III Mitja Trail Arbeca

Ahir els nervis ja estaven a flor de pell..ni que fos la primera cursa, pensava!! Però realment em sentia així, semblava mentida…. M’havia esforçat molt durant tota la setmana, m’havia anat posant a proba i així poder superar els meus límits i la veritat és que no vaig fer-ho tant malament.

El dia per mi a mi començava a tan sols 3 hores d’haver dormit. Als 6 del matí, després d’una nit molt neguitosa em sonava el despertador. Ho tenia tot llest i les ganes d’Arbeca eren inmenses, potser perquè les trail’s m’encanten o potser perquè aquest cop seriem un grup nombrós. Fós pel que fós però marcaria història en el meu sac!

Prop de les 7 recollia al tiet Oscar a Balaguer i agafavem rumb cap a Arbeca. Als 7.15 ja hi teniem els peus posats, deu ni do quina puntualitat portavem!! Però els dos estavem com a fulles de paper i preferiem que sobrés temps. Em recollit dorsals, em preparat i remirat que estés tot llest… Poc a poc han anat arribant la gent, els nostres començaven a marcar territori! Deu ni do el groc que es començava a veure!!!!



Aviat em sigut tots llestos i escoltant el brifing del “senyor” Romero 🙂 i… tret de sortida!! Feia la sortida amb la Carme i la Silvi, tot i que s’havia que aviat agafarien el turbo, però bueno… no em preocupava mentre almenys pogués arribar a temps dins de meta. El principi ha sigut una mica caòtic, sobretot el tram de les escales. Tothom tenia pressa i el foradet era estret, però poc a poc em anat passant tots. Em nat fent xino xano i aviat m’he quedat enrera. He sortit trotant i continuava trotant, però necessitava un pas més lent sino acabaria treient la llengua a dos passes. Realment m’he sorprès i he aguantat força corrent, tot i que al cap de portar uns 5km he decidit descanssar i anar xino xano. Allà la Carme ja feia rato que no la veia i la Silvi agafava el turbo perquè així tindria temps per anar a fer la llarga… jejejjej

Cama amunt, cama avall… Aviat se m’ha acabat el pla i a començat el cami de cabres! Com difrutava!!! Amunt, avall, salta, brinca, córre, camina…. allò era un no parar, un trenca-cames ben divertit!! Amb la noia que anaven (erem les escombres de la curta que feiem més patxoca) ens ho hem passat d’allò més divertit. El primer avituallament deseguida l’hem tingut i la veritat que se m’havia fet ben curt!
Em travessat un túnel que travessava el canal segarra garrigues i quina sorpresa al sortir! M’esperava una bona pujada!! Renoi com s’ho han currat pensava, però valia la pena només per les vistes!!!



Poc a poc he anat fent i en un no res el 2n abituallament. 8,5km portes noia!!! Això em deien els de l’abituallament i la veritat és que no m’ho podia creure, amb una hora justa portava ja 8,5!! Això ja estava fet. M’ha agafat el “subidón” d’adrenalina i cames tireu amunt com una fletxa!! Fins hi tot el gran bloc de runa que m’esperava per passar no ha sigut obstacle! Aviat m’he tornat a trobar travessant aumetllers i trail altre cop! amunt, avall, puja, baixa, córre, camina…. un divertiment únic!!!!



I alli estava!! Ja tornava a veure Arbeca!! La tenia a dos passes (pensava) però renoi que llargs els últims km! !Suposo que devia ser les ganes de voler arribar però allò no s’acabava mai!!!!! I dit i fet la Olga entrava a meta!! Alli veia a la Laura que em feia el reportatge, l’Oscar a l’altra banda i la Sandra animant-me per fer l’entrada! Així és que amb 2:14:30 deia i confirmava que havia acabat la Mitja Trail!!! Quina gran il·lusió poder haber fet aquell temps increible per a mi!! M’havia superat totes les meves expectatives que duia i realment estava que no tocava ni de peus a terra!! Només feia que repetir-me una vegada i una altra 2:15!!!! No pot ser!! Realment l’euforia que portava era inmensa!!

Després de les grans rebudes i la “gran” entrada, quedava animar als TR que faltaven arribar de la Trail 30. I alli començaven a fer entrada! Gilbert, Sergi, Berbe, L’antonio, Mario, Alvaro, Robert i Cuberes!!Més tard entraves Serrano Junior, Montse & Oriol. Deu ni do quin nivell duiem avui a Arbeca!!!
Després del gran rebombori i emoció que portavem tots venia l’entrega de premis. I quines sorpreses ens hem endut!!!!
Gilbert, pujava a podi amb 2a posició de la seva categoria.
Montse Berga pujava amb 2a posició de la seva categoria.
i.. Toni Serrano Junior també pujava a podi agafant primera posició!
Que més podiem demanar??? Pos alli no s’acabava!!!! També recolliem premi per a ser el grup més nombrós participatiu a la III Trail d’Arbeca! Quin goig que feiem envoltats de tants trofeus!! Quina patxoca!!!



Realment em obtingut molts bon resultats tots!! Uns per fer la llarga, d’altres per fer la curta, d’altres per perdre’s i d’altres per fer d’escombra(menda lerenda). Però la veritat, des de el meu punt de vista tots em fet un gran paper el qual cada u ha quedat amb una bona satisfacció.
Realment baixava amb unes espectatives i n’he pujat amb unes de molt diferent però molt positives, així és que no puc demanar res més!! Estic més que orgullosa!

