Des de la Múria fins la vall del Turbó

Aquest cop tenia una companyia molt especial, ELL 🙂

Feia dies que per ahir haviem planejat una sortida de les “xules” que li’n dic jo. Després d’unes grans vacances i el relax que haviem agafat aquest dies s’havia de tornar a posar el cos a to! 🙂
Si, el temps no marcava massa bé però després d’haver-ho mirat i remirat mil vegades la nit anterior, vam acabar decidint que preferiem passar fred que no la calor infernal d’aquests dies, així que dit i fet!
Als 8 del mati (si, no vam ser gaire matiners per ser que teniem una hora de viatge, però tampoc portavem pressa) vam agafar les coses i cotxe amunt! Vam passar Pont de Suert, les Paüls, la Múria i finalment vam arribar a la font del “merendero de la Muria”.

font de la Múria
gran “merendero”
Primer vam dir de dixar el cotxe alli i començar l’aventura, però encara estavem una mica adormits i al veure que una pista seguia cami amunt vam decidir pujar amb cotxe una mica més. Però que aviat se’ns va acabar allò!! Tot era ple de forats, esquerdes… el pobre ibiza anava boig! així que el vam deixar aboradet i motxilles al coll!
Vam començar a caminar i ben aviat vam ser al planell de Selva plana, des d’on ens vam desviar cap a la dreta i començar el caminet marcat amb les fites. Allò feia pujada i més pujada i és que realment amb poquets km ens esperaven uns 200m de desnivell. Finalment vam trobar la última fita que ens començava a marcar el cami que descendia per un bosc enorme on el que ens tocaba era travessar barranc amunt. Realment hi havia altres alternatives, però sent sincers, aquella era la més rapida i on es podia fer més la cabra. Hi havia pedres gegants on a trams s’havia d’escalar, grans forats i grans batalles amb exèrcits de mosquits però realment va ser divertit pujar per tot aquell barranc!!
el gran barranc

semblava que no s’acabes mai 
Añadir leyenda

ELL 🙂

Vam fer una parada tècnica i després a continuar. Jo anava avançant, avançant…. però… on és el final????? no hi havia manera de que aquell barranc acaves!!! grgrgrgrg només feia que veure pins pins i més pins! ni muntanya ni roca ni re! a moments pensaba que realment havia agafat malament el cami, les fites eren tan escasses i amb tanta diferència de metres que realment amb les bifurcacions que es podia trobar dins del barranc no era massa complicat perdre’s, i amb una experta com jo… pos ja direu!
Finalment vaig poder divisar el final del barranc i on ja es començava a veure algo més que pins!


Cresta est del circ del Turbó
Al deixar la zona del barranc podiem començar a divisar la cresta est del circ del Turbó. Ara tocava coronar tots aquest metres que es veien fins amunt, i com que no tenia ganes de fer-ho per el caminet que seguia barranc amunt, tot i que ara era més zona de roca, volia desconectar-me d’ell, així que vaig decidir fer la cabreta i fer la pujada coronant les crestes que tenia pel costat. 

Pujant cap al circ
I amunt, amunt… casi ja coronavem el circ!!!! Pensant que ja arribaria al final, però que equivocada estaba! Després d’haber coronat el que si que hi vam trobar van ser les nostres grans amigues les vaques però… teniem una coronació més! Alli no acabava tot, dish!

a dalt al circ

coronat i acompanyats de les vaques
Mentre miraba cap on havia de tirar..( feia estona, que al desviar-me de les fites les havia perdut de vista!) em vaig adonar que cada X km em trobava com uns turbonets de ciments, a hora d’ara encara no sé que són però em van cridar l’atenció.
els turbonets que li’n dic jo
i després de fer les 4 fotos … tocaba tornar a coronar, així que cames ajudeu-me amunt que fa pujada! Allò em començava a recordar la vertical de capdella, però això si sense crono! jejej
arribant a la zona planaaaa, ultima coronació
Finalment haviem coronat, i ara venia un bon tros de pla! així que vam anar tirant amb més ritme i entre vaques altre cop, fins que va arribar tornar a baixar uns metres. Allò ens portava a la vall del turbó, de fet ja el veiem feia estona a la nostra esquerra i ara ens quedava just a sobre! Però encara quedava estona per poder-hi arribar!!! 
Vam parar, ens ho vam estar mirant.. i vam decidir que per aquell dia ja n’hi havia prou. Al no estar tant acostumat a caminar les cames comensaven afluiaxar una mica i realment jo començava a estar una mica cansada, tot s’ha de dir! Si més no hi ha molts més dies per poder-ho coronar! Així que vam fer una llarga parada per dinar, agafar forces, fer fotos fent les cabretes i avall que fa baixadaaaaaaa!!
fent el pallasso

