La 3ª al sac! Ha costat prò conseguit! Vertical Cabanera

Apale i una més al sac! 
Ha sigut molt més durillo però pas a passet em arribat a la cabana del pastor.
Hem començat el dia als 7 del matí carretera capdella, així que als 8 ja recolliem el dorsal.



Encara ens quedava 1 hora ben bona per a la sortida de les dones (els homes sortien un quart més tard que nosaltres) així que hem decidit fer una mica més amena l’espera. mireu mireu que bé que ens ho montavem!

i bé, després de fer el “tontet” ens hem fet les 4 fotos oficials i el tret de sortida!


Així que la Silvia, la Laia, la Raquel, la Joana, la Sandra & moi ens hem posat a primera fila per fer la gran sortida! Ben aviat em deixar de córrer almenys jo, mentre que la Raquel i la Sandra ja començaven a posar distància!
I apale, amunt amunt que això comença a fer pujada. Em anat pujant poc a poquet però ben aviat la Laia ha posat el turbo i l’hem deixat tirar, ja t’agafré li deia… Cosa que després ha sigut impossible, però xino xano amb la Joan i apale. Anavem pujant mentre començaven avançcar-nos els corredors! Allò era un caos, així que hem decidit fer-nos a un costat i deixar-los passar, d’aquesta manera no barravem el pas a ningú. Poc a poc anaven passant, i anaven apareixent Tremp Runners! Sí, per fi podiem animar als nostres! El Lluis, Xulillo, Tintoré, la Carme…. entre d’altres

Poc a poc, he anat deixant de fer fotos, aquest cop encara no havia arribat a la meta i em quedava molt per pujar encara. Xino xano amb la Juanin em anat fent, i poc a poc arribavem més amunt! Els 1000m restants de desnivell ja treien el cap! Ja només faltava arribar almenys fins els 730!!! 🙂


Em arribat a dalt, però tant exhausta que em decidit acabar alli, per aquesta vegada ja n’hi havia prou, ja haviem recorregut molt i estavem satisfetes de la nostra feina. Si que em pujat una mica més amunt amb la Gemma Martinez i el seu pare per a fer quatre fotos i esperar els grans corredors que havien tirat amunt: Laia pociello, Raquel Colom, Marc Molano, Juan Marti Ramoneda…. i així poder observar la sagrada muntanya del Montsent!!!

Tot i que no es veuen són la Joana, la Gemma i el seu pare.
I ale, després desperar i contemplar el Montsent el temps suficient per a recuperar-nos tocava la gran baixada altre cop, m’ha costat molt més arribar a baix però pas a pas i amb constància ho he aconseguit. De mentre anava gaudint de les grans vistes i el GRAN desnivell 🙂

Doncs au, l’arribada justa per l’hora d’entrega de premis, menjar una miqueta i cap a casa que ja és hora.
La veritat que avui ha sigut una experiència totalment diferent als altres cops, ha sigut “durillo” i es resistia però he aconseguit almenys arribar a la primera meta que tenia! Com diu la Reichel, la montanya no es mourà d’allà i jo dic que tinc més dies que llonganisses per fer el cim!

Fins aquí la crònica D’un gran dia!


Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s