També em queda agraïr a la gran organització que han tingut. Els abituallaments estaven al 100% i el marcatge era increible!! Realment una cursa 10. Tot i que com t’he dit Josep Mª el tros de runa tots tiravem a la dreta! 🙂

i bé, fins aqui la meva valoració! Per problemes tècnics ha de ser una crònica sense fotografia però us deixo el link d’on tinc les fotos per a que hi pugueu accedir!

Salut i Non sTop*
Anuncios

1ª Cursa de Baldomar

Aquesta vegada se’m presentava una bona vetllada del dia 1. Vam fer bossa i marxar ahir a la nit, aixi feiem nit allà al costat de llar de foc per estar ben preparats per l’endemà.

La cursa d’avui es presentava molt diferent. Primer perquè tenia la companyia d’un nou membre que s’introduia al món de les curses, el tiet Oscar 🙂 i després per la companyia que tindria tant a la sortida com a l’arribada de la family, un dia rodó vamos!
Als 7 els despertadors de casa han començat a sonar. Ens em llevat, ens em preparat, que si això que si allò…. i aviat han arribat les 8.15. Em agafat amb el Oscar i la xica (es desperta amb una mosca) i em anat a buscar dorsals. Casi no hi havia ningú a la plaça, però era cosa de temps que allò comences agafar forma !

 
Aviat em tingut els numeros 313 (Olga) i 119 (Oscar), i encara faltava 30minuts ben bons!! Entre que xerravem amb uns, amb els altres i feiem més fotos… aviat han sigut les 9!

 

 
Ja estava preparada, això ja estava aqui! Així és que m’he despedit del tiet i la xica i cames ajudeu-me ben soleta! Sisisis.. aquest cop tota la resta de TrempRunners ho feia corrent, així és que el meu propòsit era tirar milles i poder arribar a meta abans que ells, comptant això sí, l’hora d’avantatge que portava. Volia poder fer la gran rebuda a tots i a la vegada ser la 1ª TR que posava els peus a Baldomar. No sabia si me’n sortiria però les ganes les portava.
 
He començat a tirar amunt i apale que fa pujada! Deu ni do, fins poder arribar a la carretera, a la primera pujada s’havien ben resguardat una bona sorpresa amb tanta pujada… però a la vegada era molt divertit! He pogut anar aguantant bé la pujada, m’han passat una parella però jo anava mantenint el meu ritme, i per mi era important.
 

 

 
Em passat per paratges ben peculiars i el marcatge de km que portaves fets estava molt ben marcat! Estava apunt d’arribar a carretera, ja es podia divisar tota la vall i Baldomar començava a quedar una miqueta lluny.
 
 
Ja era a dalt!! I una gran manera de saber-ho era el gran cartell penjant d’un arbre que m’ha cridat l’atenció la seva forma i la vista que comportava, una gran fusió!
 

 

 
He anat fent xino xano per asfalt, tot i que no m’agrada massa… He començat agafar ritme altre cop, agafant la parella que m’havia passat. Ens em anat ajuntant un grupet de 5 que m’havia proposat intentar seguir el seu ritme, avere que podia passar!
 
 
En menys d’una hora ens plantavem a l’avituallament que tenien ben montat! Em tornat a deixar asfalt! Per fiiiiiiiii!! Tornavem a entrar entre camins, camps ple d’aumetllers i… fang i més fang però com disfrutava!! En un no res, ens em colat cap a la triatlera, alli començava lo bo!!!
 

 

 
He decidit que d’alguna manera havia de descarregar les cames, les portava molt carregades. Primer per la gran pujada dels 3 primers km i després pel tros que haviem fet d’asfalt, així que fent una miqueta de “trampes” m’he posat a córrer. Primer no em seguia ningú, però després el grupet de 4 han començat a fer el mateix. Anavem fent trote trote, sense petar-nos però a la vegada les cames descanasavem, així es que quan tocava baixada… cama amunt, cama avall!! i que divertit era entre tanta pedra i forats, molt amè la veritat!
 
Quan me n’he adonat, ja haviem pujat i baixat i…. ens crusavem amb els corredors que feia 10 minutets escassos que havien començat a sortir! I alli em trobava a la Juanin!! Si senyor, com una campeona anava tirant!! Em xocat la mà i poca cosa més, però això sí, quedant a meta! 🙂
 
 
Ara tornavem a fer una petita entrada al poble on ens desviava un “atajo” per anar cap a la font de la Trilla, i just en aquell punt tenia a la xica, al Sisco, la Eva, L’ares i el Pau per dir-me adéu! Quina canya mentre anava corrent, tenia als meus donant-me anims per continuar i acabar més aviat!! Quina ilusió!!
 
Amb tanta adrenalina a sobre aviat he sigut a la font de la Trilla! De fet tot aquell terreny ja me’l coneixia! Més d’un dia hi hem nat a fer les cabres amb les bicis amb Sisco o simplement hi em passat una tarda amb la xica fent fotos amb les fulles.. uns grans records!
 

