Des de la Múria fins la vall del Turbó

Aquest cop tenia una companyia molt especial, ELL 🙂

Feia dies que per ahir haviem planejat una sortida de les “xules” que li’n dic jo. Després d’unes grans vacances i el relax que haviem agafat aquest dies s’havia de tornar a posar el cos a to! 🙂
Si, el temps no marcava massa bé però després d’haver-ho mirat i remirat mil vegades la nit anterior, vam acabar decidint que preferiem passar fred que no la calor infernal d’aquests dies, així que dit i fet!
Als 8 del mati (si, no vam ser gaire matiners per ser que teniem una hora de viatge, però tampoc portavem pressa) vam agafar les coses i cotxe amunt! Vam passar Pont de Suert, les Paüls, la Múria i finalment vam arribar a la font del “merendero de la Muria”.

font de la Múria
gran “merendero”
Primer vam dir de dixar el cotxe alli i començar l’aventura, però encara estavem una mica adormits i al veure que una pista seguia cami amunt vam decidir pujar amb cotxe una mica més. Però que aviat se’ns va acabar allò!! Tot era ple de forats, esquerdes… el pobre ibiza anava boig! així que el vam deixar aboradet i motxilles al coll!
Vam començar a caminar i ben aviat vam ser al planell de Selva plana, des d’on ens vam desviar cap a la dreta i començar el caminet marcat amb les fites. Allò feia pujada i més pujada i és que realment amb poquets km ens esperaven uns 200m de desnivell. Finalment vam trobar la última fita que ens començava a marcar el cami que descendia per un bosc enorme on el que ens tocaba era travessar barranc amunt. Realment hi havia altres alternatives, però sent sincers, aquella era la més rapida i on es podia fer més la cabra. Hi havia pedres gegants on a trams s’havia d’escalar, grans forats i grans batalles amb exèrcits de mosquits però realment va ser divertit pujar per tot aquell barranc!!
el gran barranc

semblava que no s’acabes mai 
Añadir leyenda

ELL 🙂

Vam fer una parada tècnica i després a continuar. Jo anava avançant, avançant…. però… on és el final????? no hi havia manera de que aquell barranc acaves!!! grgrgrgrg només feia que veure pins pins i més pins! ni muntanya ni roca ni re! a moments pensaba que realment havia agafat malament el cami, les fites eren tan escasses i amb tanta diferència de metres que realment amb les bifurcacions que es podia trobar dins del barranc no era massa complicat perdre’s, i amb una experta com jo… pos ja direu!
Finalment vaig poder divisar el final del barranc i on ja es començava a veure algo més que pins!


Cresta est del circ del Turbó
Al deixar la zona del barranc podiem començar a divisar la cresta est del circ del Turbó. Ara tocava coronar tots aquest metres que es veien fins amunt, i com que no tenia ganes de fer-ho per el caminet que seguia barranc amunt, tot i que ara era més zona de roca, volia desconectar-me d’ell, així que vaig decidir fer la cabreta i fer la pujada coronant les crestes que tenia pel costat. 

Pujant cap al circ
I amunt, amunt… casi ja coronavem el circ!!!! Pensant que ja arribaria al final, però que equivocada estaba! Després d’haber coronat el que si que hi vam trobar van ser les nostres grans amigues les vaques però… teniem una coronació més! Alli no acabava tot, dish!

a dalt al circ

coronat i acompanyats de les vaques
Mentre miraba cap on havia de tirar..( feia estona, que al desviar-me de les fites les havia perdut de vista!) em vaig adonar que cada X km em trobava com uns turbonets de ciments, a hora d’ara encara no sé que són però em van cridar l’atenció.
els turbonets que li’n dic jo
i després de fer les 4 fotos … tocaba tornar a coronar, així que cames ajudeu-me amunt que fa pujada! Allò em començava a recordar la vertical de capdella, però això si sense crono! jejej
arribant a la zona planaaaa, ultima coronació
Finalment haviem coronat, i ara venia un bon tros de pla! així que vam anar tirant amb més ritme i entre vaques altre cop, fins que va arribar tornar a baixar uns metres. Allò ens portava a la vall del turbó, de fet ja el veiem feia estona a la nostra esquerra i ara ens quedava just a sobre! Però encara quedava estona per poder-hi arribar!!! 
Vam parar, ens ho vam estar mirant.. i vam decidir que per aquell dia ja n’hi havia prou. Al no estar tant acostumat a caminar les cames comensaven afluiaxar una mica i realment jo començava a estar una mica cansada, tot s’ha de dir! Si més no hi ha molts més dies per poder-ho coronar! Així que vam fer una llarga parada per dinar, agafar forces, fer fotos fent les cabretes i avall que fa baixadaaaaaaa!!
fent el pallasso

i fent de model entre tanta bellesa muntanyesca! 🙂
Realment les vistes que teniem, això si que ho tenien, IMPRESIONANTS”!!! Havia valgut la pena!!
impresionants vistes
I apale, avall!!! fins no haber arribat al barranc altre cop, realment vam baixar com cohets! el barranc va ser una mica més dur, amb tot el cansament que arrosegavem, però tot i així va ser soportable. Per acabar vam fer quatre fotos a flora realment curiosa i cap al cotxe que ens esperava!!!!
la flor que més em va cridar l’atenció

els petits abrets que li’n deiem naltres
i un últim detall, és una zona molt boscosa on deu ser molt abundants els bolets perquè… guaiteu que vam trobar!! ben curiós! 

I ale, després d’haber acumulat aproximadament uns 800m de desnivell amb 14km amb 3 horetes, podiem dir que haviem fet feina! Salut i Non Stop *

Gràcies per acompanyar-me en aquest GRAN dia!! 🙂 T’stim*





Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s