Després de 5 mesos, GRANS reptes molt més que assolits!

“No tengo ninguna receta para el éxito, simplemente aprobecho el momento”
Just fa 5mesos que vaig pendre una decisió i em vaig adentrar en un món ple de reptes. Tan sols va començar com tornar a atrapar aquell hobbie que sempre m’havia guar

dat en un calaix, prò al obrir la caixa em vaig adonar que havia de continuar.
Després de 5mesos puc dir que he assolit molts més reptes dels que m’havia proposat i molts més dels que em podia imaginar! He tingut molts moments bons i d’altres al punt limit, he hagut de suar molt per arribar on sóc prò ho tornaria a fer les vegades que calgués.
I tot aixo per què?? Els moments que m’enduc, els records que han anat omplint la caixa i totes aquelles persones que he conegut m’han fet millor persona. Així és que tan sols em queda donar les gràcies a tots i cada un de vosaltres! Primer, incondicionalment a la meva peQue, ella és la que m’ha donat els ànims quan ja no podia més.
Després, als més propers que m’han seguit des de primera linea fent-me costat a totes les aventures o esperant-me a meta per fer l’entrada triumfal junts.
I per últim prò no menys important, a tots i cada un de vosaltres TrempRunners, sense el vostre esperit i le ganes de transmetre res seria el mateix.
Realment he aconseguit un gran equip, un gran companyerisme i sobretot unes grans experiències les quals m’han fet créixer!
Aixi que…. Salut i cames que això només acaba de començar!
Olgueta

 

 

Anuncios

Cursa del Caragol a Linyola


<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>Avui tocava estrenar l’equipament de TrempRunners i quina millor manera que fent la cursa-marxa del caragol a Linyola?? I així ho hem fet!

A la vegada avui era el dia que coneixiem a la Carla, el Nil i el Toni. Unes fieres!!!
Als 6.30 del demati a casa nostra ja tocava diana, ja feia rato que m’havia llevat i prepara’t tot, així que d’una revolada la peque s’ha vestit i ens hem enfilat al cotxe.
<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Xino xano em anat baixant, la foscor ens ha deixat i a començat a sortir el sol. Haviem quedat amb la Silvia i la trup al faro per arribar junts a Linyola, i als 8.15 com un clau alli estaven. Després de 2 minuts de presentacions em gafat carretera i en 10 minuts em sigut aparcats a Linyola.
Em nat a recollir les pulseres-dorsals i … haviem de fer temps! Erem tant puntuals que encara ens quedava gairebé ¾ d’hora per a començar. El Toni, molt ingeniós ell, s’ha endut els nens en una zona més apartada i han començat a fer estiraments. I quina patxoca que feien!!

  

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Després de cuatre fotos i despedir-nos de la Silvia (no estava recuperada del tot i no podia fer el “tonto”) em començat a esperar la sortida. 

Dentre la multitud ens ha aparegut el Xavi Torrecillas i els Vikings!! Alli estaven, com sempre diuen justos però a temps! Avui portaven un acompanyant especial, la Ingrid!!

  

I al cap de res han donat la trompeta de sortida! Els 3 han arrancat a corre ben espitosos i a mi i el Toni ens ha tocat posar-nos a corre darrere seu per a poder-los seguir. 

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
La Carla deseguida ha liderat la “cua” i el Toni no es quedava curt!!! Allò era un veritable duel entre germans!! Mentre el pare treient la llengua intentava atrapar-los :p
La Itziar aviat a baixat el ritme. Prò cap problema!! Ella no està acostumada a fer-ho corrent i venia d’un bon costipat de la setmana anterior. Així és que amb les defenses baixes no calia jugar-se-la. Li he dit al Toni que n’és tirant amb els seus i naltres ja fariem cap!
Em començat a enfilar-nos pel cami, per fi haviem deixat la carretera!! I un bon començament passant entre vaques!

  

La veritat és que el tragecte era molt planet i molt amè. Això donava per a poder portar un bon ritme dintre de les possibilitats que se’ns presentaven! Uns bons paisatges de panís ens acompanyaven!

Mes o menys deviem portar mitja hora caminant i passant a mig camí quan els primers corredors han començat a arribar!

  


Primer només n’hi havia dos o tres i que no coneixiem de res, però una mica més enllà ja es divisava una gran massa. Em començat a prepara la camara i les coses amb la xica per estar llestes i aviat han començat a passar les nostres cares conegudes!
Primer el Xavi Torrecillas al seu ritme i portant-ho molt bé!