 

 
He continuat pel caminet que ens indicaven i… alli estava el famós riu que haviem de crusar! La veritat que m’esperava algo més “heavy” i m’havia plantejat crusar-lo pel mig a l’estil cabreta, però com que els organitzadors s’havien currat unes grans roques, hem fet cas i hem crusat fent saltets com les granotes 🙂
 
 
Ja estavem al km 8,5 i això ja s’estava acabant. De tant en tant m’anava girant, esperant que aparegués algun TrempRunner, se’m feia tant extrany que ningú m’atrapés… però havia de continuar.
Allò ja ho tenia agafat de la mà i he pensat que 2km ja no eren res, però…. taxaaaaaaant!! Ens esperava la última sorpresa, la GRAN pujada trencacames!! Pendent, fang, relliscant, pesant 2kg més les sabates…. però allí estava jo, per a tirar amb allò i molt més!! Deu ni do, lo que havia aconseguit pujar!!
 
 
Ara si!! Ja estava, desprès d’haber coronat i passat unes vinyes ben ufanoses ja podia veure Baldomar! Això ja estava aquí!!! Mirant el que portava de fet… una trucada i amb 0,5km estava a meta!!!
 

 

 
En 10 minutets feia l’entrada al poble!!! i era la 1ª TrempRunner que posava els peus a meta!! Portava 1hora d’avantatge i segur que els grans corredors que duia a darrera farien molt millor marca que jo, però…. Fer 10,47km amb 1:38 era una gran repte que havia assolit a la perfecció!!
Sabeu que estic acostumada a quedar última i no m’importa, no sóc gens competitiva i la veritat que sempre he dit: LO IMPORTANT ÉS PODER ACABAR BÉ, però poder entrar en 5ª posició de caminadors per a mi era MOLT gran!!!
He fet una gran entrada, on tenia a tots els meus esperant i animant-me juntament amb  tots els veïns que hi havia a la plaça, que gran!!!
 
Després d’abraçades, estiraments i descansar.. em tocava preparar-me per a les gran arribades dels meus companys!!! Els TrempRunners haviem de deixar el llistó ben alt! No han tardat pas gens a començar entrar!
 
Primer el Xavier Torrecillas
 
 
Seguit del gran Vikingo
 
 
i fent una entrada triunfal l’Oscar!
 
 
Després d’una miqueta ens entrava la Sandra
 
 
i finalment la Juanin i la Julia Lladós! Sisis una nova membre també! 🙂
 

 

 
 
La veritat és que tots i cada un de nosaltres s’ho ha currat i només pel simple fet d’acabar ens mereixem si més no el reconeixement i les felicitacions! Així és que quina millor manera que fer petjada??
 

 

 
Hem estat ben acompanyats en tot moment, i les xiQues ens han donat els ànims que necessitavem per a poder arribar a meta!
Tinc una gran sensació després d’aques repte assolit i qui sap els que m’esperen??? De moment nirem continuant, xino xano i al nostre ritme, sense que ningú ens pari!!!
 
Salut i cames, amb una gran experiència més al sac!!!
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Cursa del Caragol a Linyola


<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>Avui tocava estrenar l’equipament de TrempRunners i quina millor manera que fent la cursa-marxa del caragol a Linyola?? I així ho hem fet!

A la vegada avui era el dia que coneixiem a la Carla, el Nil i el Toni. Unes fieres!!!
Als 6.30 del demati a casa nostra ja tocava diana, ja feia rato que m’havia llevat i prepara’t tot, així que d’una revolada la peque s’ha vestit i ens hem enfilat al cotxe.
<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Xino xano em anat baixant, la foscor ens ha deixat i a començat a sortir el sol. Haviem quedat amb la Silvia i la trup al faro per arribar junts a Linyola, i als 8.15 com un clau alli estaven. Després de 2 minuts de presentacions em gafat carretera i en 10 minuts em sigut aparcats a Linyola.
Em nat a recollir les pulseres-dorsals i … haviem de fer temps! Erem tant puntuals que encara ens quedava gairebé ¾ d’hora per a començar. El Toni, molt ingeniós ell, s’ha endut els nens en una zona més apartada i han començat a fer estiraments. I quina patxoca que feien!!

  

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Després de cuatre fotos i despedir-nos de la Silvia (no estava recuperada del tot i no podia fer el “tonto”) em començat a esperar la sortida. 

Dentre la multitud ens ha aparegut el Xavi Torrecillas i els Vikings!! Alli estaven, com sempre diuen justos però a temps! Avui portaven un acompanyant especial, la Ingrid!!

  

I al cap de res han donat la trompeta de sortida! Els 3 han arrancat a corre ben espitosos i a mi i el Toni ens ha tocat posar-nos a corre darrere seu per a poder-los seguir. 

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
La Carla deseguida ha liderat la “cua” i el Toni no es quedava curt!!! Allò era un veritable duel entre germans!! Mentre el pare treient la llengua intentava atrapar-los :p
La Itziar aviat a baixat el ritme. Prò cap problema!! Ella no està acostumada a fer-ho corrent i venia d’un bon costipat de la setmana anterior. Així és que amb les defenses baixes no calia jugar-se-la. Li he dit al Toni que n’és tirant amb els seus i naltres ja fariem cap!
Em començat a enfilar-nos pel cami, per fi haviem deixat la carretera!! I un bon començament passant entre vaques!

  

La veritat és que el tragecte era molt planet i molt amè. Això donava per a poder portar un bon ritme dintre de les possibilitats que se’ns presentaven! Uns bons paisatges de panís ens acompanyaven!

Mes o menys deviem portar mitja hora caminant i passant a mig camí quan els primers corredors han començat a arribar!

