aviat han arribat les 8.15. Em agafat amb el Oscar i la xica (es desperta amb una mosca) i em anat a buscar dorsals. Casi no hi havia ningú a la plaça, però era cosa de temps que allò comences agafar forma !

 
Aviat em tingut els numeros 313 (Olga) i 119 (Oscar), i encara faltava 30minuts ben bons!! Entre que xerravem amb uns, amb els altres i feiem més fotos… aviat han sigut les 9!

 

 
Ja estava preparada, això ja estava aqui! Així és que m’he despedit del tiet i la xica i cames ajudeu-me ben soleta! Sisisis.. aquest cop tota la resta de TrempRunners ho feia corrent, així és que el meu propòsit era tirar milles i poder arribar a meta abans que ells, comptant això sí, l’hora d’avantatge que portava. Volia poder fer la gran rebuda a tots i a la vegada ser la 1ª TR que posava els peus a Baldomar. No sabia si me’n sortiria però les ganes les portava.
 
He començat a tirar amunt i apale que fa pujada! Deu ni do, fins poder arribar a la carretera, a la primera pujada s’havien ben resguardat una bona sorpresa amb tanta pujada… però a la vegada era molt divertit! He pogut anar aguantant bé la pujada, m’han passat una parella però jo anava mantenint el meu ritme, i per mi era important.
 

 

 
Em passat per paratges ben peculiars i el marcatge de km que portaves fets estava molt ben marcat! Estava apunt d’arribar a carretera, ja es podia divisar tota la vall i Baldomar començava a quedar una miqueta lluny.
 
 
Ja era a dalt!! I una gran manera de saber-ho era el gran cartell penjant d’un arbre que m’ha cridat l’atenció la seva forma i la vista que comportava, una gran fusió!
 

 

 
He anat fent xino xano per asfalt, tot i que no m’agrada massa… He començat agafar ritme altre cop, agafant la parella que m’havia passat. Ens em anat ajuntant un grupet de 5 que m’havia proposat intentar seguir el seu ritme, avere que podia passar!
 
 
En menys d’una hora ens plantavem a l’avituallament que tenien ben montat! Em tornat a deixar asfalt! Per fiiiiiiiii!! Tornavem a entrar entre camins, camps ple d’aumetllers i… fang i més fang però com disfrutava!! En un no res, ens em colat cap a la triatlera, alli començava lo bo!!!
 

 

 
He decidit que d’alguna manera havia de descarregar les cames, les portava molt carregades. Primer per la gran pujada dels 3 primers km i després pel tros que haviem fet d’asfalt, així que fent una miqueta de “trampes” m’he posat a córrer. Primer no em seguia ningú, però després el grupet de 4 han començat a fer el mateix. Anavem fent trote trote, sense petar-nos però a la vegada les cames descanasavem, així es que quan tocava baixada… cama amunt, cama avall!! i que divertit era entre tanta pedra i forats, molt amè la veritat!
 
Quan me n’he adonat, ja haviem pujat i baixat i…. ens crusavem amb els corredors que feia 10 minutets escassos que havien començat a sortir! I alli em trobava a la Juanin!! Si senyor, com una campeona anava tirant!! Em xocat la mà i poca cosa més, però això sí, quedant a meta! 🙂
 
 
Ara tornavem a fer una petita entrada al poble on ens desviava un “atajo” per anar cap a la font de la Trilla, i just en aquell punt tenia a la xica, al Sisco, la Eva, L’ares i el Pau per dir-me adéu! Quina canya mentre anava corrent, tenia als meus donant-me anims per continuar i acabar més aviat!! Quina ilusió!!
 
Amb tanta adrenalina a sobre aviat he sigut a la font de la Trilla! De fet tot aquell terreny ja me’l coneixia! Més d’un dia hi hem nat a fer les cabres amb les bicis amb Sisco o simplement hi em passat una tarda amb la xica fent fotos amb les fulles.. uns grans records!
 

 

 
He continuat pel caminet que ens indicaven i… alli estava el famós riu que haviem de crusar! La veritat que m’esperava algo més “heavy” i m’havia plantejat crusar-lo pel mig a l’estil cabreta, però com que els organitzadors s’havien currat unes grans roques, hem fet cas i hem crusat fent saltets com les granotes 🙂
 
 
Ja estavem al km 8,5 i això ja s’estava acabant. De tant en tant m’anava girant, esperant que aparegués algun TrempRunner, se’m feia tant extrany que ningú m’atrapés… però havia de continuar.
Allò ja ho tenia agafat de la mà i he pensat que 2km ja no eren res, però…. taxaaaaaaant!! Ens esperava la última sorpresa, la GRAN pujada trencacames!! Pendent, fang, relliscant, pesant 2kg més les sabates…. però allí estava jo, per a tirar amb allò i molt més!! Deu ni do, lo que havia aconseguit pujar!!
 