  

El seguia el Gilbert, tot i que amb el “sant pau” que portava a darrera es veia tant petit… (amb carinyo, ho saps! 🙂 ) però treient tota la seva voluntat i força portava un molt bon ritme!

  

  Seguidament ens apareixia el Manel. També a bon ritme però el temps suficient com per animar a la peQue (gràcies!!!)
<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Que fàcil era distingir-los aquest cop diem amb la xiqui! Avui nem tots grocs per coneixens entre TrempRunners!! I…. entre tanta xerrameca casi se’m passa la Sandra!!!!       Sort n’he tingut que m’ha cridat i em fet peripècies per aconseguir una foto que finalment a quedat estupenda!!! Quin ritme portava!!!

  

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Ja només ens quedava la Sonia , i la veritat és que no ens ha fet esperar pas gaire! Deseguida em divisat la “marea groga” altre cop i ens ha donat prou temps com per immortalitzar el moment! Trotant trotant, anava passant a tothom!!!

  

Entre tanta gent coneguda ens em animat amb la xiqui i em nat tirant a passo ligero per alleugerar el camí. Portavem una horeta caminant i ja no ens podia faltar massa, i poc equivocades anavem perquè ens dos segons em trobat el cartell on ens deia que ens quedava menys de 1km per fer meta!!

  

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Venga xiqui que això ja està!! Menos mal mamà, tinc molta calor –em deia. Ja només ens quedava la gran recta final per fer l’entrada al poble i arribar al final!

  

Aviat em arribat on haviem deixat el cotxe i sense donar-nos compte teniem al Gilbert, la Carla, el Nil, el Toni i la Silvia alli saludant-nos! Haviem arribat a meta!!

<!–[if !mso]>st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>


Una bona arribada i un bon temps! En total haviem recorregut 7km amb un 1:15! Tot i que la Carla ens ha deixat amb la boca ben oberta! Quedant amb 2ª posició d’entre tots els caminadors!!! Una fiera!
Després em nat a recollir la gran bossa com a premi que teniem i el bocata que ens esperava. 

De mentre els nens han nat a mirar si ens havia tocat alguna cosa més al sorteig de dorsals que hi havia hagut. No em tingut sort, però deu ni do lo que ens enduiem!!

  

Em fet quatre fotos més entre algun Tremp Runner que anava apareixent per alli i em fet temps fins l’entrega de dorsals.

  

Realment ha sigut una bona experiència que tenim més al sac. No en teniem cap de feta que fos tan plana i curteta com aquesta, per ficar-nos a to estava bé, però com hem trobat a falta els forats i les roques de les de montanya! Estem tant acostumats que lo pla se’ns fa aborrit!! 🙂
Tot i així s’ha de felicitar  a l’organització. Ha estat tot molt ben marcat, tenin la gent adequada als punts critics i sapiguent guiar en tot moment. El gran detall que han tingut amb els caminadors (la bossa és xulisssima) i el gran ambient que s’hi ha respirat!!! Un bona dia em passat!!!

Doncs fins aqui el 3/24 d’avui, tal com diu Gilbert! Espero que hagueu estat entretinguts entre aquesta curta prò intensa crònica!
Salut i Non Stop*

 


 



Turbó Coronat!!!

Si o si, avui era dia de coronar! 
Feia quinze dies que teniem planejada aquesta sortida (des de l’últim dia que vam probar la vall) i teniem molt clar les dos, que avui seria el dia.. avui seria un dia especial.
Ahir a la nit ens vam acabar de mentalitzar i als 6 del mati ja engegavem cotxe. Tinc son mamà!! – em deia mig adormida encara… però ella rai que als 5 min ja dormia al cotxe!! Tampoc se m’ha fet tan llarga l’hora i mitja i entre musica i buscant la sortida del sol ens han donat les 7.30!