  


Primer només n’hi havia dos o tres i que no coneixiem de res, però una mica més enllà ja es divisava una gran massa. Em començat a prepara la camara i les coses amb la xica per estar llestes i aviat han començat a passar les nostres cares conegudes!
Primer el Xavi Torrecillas al seu ritme i portant-ho molt bé!

  

El seguia el Gilbert, tot i que amb el “sant pau” que portava a darrera es veia tant petit… (amb carinyo, ho saps! 🙂 ) però treient tota la seva voluntat i força portava un molt bon ritme!

  

  Seguidament ens apareixia el Manel. També a bon ritme però el temps suficient com per animar a la peQue (gràcies!!!)
<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Que fàcil era distingir-los aquest cop diem amb la xiqui! Avui nem tots grocs per coneixens entre TrempRunners!! I…. entre tanta xerrameca casi se’m passa la Sandra!!!!       Sort n’he tingut que m’ha cridat i em fet peripècies per aconseguir una foto que finalment a quedat estupenda!!! Quin ritme portava!!!

  

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Ja només ens quedava la Sonia , i la veritat és que no ens ha fet esperar pas gaire! Deseguida em divisat la “marea groga” altre cop i ens ha donat prou temps com per immortalitzar el moment! Trotant trotant, anava passant a tothom!!!

  

Entre tanta gent coneguda ens em animat amb la xiqui i em nat tirant a passo ligero per alleugerar el camí. Portavem una horeta caminant i ja no ens podia faltar massa, i poc equivocades anavem perquè ens dos segons em trobat el cartell on ens deia que ens quedava menys de 1km per fer meta!!

  

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Venga xiqui que això ja està!! Menos mal mamà, tinc molta calor –em deia. Ja només ens quedava la gran recta final per fer l’entrada al poble i arribar al final!

  

Aviat em arribat on haviem deixat el cotxe i sense donar-nos compte teniem al Gilbert, la Carla, el Nil, el Toni i la Silvia alli saludant-nos! Haviem arribat a meta!!

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>


Una bona arribada i un bon temps! En total haviem recorregut 7km amb un 1:15! Tot i que la Carla ens ha deixat amb la boca ben oberta! Quedant amb 2ª posició d’entre tots els caminadors!!! Una fiera!
Després em nat a recollir la gran bossa com a premi que teniem i el bocata que ens esperava. 

De mentre els nens han nat a mirar si ens havia tocat alguna cosa més al sorteig de dorsals que hi havia hagut. No em tingut sort, però deu ni do lo que ens enduiem!!

  

Em fet quatre fotos més entre algun Tremp Runner que anava apareixent per alli i em fet temps fins l’entrega de dorsals.

  

Realment ha sigut una bona experiència que tenim més al sac. No en teniem cap de feta que fos tan plana i curteta com aquesta, per ficar-nos a to estava bé, però com hem trobat a falta els forats i les roques de les de montanya! Estem tant acostumats que lo pla se’ns fa aborrit!! 🙂
Tot i així s’ha de felicitar  a l’organització. Ha estat tot molt ben marcat, tenin la gent adequada als punts critics i sapiguent guiar en tot moment. El gran detall que han tingut amb els caminadors (la bossa és xulisssima) i el gran ambient que s’hi ha respirat!!! Un bona dia em passat!!!

Doncs fins aqui el 3/24 d’avui, tal com diu Gilbert! Espero que hagueu estat entretinguts entre aquesta curta prò intensa crònica!
Salut i Non Stop*

 


 



Sóc Finisher, per fiii!! :)

 I fins aquí hem arribat a la final de la primera lliga pallaresa #Correpallars!!

Quan vaig començar semblava que seria impossible, amb la Laia comentavem la jugada de com seria la primera sortida, que aniriem molt ben acompanyades amb la Itziar prò en cap moment ni em vaig plantejar de que aconseguiria tot el que tinc. A la Laia li deia que ni de broma les faria totes, que feia molt que no caminava ni estava en forma per aguantar el ritme que comportava tot allò….bla, bla, bla… i mireu com he acabat: amb totes al sac! 🙂

Vam començar un 30 de juny amb l’espardenyada.