i fent de model entre tanta bellesa muntanyesca! 🙂
Realment les vistes que teniem, això si que ho tenien, IMPRESIONANTS”!!! Havia valgut la pena!!
impresionants vistes
I apale, avall!!! fins no haber arribat al barranc altre cop, realment vam baixar com cohets! el barranc va ser una mica més dur, amb tot el cansament que arrosegavem, però tot i així va ser soportable. Per acabar vam fer quatre fotos a flora realment curiosa i cap al cotxe que ens esperava!!!!
la flor que més em va cridar l’atenció

els petits abrets que li’n deiem naltres
i un últim detall, és una zona molt boscosa on deu ser molt abundants els bolets perquè… guaiteu que vam trobar!! ben curiós! 

I ale, després d’haber acumulat aproximadament uns 800m de desnivell amb 14km amb 3 horetes, podiem dir que haviem fet feina! Salut i Non Stop *

Gràcies per acompanyar-me en aquest GRAN dia!! 🙂 T’stim*





Anuncios

La 4 rocs!! La primera de Figueroling :)

I avui tocaba fer poble, demostrar que sóm del pallars! J
A Figuerola havien planejat una gran cursa que prometia molt i a la 4 rocs que estavem apuntades. Als 7.15 em gafat el cotxe amb la peQue i la Joana i cap a Figuerola faltava gent! Sobre les 7.30 arribavem i recolliem dorsals. Tot just acabavem d’enllestir motxilles, càmeres, les ganes de caminar… i aviat ens ha tocat l’hora de la sortida. Alli teniem a la xica ben preparada i el Marc apunt de tirar del Trabuc! i PUM! El tret de sortida ha sonat i la xica no posava fre!

 Realment ha començat amb moltes ganes i em nat fet trinco tranco. Hem començat a passar per la voreta del riu (que ve que si estava tot ennuvolat i fresquet), l’hem travessat tres o quatre cops, i realment anavem trobant grans racons curiosos. 


Navem tirant xino xano sense adonar-nos practicament que ja portavem estona caminant. Em arribat al punt on ens esperava el Gaspar, alli portava el control dels cotxes. Haviem de travessar carretera i ell s’encarregava de parar el transit si feia falta. Alli em començat una de les primeres pujades considerades fins arribar a l’estany de basturs, realment no s’ha fet pesat i al arribar a dalt i veure el gran abituallament que ens esperava amb aquells nois tan “campexanos” ens ha fet agafar anims. 4 gominoles, repostem dipòsits, la peQue descansa una mica i sant tornemi que ens espera el pròxim. Això si, sense deixar-nos de fer fotos que realment valia la pena!

els campexanos! 🙂


I trim tram trum, aviat començaven a passar els primers corredors!!!

el xavi!

el Gilbert!

el Berbe!

el Rafa

la gran corredora 😉

el cuberes i el crespo 😉

Badia!

més Badia!

el Robert

L’Oscar i el Bacardit

l’Uroz

més Badia

el Santi i l’acompanyant

la Sandri i les seves ungles 😉

el Dani

Realment era maco començar a veure passar gent “teva” i poder-los animar. Tots ho han agraït fins hi tot algun animava a la peQue perquè continues endavant!! 


gràcies Robert!!

Llavors portavem prop de 7,5km i estavem apunt d’arribar a Sant Romà. Alli ens esperava un altre gran abituallament. Que si melo, sindria, platan, aigua, aquarius… i com no GOMINOLES!! Que pipa s’ho passava la xica!  Aixi que em posat les piles altre cop, i la senyora amb un pal “mig mangat” a la Joana encapçava la caminada altre cop. 
Non Stop *
Em començat  a passar per llocs emblemàtics. Cases abandonades que cridaven l’atenció, el gran paisatge que ens envoltava… i aviat han tornat aparéixer cares conegudes. Han aparegut la Eva, la Mireia, la Natalia… ens han acompanyat una estona, però aviat ens em quedat enrerra. Evidentment portaven més bon ritme i la peQue començava a afluixar. Començava a tenir calor aixi que l’he ruixat i ben fresqueta s’ha quedat! La Joana com era d’esperar en tot moment esperant!

una gran companyia!