Just acabava d’aparcar el cotxe a la Font de la Muria, però hi havia una ventisca que començava a marcar que el dia seria dur… com que no volia arriesgar-me i feia fred, e decidit esperar-me als 8. Just a sigut sortir el sol i canviar deseguida el temps.
Al primer moment si que em sortit tapades per si decas, però aviat les tèrmiques i les jaquetes han fet nosa… Hem nat fent pujada amunt per la pista fins arribar a Selvaplana, alli em fet la primera parada per a què esmorzés la peque i agafés forces, tenia la sensació que seria un dia dur, no portavem gairebé ni mitja hora i no hi havia manera de que tirés! El que m’espera pensava…
Poc a poc s’ha degut anar mentalitzant que és lo que tocava, i que lo que venia era tota la pujada del barranc fins a sortir a la vall de les ferradures…. xino xano ens hem anat animant i després d’algun crit, rondinar i mala cara… em posat les coses al lloc i em començat a pujar els 800m de desnivell que ens esperaven amb 3 km per coronar el barranc
 Allò s’animava i poc a poc anava agafant forma, tot i que li ha costat lo seu anava tirant a la seva manera i anava escalant com una professional, mentre navem pujant i la mig enganyava de que ja arribavem començavem a trobar els primers bolets bords (o almenys això m’he pensat jo) i la primera flora que ens deia bon dia!

Després de gairebé 3 hores acabavem de coronar el barranc i  veiem la primera ferradura que ens esperava…

Realment no les tenia totes, si haviem tardat 3 hores pel primer tram que és lo que m’esperava durant el dia?? Tocava coronar dos ferradures, baixar a la vall, passar la part rocosa i l’últim desnivell fins arribar al cim.. Bueno Olga, si no arribem no passa res!! (em nava mentalitzant)
Entre mentalitzacions i tornar a descansar per a fer un kit kat de galetes estrellitas, ens em fet 4 fotos i em decidit continuar.


 La veritat és que n’hem parlat molt abans de continuar, no volia forçar algo que al llarg del dia comportaria una mala experiència. Ha fet un canvi radical i ha dit que no, que haviem pujat a coronar i que costés el que  costés ho fariem juntes! M’ha sorprès si, però no les tenia totes del tot…. 🙂

La que m’ha donat una lliçó a mi aquest cop, a sigut ella!! Amb cosa de UNA hora acabavem de coronar la segona ferradura!! sisis, com podia ser??? on era la nena que només feia que queixar-se??? la veritat és que no ho sé, estava tan sorpresa que només em sortia de la boca increible i felicitar-la pel gran canvi!

primera ferradura

primera ferradura coronada

Segona ferradura
acabant la segona
més que acabada!!!


Com he dit en un tres i no res em sigut a dalt, així és que ara venia una mica de repòs. Se l’havia guanyat! Si que venia una zona amb un tros ben gran de planell, però es mereixia un kit kat. Mentre ella ficava el cul a terra jo anava fent fotos a més cosetes que trobava..

no sé si es veu, però hi ha una àguila

una manda d’isards

Quan ja ha estat reposada a continuar. Ara venia un tros fàcil i després baixada, si que era zona rocosa, però amb el tros que portavem fet allò ja ho tenia molt més que superat!

Xino xano, aviat em acabat la gran baixada amb roca “suelta” i ja podiem començar a divisar el turbó, ja estava més al nostre avast!!! Acabavem d’arribar al coll de la vall abans de començar a ascendir!
el turbo al fons

just al coll
Després de mentalitzar-los que d’aqui poquet ens venia una última pujada dura, em nat fent xino xano. Eren les 13.00 i anavem bé de temps, així que podiem arriesgar el coronar. Juntament amb que el temps també acompanyava bastant. 
Aviat em arribat a la zona clau, que li’n dic jo. Em arribat al lloc del “pal”. Alli ens indicava com tirar cap al valle de san adrian (que és per on fariem la tornada) o las vilas del turbón.
Mamà, i el Turbó???? no està senyalitzat? – em deia –
Buscant, buscant em vist un cartell trencat… però que poc considerada arriba a ser la gent!! Hi havia el cartell del CASTILLO DEL TURBON trencat i fora de lloc…!! Evidentment, el cami estava prou senyalitzat amb les fites com per a trobar-lo, però era indignant trobar una cosa així!
Em descansat una miqueta abans de fer l’última i em fet cuatre fotos per animar-nos entre naltres de que allò: ERA POSSIBLE!!