Aquella realment era molt especial per a mi. Era la primera però a la vegada portava la millor companyia de totes: la peQue! sabiem que podria amb allò i més però realment ens va sorpendre la gran resistència que va tenir als últims km.. una primera experiència que teniem juntes que no es podia explicar. Vam passar moments de diversió i tensió però per a res ho cambiem!!
Al cap de practicament 5 hores arribavem a meta amb la GRAN rebuda que ens esperaba, realment per ser la nostra primera les sensacions que vam tenir van ser més que increibles, l’ambient que es vivia alli era indescriptible i la veritat és que ens va agradar. Tant que… als cap d’uns 15 dies feia la inscripció per a la resta, sense saber el que m’esperaba m’hi vaig tirar de cap!
Vam presenciar l’entrega de premis junt amb el gran premi que va rebre la peQue per ser la més jove que la feia sencera, quina ilusió!
La següent cita la tenia el 21 de juliol amb la mega pujada fins les trinxeres de Sant Corneli. Com era evident comptavaamb la companyia de tots els Tremp Runners fent presència i nombrosa corrent, era la primera cursa que feia com a TR i havia de començar a “marcar territori”, així és que com que ja portavem entrenat el repte vam tirar gas i amunt, amb un rècor de millorar el meu temps! Amb 1h 50min ja hi era! increïble el que es tornava a viure allí! La pujada havia sigut complicada però tots erem alla dalt, tots fent acte de presència, així és que… aquella era la meva i no la podia deixar escapar, havia d’inmortalitzar el moment i va ser el moment de fer periodista… 🙂
Poc a poc anavem omplint el sac! Ja en portavem dos i el dia 28 de juliol se’ns presentava una de les més dures.
La majestuosa Vertical Cabanera! Aquella s’em feia costa amunt no sabia si podria.. aquell cop estava punxant així és que em vaig  quedar enrera amb la Joana i Mano a mano vam na fent per arribar a dalt. Per ser la meva primera vertical, estava contenta d’haber pogut arribar fins la cabana del pastor, tot i que m’hagués agradat arribar al cim, no ens em d’enganyar!!! prò això rai! a la setmana següent la coronova amb la peQue 🙂
Va ser una experiència més dura però no la qual em va fer tirar enrera, sino que em va donar més força per continuar lluitant!
Durant les setmanes següents ens vam anar entrenant entre alguna sortida i alguna altra cursa fora de lliga que em van fer més forta i el dia 11 d’agost va arribar!
La Cuca ja estava aqui, els frontals estavem apunt i les ganes per fer-ne una nocturna eren boges! Vam fer un bon començament. Tot i què la pujada fins Santa Engràcia va ser dura, la calor apretava massa i els kilometres ens esperaven,,, res ens va aturar! Vam nar fent xino xano i vam acabar! Ens va costar, sobretot el últims km però va valer la pena!
Va ser una de les més caluroses però al acabar tenia la mateixa sensació com a cada una de elles, que jo podia amb allò i més i em feia tirar! 
Ja estavem arribant al final, tan sols ens en quedava una, la “majestuosa” però segurament podria amb ella i molt més!!

Així és que… el dia 16 de setembre havia arribat! la popular Rialp matxicots m’esperava!

És una cursa recient i encara sembla que porti l’adrenalina a sobre per haver-la acabat, realment vaig començar no massa bé, plantejant-me si deixar-ho estar… però poc a poc vaig anar ficant seny i cap, i vaig veure que si podia. Em quedava molt per davant amb 17km i un desnivell de 1200 però segur que amb paciència podria! i la veritat és que em vaig sorpendre! Després de les dificultats que vaig poder tenir, vaig disfrutar de la natura i la ruta com ningú! Apegada amb la reflex al coll immortalitzava cada moment especial! Realment havia valgut la pena i al cap de 4h30min feiem la gran entrada amb la Joana!! Tot i que esgotades després de l’última esprintada però va valer la pena! Allí teniem a la Raquel, el Marc, la Laia, la Laura… tots estaven allí i només per a nosaltres, quina sensació tan inmensa!!!! increïble!!! Tal com m’esperava la Reichel no m’havia fallat i estava alli només per a mi, quina gran sensació i quina gran emoció!
Tot i que quan entravem al castell de Rialp ja sentiem l’entrega de premis va ser igualment una gran entrada. Finalment era Finisher!! M’ho havia guanyat a pols i havia suat la cansalada però la recompensa de tot el que he aconseguit fins al dia d’avui ningú me la treu! El arribar i trobar el Robert que em donava una part de la gran recompensa era inmens, era increible i sobretot em sentia realitzada, m’havia servit d’alguna cosa tot l’esforç!! Sentir-me més gran i més forta!!
Ja estava allí i ja la teniem al sac! Tots haviem aconseguit allò que ens haviem proposat. Tots i cada un de vosaltres #TrempRunners, s’hi ha deixat la pell i és per això que no és menys nombrar-vos com a un gran equip! Entre tots hem aconseguit ser l’equip més nombrós en participació i això ningú ens ho treu! Només em queda donar-vos les gràcies per tot el que heu fet: el gran esforç i sacrificis que heu arribat a fer per estar on som, per la vostra companyia en cada una de les curses i pels ànims constants que transmitiu en cada moment! No deixeu de ser vosaltres mateixos per continuar tenint la força absoluta!!

I per últim, però no menys important agraïr a la GRAN organització del #Correpallars!! Sense ells, sense aquesta iniciativa res hagués sigut possible! Sé que han sigut moltes hores de feina desinteressadament, molts mal de caps i hores i hores sense dormir prò…. segur que per ells és igual de grat que per a nosaltres, perquè ho viuen com cada un de nosaltres.

Tot això és el que he aconseguit després de 3 mesos en aquest món, una experiència increible que ara sé del cert que no deixaré per a res del món. Han sigut experiències úniques que com bé he dit m’han fet sentir única i viva, i m’han ajudat a posar-me més reptes junt amb la peQue. Cada una de les curses que he fet apart de la Lliga juntament amb ella ens ha fet créixer com a mare i filla, ens ha fet coneixer molt millor l’una a l’altra i sobretot ens ha fet lluitar juntes per a fer-nos més fortes.
Així és que mil gràcies a cada un de vosaltres que ha estat al meu costat en algun moment donat, sense deixar-me els que sempre he tingut al meu costat, els de casa meva (Sisco, mare, germans…) i els que m’envolten el dia a dia constant, i que m’animen per no deixar res tirat!
Mil gràcies a tots!!
Non Stop*