 
Ara si!! Ja estava, desprès d’haber coronat i passat unes vinyes ben ufanoses ja podia veure Baldomar! Això ja estava aquí!!! Mirant el que portava de fet… una trucada i amb 0,5km estava a meta!!!
 

 

 
En 10 minutets feia l’entrada al poble!!! i era la 1ª TrempRunner que posava els peus a meta!! Portava 1hora d’avantatge i segur que els grans corredors que duia a darrera farien molt millor marca que jo, però…. Fer 10,47km amb 1:38 era una gran repte que havia assolit a la perfecció!!
Sabeu que estic acostumada a quedar última i no m’importa, no sóc gens competitiva i la veritat que sempre he dit: LO IMPORTANT ÉS PODER ACABAR BÉ, però poder entrar en 5ª posició de caminadors per a mi era MOLT gran!!!
He fet una gran entrada, on tenia a tots els meus esperant i animant-me juntament amb  tots els veïns que hi havia a la plaça, que gran!!!
 
Després d’abraçades, estiraments i descansar.. em tocava preparar-me per a les gran arribades dels meus companys!!! Els TrempRunners haviem de deixar el llistó ben alt! No han tardat pas gens a començar entrar!
 
Primer el Xavier Torrecillas
 
 
Seguit del gran Vikingo
 
 
i fent una entrada triunfal l’Oscar!
 
 
Després d’una miqueta ens entrava la Sandra
 
 
i finalment la Juanin i la Julia Lladós! Sisis una nova membre també! 🙂
 

 

 
 
La veritat és que tots i cada un de nosaltres s’ho ha currat i només pel simple fet d’acabar ens mereixem si més no el reconeixement i les felicitacions! Així és que quina millor manera que fer petjada??
 

 

 
Hem estat ben acompanyats en tot moment, i les xiQues ens han donat els ànims que necessitavem per a poder arribar a meta!
Tinc una gran sensació després d’aques repte assolit i qui sap els que m’esperen??? De moment nirem continuant, xino xano i al nostre ritme, sense que ningú ens pari!!!
 
Salut i cames, amb una gran experiència més al sac!!!
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Entrenaments

Aquest cap de setmana es presentava light i no hi havia res planejat. La peQue marxava a migdia d’avui i em quedava molt temps lliure.
Cap als 14.30 feia molt bon temps i amb el sol que feia apetia sortir a estirar les cames, així és que com que la gana encara no apretava he decidit pujar fins a Talarn i tornar a baixar.
Passem la granja de Baravic, la bifurcació del cami dels caballs i…  wuau! quines vistes de tardor que tenia al meu davant! La veritat és que avui acompanyava tot! 🙂

Al fons es divisava Talarn prò tenia tot el temps del món. Mentre anava tirant anava pensant que podia allargar una mica més i pujar fins a sant sebastià. Avui havia decidit sortir sense aigua ni res, així és que ho feia parada a sant sebastià i apretava una mica més o pujava fins la font de caps de talarn.. al final m’ha tirat més l’ermita. Al darrera meu es podien divisar alguns núvols, però res important que em fés girar!

 Simplement em feien girar per veure les gran formes magnífiques que formaven. Xino xano he anat pujant. Se m’ha “acudit” no pujar pel cami convencional, sino que allò necessitava emoció. He començat a tirar el través, ara cap a la dreta ara cap a l’esquerra.. amunt, avall… i aviat he sigut sota l’acadèmia! M’havia passat una miqueta prò alli tot dóna al mateix lloc, és la sort que tenim el creixer “com les cabres”, que sabem on passem 🙂
En un tres i no res, e arribat a sant sebastià, on lo primer que he fet ha sigut asedegar la font!! quina sed i quina calor, no ho semblava pas que aquests dies hagués refrescat!
He decidit fer alguna foto a la gran meravella que tenia al davant abans de baixar per els corriolets enfangats que m’esperaven.

La baixada no ha sigut tant dura, entre el airet que s’ha aixecat i les petites distraccions que he trobat aviat ha passat l’estona. Quan no me n’he adonat ja feia l’entrada a Tremp.
Si més no he passat una estona diferent, on he continuat l’entrenament per si més no superar-me una miqueta cada dia! En total m’havia fet 8 km i estava orgullosa.

Les petites distraccions, seguint pistes de potetes 🙂

Doncs no res, fins aqui el dia d’avui. No és una entrada tan emocionant com quan és una cursa, ho visc més intensament, però si que és entretinguda per les vistes 🙂
Apale, una història més al sac! 😉

track Tremp – Ermita Sant Sebastià – Tremp