 Així és que em agafat el caminet rocós que ens hi conduia i amunt que fa pujada entre roca!

caminet rocós

Aviat l’hem acabat de pujar i podiem divisar tot el què portavem acumulat.

de la punta de l’esquerra veniem!!
Aviat s’ha canviat aquell gran prat verd per més roca, però ja sabiem que el final seria així. Haviem entrat en territori turbó i aquella roca rogenca enorme que veiem des de la carretera, només podia dur que més roca. 
Ens ha costat una mica tot s’ha de dir, hi ha hagut moments de la pujada critica, però res que no es pugués superar!

decansant a l’últim tram

Allò ja estava arribant a la seva fi!!! Ja haviem acabat de ascendir i navem planejant i ja podiem començar a divisar gent, mormoll i al fons una pilona!!! Sisissisisis, no era gran cosa que ho simbolitzava però ja estavem arribant al cim!! 
I per fi podiem dir que haviem coronat!! Després de no sé cuantes males cares, rondinar i algun crit… : alli estavem coronant com unes campeones!!
exhausta però enormement contenta

Ho haviem aconseguit i pel que semblava li havia agradat! Per segon cop em deia que estava super contenta i orgullosa d’haver coronat amb mi, la seva mamà!! Casi ploro… jajajaj
Així és que, aprofitant que uns nois s’havien allunyat i no teniem a ningú per alli “purulant”, em deixat la nostra petjada i em fet cuatre fotos del que es podia divisar abans de ficaar-nos a dinar.
no es veu, però al fons hi ha un refugi que és d’on pujaven els nois

firmant

la petjada!
 Quan em acabat i ens em aposentat, després d’empassar-nos i acabar de pair que ja érem a dalt ens em posat a dinar! i com no, un dinar de ministres dins de les possibilitats de pes, tot s’ha de dir! Així és que apart dels bocates tipics que tothom porta en aquestes ocasions, nosaltres com unes reines ens estavem menjant una bona amanida a 2549m d’altitud! 🙂

Després d’un merescut descans i fer el ronso… era hora de la tornada! Tot i que haviem decidit baixar per l’altra banda i podriem avançar una mica, més valia que comencessim a tirar. Eren les 14.30 i els núvols començaven a créixer. No pintava per aigua, però el vent començava a bufar fort i allà dalt encara es notava més! Així que, a carregar motxilles i avall que fa baixada!! El que haviem tardat a fer 2 hores amb una ens ho estavem polint i la veritat és que la baixada era molt més lleugera i les dos teniem ganes d’arribar al cotxe!

d’allà dalt a la dreta baixavem!
 Poc a poc em anat baixant, sobretot anavem vigilant d’anar sempre per les fites de la dreta. Si agafavem les de l’esquerra anavem amb un altre costat sense sortida i no ens interessava. No ha sigut una baixada complicada i realment les vistes i roques increibles que anavem trobant et deixaven amb la boca oberta!

més gran les roques que naltres!
GRAN sol
haviem passat pel mig de les dos roques que estan juntes

quan pujavem al mati anavem coronant aquesta cresta!!

Valle San Adrian, era el que ens esperava
Poc a poc la vall s’ha anat quedant enrera i entre mirar floretes i caminant ja estavem arribant al fons!!

veniem de la cresta de la dreta

ja començo estar cansadaaaaa 🙂
Haviem arribat a la fi de la vall i ara ens esperava un gran planell abans d’agafar una baixada que ens conduia dins del bosc.

punt i final a la vall

al mig el cami que ens portava al bosc

comencem a baixar
La veritat que l’última baixada l’hem fet amb ganes, suposo que també ajudava que ja teniem ganes d’arribar i començavem a divisar territori que ja coneixiem. 
Aviat ens em endinsat dins del bosc i la veritat és que ha sigut divertit! Portava a la peque al cap davant, que com un joc, em buscava les fites per trobar el cami adecuat! S’ho passava pipa i a la vegada no s’adonava que estava caminant més! També eren curiosos els fruits silvestes que podiem arribar a trobar!

fruits silvestres
 Aviat el sender per on ens haviem endinsat dins del bosc, ens ha portat al barranc que de bon demati haviem agafat per pujar amunt