La última del correpallars: Popular Rialp Matxicots


I avui era el meu dia, avui tocava donar-ho tot a la Popular de Matxicots, era la última del correpallars!!
Semblava que era ahir que feia la primera inscripció i deia que no les faria pas totes i mireu com he acabat! Intentant deixar el llistó ben alt dels Tremp Runners, així que avui tocava donar-ho TOT!
Eren les 7 del demati, mal dormida i neguitosa he anat a fer 4 cosetes abans de recollir a la Laia i la Joana. Nem a repostar el cotxe, controlar que no falti res a la motxilla… i ara què faig?? Eren les 7 i poc i fins a mitja no haviem quedat! Bé, ja no torno a casa, segur que algú hi haurà pel llac negre. Per allí hi havia el Ramon, la Gemma i el Güell. Em fet petar la xerrada un ratet de la batalleta que ens esperava avui  i amb un no res ja era l’hora de marxar.
Hem gafat els cotxes  i amunt que a Rialp faltava gent. Em arribat en un no res i ja em començat a trobar quatre dels TR que feia una mica que havien arribat. Em recollit dorsals, em fet cua pels xips… i quina millor forma de fer temps que deixar petjada per Rialp??

Aviat ens han cridat per passar control de material i xip, tot i que ja portaven una mitja hora de retard. Realment l’hem notat a l’hora d’arribada, el sol picava mooooooolt!! Massa!!! I res, han donat el tret de sortida i em començat a enfilar. La Laia nava pel capdavant i xino xano em nat fent.

  

Aviat l’hem perdut de vista, de fet portava millor ritme que jo i li he dit que anés tirant, que anés fent. Jo i la Joana em nat fent mano a mano al nostre passito, fent les nostres parades per fer fotos ben divertides i encantadores.
Aviat em acavat la primera baixada i ens em trobat el primer pont que crusava el riu, pel que anireu descobrint es podria dir que és la ruta dels ponts!! Començaven a passar el primers dels nostres. Que si el Diego, el Ramon,Gemma & Güell, la Laia…. i naltres des de dalt mirant com anaven fent…. potser que anem tirant no Juanin??

  


Alli ens esperava la primera pujada, començava  ben animada però renoi com costava allò!! Tot i que era dureta no ens ha costat gaire arribar dalt, tot i que jo treien la llengua. Després de 2,5km podiem  veure que el primer poble per on haviem de passar, començava a treure les primeres cases (no fico el nom perquè relament no el recordo però tranquils que per l’arribada tinc el gran cartell fotografiat :p)

Ens em anat animant perquè venia una baixada per a poder descarrgar les cames i anar amb un ritme una mica més apretadet, tot i que aviat em sigut a baix. Alli ens esperava el 1er abituallament, amb un bombers ben campexanos que ens tenien l’aigua preparada i ens recordaven que ens quedava una altra pujada!!

  

Així és que després de reagafar aire i  la Juanin “dopar-se” per no reenganxar les angines, em continuat costa amunt. Amunt, amunt i amunt! Allò no s’acabava mai pensava jo! Quin fart de pujar pedres i camins però com l’anterior aviat em estat. Alli ens esperava una gran baixadeta per retrobar-nos un altre pontet. I és que la veritat mirant enrera, deu ni do el que portavem de pujades i baixades!!!

  

Després de fer fotos al pont en venia la següent a l’altre pont! Allò era un no parar, però les vistes valien la pena. M’he avançat una miqueta per a poder agafar millor l’efecte de l’aigua i poder continuar amb el ritme que portavem.

  

Ja podiem divisar de més a prop el poble de Caregue (per fi em surt el nom) i ja no ens quedava tant!

I dit i fet, alli em estat!!! Alli ens esperava el 2n abituallament amb un munt de liquid. La veritat que ho tenien molt ben montat i podia faltar de res. Em trobat un abituallament ben “campexano” que al demar-los una foto ens han fet ficar amb ells!

Després de fer petar la xerrada, fer un “beuret” i comentar la jugada em decidit continuar. Ens venia baixa altre cop passant pel cimintiri de Caregue i tot ple de pedra suelta, però ha sigut ben divertit.

  


Al cap de res, he sentit que algú cridava: venga Olga!! Aui cridava el meu nom per aquells mons perduts??? Era el Txema!! Juntament amb el Xavi estaven a la part critica, per si havien d’ajudar amb algú a baixar. Els hi he demanat que m’aguantessin la càmera i la cabreta de la Olga a saltar, que bé que m’ho he passat!!!!jajajajaja
Al acabar la gran baixada ens quedava un bon trosset d’asfalt, tot i que els paisatges acompanyaven molt i et feien oblidar que anaves per asfalt (a mi em mata)

                i al cap d’una mica em fet la GRAN entrada a Escas. Alli teniem el 3er abituallament i un gran esmorzar!!!

Alli ens tornavem a trobar al Txema, el Xavi… xerravem de com ho portavem i la veritat que anavem bastant bé. Em menjat una miqueta, em picat xocolata i golosines i a continuar altre cop, ja estavem a mig cami i allò ja no es podia deixar estar! De tantes vegades que me girat… alguna vegada n’havia de treure algo bo no?? I efectivament, alli m’he trobat la gran senyora muntanya: EL MONTSENY DE PALLARS. Es podia veure perfectament per on havien passat els que feien ruta ahir i deu ni do quina matada!!