Poc a poc i fent una altra pujada, em pogut arribar a la gran ermita de les Esplugues. Hi havia uns banquets a la hombreta… que realment cridaven l’atenció, però haviem de continuar. Ja quedava menys!! Trinco tranco em nat fet, i aviat hem arribat a conques. 

Alli ens esperava un altre gran avituallament on aplaudient i animaven a la peque per ser tant valenta, realment l’ambient que hi hem viscut a sigut com un més de casa i és d’agraïr! Com no podia faltar, altre cop gominoles (com veieu m’ha fet molta gràcia trobar-ne), s’ha posat les botes i amunt que fa pujada. Tot i que abans de sortir altre cop em fet fotos a les campanes MICAELA de l’any 66, realment eren espectaculars!!

Era la última pujada que ens quedava per arribar a l’ermita de sant Bartomeu i finalment veure el cap del Bolet!! Em pujat i pujat! Semblava que no s’acabava maiiii!! 


Finalment em arribat a dalt i em nat planejant. Tira que tiraràs hem arribat a Sant Bartomeu. I aquí una gran sorpresa, la Joana ens la tenia preparada i amb dos segons tocaben les campanes amb la peque! La veritat que s’ho han passat pipa! 
! I després d’aquest gran moment ha aparegut el cap del bolet, ens quedava només la baixada i ja treia el cap l’arribada de meta i les piscines que ens esperaven! Aquesta baixada si que s’ha fet curta de veritat!!! Amb un tres i no res em sigut a baix, tot i que no em passat desapercebut el bolet, em fet rapid 4 fotos i avaaaaaaall que ens esperen!! Alli ja hi havia gent que tornava animar a la peQue, realment una dels pocs dels més petits que l’han fet sencera i que contenta que estava, mamà m’estant animaaaaan!!! No s’ho creia! 


Ho hem aconseguit, em arribat i senceres!! Em fet backup de la tarjeta amb el Jordi i a l’aigua patos! Les piscines ens esperaven, i realment després de fer 14km amb 3:56 apetia de veritat! Aixi que ens em quedat una bona estona a Figueroling Beach com jo li dic i cap a casa que estem rendits!!


Realment ha sigut un gran mati, una bona estona i una molt bona cursa, com ja us he dit enhorabona perquè no ens ha faltat de res!!!! Salut i Non Stop! *






4ª correpallars: Cuca de LLum

Després de calentar motors de bon dematí i pujar fins el roc del neret (les antenes) Havi arribat el moment de la veritat, els preparatius per a començar la Cuca ja estaven llestos.



Eren les 6:45 de la tarda i la furgo del marc ja anava a tope! Gent, nervis, motxilles… semblava que la Olga marxés de casa! jajjaj.
Em arribat a Talarn amb un plis plas, em fet la recollida de dorsals i ens em començat a refrescar per estar llestos. Feia molta calor, tot i que portavem aigua suficient per almenys poder arribar  fins a santa Engràcia em preferit ficar-nos xopes abans de sortir, d’aquesta manera la pujada no se’ns faria tant pesada (em pensat).
Així és que després d’unes GRANS fotos, començava l’aventura!


i …. el tret de sortida!!! Va ser una sortida molt emocionant! Càmares, amics, gent.. tothom estaba alli per animar-nos i la veritat que això fa que tiris molt més. Xino xano amb la Laia vam passar el barranquet, i vam nar pujant com cabretes muntanya Santa Engràcia. Amun i amunt, tira que tiraràs vam nar fent. Alguna que altra parada necessitava, realment la calor m’estava matant, em vullia tot i no podia malgastar l’aigua que duia. No l’havia fet mai i no sabia el que necessitaria. Tot i així Talarn i l’acadèmia cada cop estaven més lluny i Santa Engràcia ja ho teniem aquí!


i pim pam pum, després de l’última pujada ja erem a dalt! no m’ho podia creure amb una horeta i poc ens haviem plantat a Santa Engràcia, realment em vaig sorprendre la canya que em va arribar a posar la Laia, prò la vaig aguantar i alli estavem!
Aquesta foto em va animar molt, realment era un gran detall.

