i dit i fet que ja hi som! A per la segona! ahir a la tarda vam anar a fer la recollida de dorsals i vam començar a calentar motors per el segon gran repte 🙂
i dissabte som! tot i no està molt «catòlics» em aconseguit arribar-hi. als 6 de peu i cotxe amunt que ens esperen! em començat a posar la directa al nostre ritme i com a formiguetes em anat pujant…
Laia ja es veu el llac, Laia estem al pinar!! Euforica li deia que ja estavem a mig camí! Els ultims passos ens anaven costant però cada cop el desnivell que faltava era menys i això ens animava a tirar endaavant. vaaaaaaa que si no ens enxamparan els corredors li deia! 🙂 i finalment em arribat a dalt! Realment amb molt bones sensacions i gran satisfacció sobretot per haver-hi arribat!
Sóm a la creu, sóm al destí!! Apale amb el gran avituallament que em tingut i la gran organització em fet un tastet per esmorzar i animar a tots els corredors que començaven a arribar! Increïble les sensacions i l’ambient que s’hi arriba a viure.
Lo millor del dia? Tret del fet d’haber arribat al cim per fi tenim foto dels Tremp Runners corredors i caminadors junts!!! La més bona?? El Tremp Runners Girls by Vikingo 🙂
Doncs apale, aquesta és la crònica d’avui! Ara a l’espera de la setmana que bé, vertical cabanera!!!
Gràcies per la gran organització i montar unes grans experiències. Jo em quedo amb aquesta 🙂
A passos de .... Formiga! 