Al cap de res, he hagut de deixar de mirar enrera i mirar millor endavant. Ens tocava la última pujada abans d’arribar a Surb, i vaya tela amb la pujada!! Que si roca, roca i més roca!! Juanin que això no s’acava maiiiiiiiiiii –li deia tipa de tanta roca, realment un trenca-cames en molt bones condicions! 🙂

  


Per sort, no ha durat molt més i aviat em arribat a l’últim poste de la llum i…. miraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, ja veig Rialp!!!!! No m’ho creia, després de tanta volta començava a divisar el final (tot i que encara ens faltava)

Al veure Rialp, em tingut forces suficients com per baixar l’última baixada fins a Surb com un “relampago” alli hi havia 2 ambulancieros per si necessitavem res. Aviat em deixat Surb de banda i em anat tirant.

  

Fins a Rodés, que era el pròxim poble que haviem d’agafar quedava una miqueta i com que la Olga tenia molta calor…. em trobat un camp amb asperssors i no m’hi he pogut estar, m’hi he tirat de cap! Així és que la Juanin, m’agafat ben desprevinguda per fer-me unes fotos ben divertides!

  

Així és que després de fer el “capullet” em reenganxat i aviat em sigut a Rodés, tot i que amb una gran companyia de sa majestat l’ÀGUILA

  

I allí teniem l’últim abituallament i que fresquet!!!! Tenien tota la beguda dins la font de poble i realment estava de fabula! Tant que hi he posat el cap sota l’aixeta per anar més fresca

  

Després de reposar, xerrar i mullar-nos.. ens tocava l’última baixada fins al castell de Rialp. Em dit amb la Juanin de fer l’últim esprintada i baixar corrent, fins que la Olga aguantés! (realment, la última del correpallars ho haviem de donar tot igual que havien fet el dia anterior els altres) i així ho hem fet, m’he sorprès i tot però l’esquena m’ha aguantat de fabula i aviat em sigut al castell!

i…. pam! Després de les nostres 4:30 i 1200m de desnivell entravem a meta! Alli sentia la raquel animant-me, la Laia i la seva mare dient-nos que ja estava, el Marc preparant la càmera…. Realment ha sigut una GRAN entrada, on com no esperava menys hi tenia els meus esperant-me!!

Estava super contenta de poder-la haver acabat i fer un temps que per a mi era més que increïble!!! Realment ho hem donat tot amb la Juanin, i he d’agrair la gran paciència que ha tingut amb mi!
Després de besitos, abraçades i demés em nat a ala duxa, que encara quedava la GRAN entrega de premis i el dinar en group!!! I com era d’esperar els Tremp Runners han marcat història! Primer per a tenir premi per ser l’equip més nombrós juntament amb el CEPS de Pobla de Segur, i després pels dos podis que han clavat la Laia i Raquel cada una en la seva categoria!!!!! Felicitats campiones!!! Heu suat i us ho heu guanyat!!!!!

Després de dinar em nat a fer un cafe on em petat la xerrada una bona estona i ens ho hem passat d’allò més bé, on un Tremp Runner únic m’ha demanat exclusivitat en foto:
Apale Gilbert, ja tens aquí la GRAN foto que em fet!

I bé fins aqui la meva experiència d’avui i de la fi del correpallars. Han sigut uns mesos molt intensos i plens d’històries, però ara més que mai puc dir que hem de continuar!! Això no ha de parar!!!
Agrair a tots aquells que han estat amb mi, que s’han esperat, que m’han acompanyat i que m’han vingut a esperar a la gran meta!! mil gràcies a tots!
Apale, ja no us fumo més el rotllo, Salut i Non Stop*

  





Cursa popular Antoni Camarasa

I bé, aquest cop tocava fer poble i anar a recórrer paratges que realment valien la pena. 
Ja portavem tota la setman preparant el “tute” que ens esperava aquest dissabte, les peQues junt amb la Reichel ja la van anar a tastar el dimecres i van marcar el recorregut. S’ho van passar pipa amb l’esprai rosa i avui realment saltaven com esquirols marcaven el camí tota l’estona 🙂

Eren les 17.00 i tothom a començat a aparéixer per a recollir dorsals. Em agafat el nostre i em començat a preparar-nos i fer quatre fotos abans de la sortida.

La sortida ens l’ha donat la dona del Torra (tal com jo la conec) o la mare del Bepo (com més us agradi :p ). Les peques ja estaven llestes, la Reichel i el Marcus estaven per alli per dir-nos adéu i retrobar-nos després i…. hora de sortida! Em agafat embrunzida i cap a travessar el barranquet i començar ruta. Ens han començat a passar cares conegudes com l’Ester, la Joana, la Noe, el Dani… i naltres al nostre ritme! Deu ni do com han començat les senyoretes!!

i Pim Pam… navem trobant les primeres marques de color rosa, enmig del cami m’explicaven com les havien marcat. Una que aguantava, l’altra que ruixava… que bé que ens ho vam passar mamà! deien… era divertit escoltar-les i era una manera més d’anar passant l’estona sense que s’adonessin que anavem avançant.