Un cop passats per l’abituallament, tocaba refrescar-nos altre cop, l’aigua que portavem a sobre des de Talarn feia estona que ja no en sabiem res! Així que vam decidir posar-nos xopes de dalt a baix si més no, fins que es fes fosc aguantariem millor, ja no quedava massa i calculavem que als 10 encara estariem xopes! (i no vam calcular malament)
i ale, després de prepar-nos altre cop, lligar bé els pals i posar-nos motxilles era hora de tornar-nos-hi a posar! Continuava fent molta calor, de fet no ens va abandonar de tota la nit, però anavem ben preparades! jejej. Vam començar a trobar la gran senyalització dels cuquets, tot i que encara no era fosc era maco trobar-te’ls, realment la senyalització un 10!

verds i vermells, d’aquesta manera esbrinavem la difultat, o almenys jo! 🙂

i va arribar el gran moment, tocava posar frontals i fer la gran baixada fins al barranc de Gurb! Realment alli vaig disfrutar com una nena petita! Fent saltirons de roca amb roca i passant els corriolets, mentre de repent veiem els primers corredors que ens atrapaven!!


Així que…. les samarretes dels Tremp Runners començaven a lluir i els havia d’agafar, vaig agafar una bona posició a la primera baixada i foto va foto viene! No els vaig poder agafar tots, n’hi havia que amb ells frontals no distingia qui eren fins que no m’havien passat, però lo que compta és la intenció no??
i comencen a passar
el Toni

El Gilbert

l’Antonio (tot i que no es veu molt bé)

el David

el Xavi

l’Albert

el Marcus i la Reichel darrera

Redeu quina canya portaven!!! però realment era molt bonic poder estar allí per animar-los, tot i que només per segons però vaig disfrutar moltissim! i bé, arribava el final de la baixada, després de passar-nos les grans roques del barranc i refrescar-nos (com veieu sóc persgona de molta aigua, jejeej) tocaba la gran pujada fins a Gurb! Allò ja no era tan “agradabble” però poc a poc i bona lletra sabia que podia, així que xino xano vam nar pujant. A mig camí vaig tenir els ànims de la petita, la tenia al telèfon i em preguntava que perquè respiraba extrany!! jajajjajaja, estic fent la cursa nocturna, li explicava i ella em deia que aquella si que no m’acompanyava, que era moooooolt llarga! Després de fer aquesta paradeta i tornar a tenir els ànims que necessitava per arribar, anavem arribant a Gurb! Podia apreciar tot un caminet de cuquetes que anaava deixant al darrera, realment era molt bonic en plena nit veure tots els frontals movent-se.

I als 10:15 ja erem a Gurb, haviem pogut passar el tall horari i haviem de continuar! Ens quedaven unes dos hores llargues per a poder arribar, però el tros de carretera que ens tocava fer ens deixaria recuperar! Poc a poc vam arribar a les vinyes, ja veiem TREMPP, TALARN!!! per fiiiiiiii tornavem a tenir vistes de lo que era casa nostra! 
tot i que la foto molta calitat no té, allò és Tremp.

i apaleeeeeeeee, baixem les vinyes, tornem a passar corriolets, alguna que altra caiguda i ja sóm a l’últim abituallament! Estem aprop de Sant Sebastià i el Peró ho té tot apunt per anar tirant fotos. Ho passem una mica de llarg i ens diu que encara ens queda de 3a4 km!! Com???? però si Talarn ho tenim aqui al costat, pensem!! i ara ens n’adonem…. em de tornar a baixar corriolets i agafar el cami que puja de Tremp fins a Talarn, quan el vols fer a ppeu….. això és un timo diem!! jajajajajajaj. estem cansades i sembla que no arribem mai al lloc, donem molta volta però finalment veiem les llums de talarn a la carreteera! Ens ha costat però estem arribant!! i au, com que no em pujat prou…. amunt que fa pujada! Em de travessar tot talarn per arribar a al meta! A l’arribar a la plaça del poble ens tornem a refrescar, però ni així tornem en si, relament estem exhaustes! Finalment veiem el “podi”! em arribat i alli hi ha gent que ens esperar per animar-nos. Realment l’entrada va ser molt maca, tots aplaudint i veient a la teva gent! Després de 5:20″ podiem dir que l’hem finalitzat!!!


I em arribat a temps per la Reichel! Algo em deia que pujaria al podi i efectivament, havia quedat 2ª de la categoria femenina i just llavors li feien l’entrega de premi!!! Enhorabonaaaaaaaaaaaaaaaa
I ara si que ens haviem merescut un bon sopar!!! 🙂

Resultat: va ser una gran experiència on realment vaig disfrutar molt! alguna que altra molèstia al genoll (sembla que no hi hagi manera que marxi) prò tot i així em va agradar molt! estaba contenta d’haber pogut passar aquest cop el tall horari, i sobretot d’haber arribat sencera! Potser la crònica no esta al 100%, estem just al dia després i la recuperació es lenta però la satisfacció inmensa! Així que ….. UNA MÉS AL SAC! 🙂

I fins aquí hem arribat!  Ara a per la pròxima! Non stop! *

Cami dels cavalls nocturn

El dimecres passat vam fer la sortida del cami dels cavalls nocturna.
No és que fos especialment difícil, però la companyia va ser diferent. La petita després d’haber finalitzat el seu curset de natació i amb la seva entrega de diplomes, em va acompanyar en tot moment. Estava realment exhausta de tot el dia però va aguantar com una campeona fins l’últim moment. Entre la mare de la Laia i jo al final l’anaven “arrosegant”, els últim km van ser pesadets per ella però tot i així amb 1:12h vam ser al punt de tornada.
Relament hi va assistir moltissima gent tot i que només algun “privilegiat” es va endur foto meva jejeej
Una historieta més per explicar i una gran nit per probar els frontals!
Crònica curta però intensa 🙂

Cim del Montsent amb la peQue!

Ja ho portava de cap  tota la setmana, i el dissabte estava destinat a coronar, però amb una invitada molt especial, la peQue!

Així és que als 6.30 del matí hem agafat cotxe i carretera capdella, als 7.30 ja erem allí, llestes per agafar el telefèric i enfilar-nos roca amunt.

Ens em efilat pel carrilet i tirar que tiraràs! Em començat a trobar el gran paisatge, que si túnels (cosa que no li feien massa gràcia) que si on guardaven abans els ramats d’ovelles.. (em sembla que era aquesta la utilitat) i així em anat tirant sense donar-no-se’n compte que practicament erem a la cabana del pastor


. Em esmorzat amb tranquil·litat i em decidit que era millor tirar costa amunt, total haviem de fer-ho igualment…. Així que em retallat una mica de trajecte. I enfila que enfilaràs! Renoi com costava fer passes cara amunt, però no hi havia qui l’agafés!! Jejejej
Em estat entretingudes entre grans vistes, un gran acolliment de part de les vaques , cavalls i la gran presència de les àguiles! Quin gran animal per no parar de mirar el seu bol.
aqui hi ha 2 pardalets que són difícils d¡apreciar


I això anava fent costa amuuuuunt!!! Em començat a arribar a la part rocosa, res de comparació però que bé que ens ho hem passat fent de cabretes!! Semblaava que el temps no ens volgués acompanyar, però com que no es veia res greu em decidit continuar. Renoi quina marxa portaba la petita, entre roca i roca em desapareixia dient-me que no le’engannyés!! Quina agilitat! Jejejej.. allò semblava que no s’acabés mai!

Roca roca i roca i….. pam! Em vist el petit passadís i sabiem que arribava la GRAN final! Ja començaven a treure el cap, ja podiem veure les dos banderes que entrevolaben mig en els núvols! Quina gran satisfacció!


Em acabat de pujar en un tres i no res! Feia molt vent i de tant en tant es notava les ventades, així que em dinat rapid i avall que fa baixada! Però això sí, sense deixar la nostra petjada! Fent fotos com cabretes J


tot i que hi havia nubolades, alguna que altra vista em pogut treure! això sí, hi havia petits detalls que realment valia la pena haber arribat a dalt!!
això eren fragments de roca que anavem traspassant

algunes vistes que s’han deixat veure

tot i que els llacs s’han amagat aquest cop


La baixada ens ha costat més, però com que la “senyora” no volia perdre el telefèric de baixada, em agut d’apretar el “culet” per a poder-hi arribar. Realment  estavem exhaustes, però un últim esforç era el que quedava! Tot i així ens ha sobrat mitja hora, així que us podeu imaginar la canya que hi hem posat.
De tota aquesta crònica ne’m tret moltes coses l’una de l’altra. Em rigut, em plorat, ens em barallat, em cridat i fins i tot en caigut de cul, però ningú ens treu la GRAN satisfacció d’haver-la coronat juntes, d’haver-nos esforçat juntes però sobretot JO em quedo amb el gran esforç que ha fet la petita per fer-me continuar, per tirar i no abandonar!
Això és tot per avui!! J ara toca preparar-ne una altra!! Non stop!