Aviat em arribat on hi ha el cruse per arribar al pou de gel o agafar l’altre cami. La pujada s’ha fet una mica dureta i ens ha costat una miqueta. Així que treien una miqueta la llengua, anant trampejant amb la camelback i “enganyant-les” de que ja acavava la pujada em sigut a dalt, realment tampoc ens ha costat tant!! 🙂
Aviat em arribat al planell i s’ha fet més amè. Anavem tirant sense donar-nos compte que començaven arribar els primers corredors!! Semblava mentida, tot just feia 45min que estavem caminant i alguns ja ens atrapaven!! Realment un gran nivell, però elles s’ho passaven d’allò més animant-los i avisant-me que venia un corredor per tenir temps suficient de buscar un bon lloc i tenir una gran visió per a poder començar el meu reportatge 🙂
Després del Dani encara em tingut un petit marge per les xiques agafar directa i jo poder arribar a la carretera, tenia més visió i podiem avisar al Toni que s’havia equivocat! Anava tant capficat en els seus pensaments que havia tirat amunt enlloc d’avall 🙂 Han començat a passar un rere l’altre sense parar i el Marcus ha tret el cap! 🙂

Deu ni do la presencia que teniem avui de Tremp Runners!! La càmara no parava de disparar i que bé que m’ho passava!! Tot i així, anavem tirant sino encara fariem fer tard a l’escombra que portavem al darrerra 🙂 Així és que hem passat la part dels ametllers de tendrui, em aparegut a la carretera, em baixat cap al riu i em començat a passar la part divertida del costat del barranc on ens hem tornat a trobar més presència de TR!!!Alli ens ha enxampat la Raquel i quina alegria que portava la Tuixén! No es podia creure que la seva mamà ja l’estava enxampant!! 😉

Aviat ens han acavat de passar tots i em començat a treure el cap al 1er abituallament que ens esperava! 
Alli les peQues han repostat liquid, han acavat  de passar quatre cares conegudes i em decidit que era hora de tornar a agafar el ritme que portavem 🙂

 Així és que han tornat agafar la directa i amunt! Em decidit que com que ja es coneixien el cami i el de caminadors era massa “aborrit” fariem la de corredors i la veritat és que ens ho hem passat d’allò més bé. El pujar i baixar era divertit i les vistes que em començat a trobar a les gesseres realment m’han sobtat. Era una meravella tot el que teniem al davant i els corriolets que haviem de passar eren molt molt entretinguts!

La veritat és que quan no me’n donava compte les senyores ja em treien un pam i ja les tenia a la última pujada que ens quedava! Eren unes fieres costa amunt! 
Tot s’ha de dir que la senyalització de quan venia una gran baixada venia molt bé! De repent veies que les dos es paraven i deien MANS!! jejejejj, ens ho passavem molt bé a les baixades! Una al davant, una al darrera i la Olga al mig preparada per a baixar com si estessim patinant! Tot i que hi havia trossos que preferien ficar-se a correr i escapar-se de mi!
Aviat em acavat de pujar i baixar i disfrutar de les últimes vistes abans d’agafar el cami dels cavalls. Només ens quedava una última pujada per arribar a la gran baixada fins al barranc! Realment s’ho han passat pipa en aquell tram, tot i que els nuvols i trons ja feia rato que ens amenaçaven de moment la cosa anava aguantant!
Aviat em estat al cami dels cavalls i PAM! pluja al canto! Ens pensavem que no seria gran cosa, el Jordi ens deia que marxava cap a l’aragó, ens ho miravem i repetiem que marxava, però coi que equivocats anavem!! En el moment menys inesperat ens ha agafat i de quina manera!! En tres segons em començat a estar xopes i les nenes no s’havien on posar-se!! De cop ens ha aparegut el Diego que venia a recollir-nos. Ens quedava poquet per arribar però realment allò pintava malament, així que hem montat al cotxe i els ultims 2-3km que ens devien quedar els hem fet amb cotxe. Hagues sigut divertit poder-la acabar, però realment les xiQuis haguessins acavat massa xopes! Aixi és que ens hem aconformat i sobretot hem agrait moltissim al Diego i la organització que tinguessin el gest de pensar amb elles!!!!
Així és que aviat hem sigut a la meta. Alli la gent ens ha aplaudit igual i animava a les peques de que ho havien fet molt bé! i realment estava molt orgullosa d’elles, les parts més complicades, tota la cursa dels corredors i els corriolets més enrrabessats ho havien passat com si ho fessin cada dia! Veure-les disfrutar d’aquella manera, cridant i animant-se entre elles de que VENGA QUE TU POTS!! no es podia pagar ni comparar amb res, així és que com sempre, m’emporto una experiència molt positiva més al sac.
Sembla que no, però poc es va emplenant! Ja portem un bon curriculum no creieu??? 🙂
i com no em podia deixar la part més important…. Les GRANS classificacions! A destacar de Tremp al Dani amb la part masculina i a la Raquel la part femenina! Han fet una gran cursa i que més bé que animar als nostres??? Seguiu així i arribareu lluny! 🙂

Us deixo una part del track marcada, he començat a grabar tard (ja haviem travessat el primer barranc) i l’he parat just al començar el cami dels cavalls, però les parts xules si que les hem pogut marcar!
el track:
I fins aqui l’experiència que he aconseguit avui. Com diu l’Alvaro, potser algun dia em veureu correr, però segurament serà per enxampar-vos amb una gran panorama per poder-vos retratar  🙂
La meva passió és descobrir territori i poder retratar, així que… quina millor manera que poder-ho fer acompanyada dels meus???
Salut i Non Stop! *