Per uns instants ens em asutat. Altre cop aqui??? Però deseguida em lligat caps. Resulta que per el costat on haviem fet la tornada, que era totalment el que quedava a l’altre costat, al final s’ajuntava per poder donar al mateix lloc. Així que després de 30min d’haver sortit del bosc ens retrobavem amb el cotxe!!! 
Lo primer que hem fet? Sabates fora i dins de la font amb l’aigua ben gelada, quines ganes!!!
Em berenat una mica i cap a caseta que ja és hora!
Desprès d’un total de 9 hores amb uns 16km i un desnivell de 1120m podiem dir que ja era hora de tornar! Finalment haviem passat un gran dia juntes, on una vegada més hem après moltsiim l’una de l’altra. Em pogut gaudir d’una activitat que ens encanta a les dos i ho podem compartir, i que res millor que poder-ho fer amb ella? Realment sóc molt afortunada de tenir una filla que és agraïda per tot, el simple fet d’haver passat un dia juntes per ella era increible i per a mi era inmens!! 
I fins aquí, la crònica d’avui!
Us deixo el track de l’anada i la tornada per si mai el voleu “tastar! 🙂
Salut i Non Stop*

L’anada:

La tornada:





Descobrint la vall del Turbó


Un GRAN dia amb familia!! Així és com puc descriure l’experiència d’avui!
Anar amb nosaltres, realment és molt imprevisible però la veritat que si no fós així ho trobaria a faltar, i no podria dir que unicament som nosaltres! 
Feia uns dies teniem planejat coronar el Peguera el dia de la diada amb familia, i passar jo la peQue i el Sisco un dia diferent, així es que ahir a la nit m’ho vaig deixar casi tot lligat i avui als 5 del mati ja em tocaba el despertador. Ens em llevat, arreglat motxilles i als 6.30 agafavem cotxe amunt, i quina sorpresa m’esperava! Canvi de plans em diuen a dins i en marxa… Avui no hi ha telefèric, hi ha ruta altre cop camí del Turbó, avere quina resistència té la peQue, perquè si jo vaig pujar ella també pot! – em deia el Sisco.
I dit i fet, canvi de ruta i a senterada direcció Pont de Suert!! 
El viatge s’ha fet amè, a més ja ens coneixiem la carretera. Aviat em sigut a la font de la Munia, on ens hem hagut de tapar com mai!  Eren les 8.30 i estavem a 9 graus, quin fred!! Fins hi tot les fulles tiritaven!!!

Ho hem acabat d’enllestir tot, em carregat motxilles i cami amunt! Haviem decidit que avui el cotxe no era tot terreny i es quedava a la font, així és que ja podiem posar una mitja horeta més al total de la ruta. I dit i fet, passada la mitja hora, arribavem com un clau a la zona de Selva plana. Alli em fet un petit mos abans de començar la GRAN aventura que ens esperava i sobretot la gran pujada pel barranc. Sisi, tot i anar amb la peQue haviem decidit pujar per alli, ella estava capacitada i aguantaria perfectament i realment s’ho passaria pipa!!! I així ha sigut!!!

 

Doncs au, després d’agafar energia i fer el gran mos tocaba gastar-ho en pujar, pujar i més pujar!!! La peQue s’ho passava d’allò més bé, i pels trams “d’escalada” era per on disfrutava més 

Després de fer un petit descans (portavem ja ben bé 1h30min) i fer quatre fotos per quedar constància em tornat a rependre el barranc!!

 

Allò semblava no acabar mai!! Vols dir que vam pujar per aquí?? – ens preguntavem amb el Sisco, avui se’ns feia etern i semblava no ser posible. Ell s’ho mirava cara avall i la Itziar cara amunt. Va mamàaaaaaa, que ja estem a dalt m’anava dient!! quin nervi, allò era un no parar!!!   

Després de tornar a fer una petita parada i mirar-nos bé el terreny em vist que ja no ens podia quedar massa, i efectivament al no res em sortit del barranc i em vist la gran U de la primera “ferradura” que haviem de coronar! Sense deixar-nos que en algun moment la petita havia de fer de periodista!! 

Ja està mamàaaaaaa deia tota contenta, ja veig la U que em deies!!!!  i és que realment no era per a menys, després de dos hores i  portar 3km podiem dir que era tota una campiona!

 

Així és que, em repirat fons i au que fa pujada!!!!! Alli només es veia cara amunt i amunt i amunt sense acabar mai, però realment m’ha sorprès amb un horeta em acabat de fer 1km i algo més!!!!

 

El Sisco arribava darrera nostre, casi treien la llengua com jo i dient entre nosaltres la resistència que portava avui la xiQui!!! Tot i que hem decidit deixar-ho allí. Era practicament la una del migdia i ens quedava 1h30 ben bona per poder coronar el turbó, se’ns faria de nit per baixar i seria molt pesat per a tots. Així és que, després de mirar, rumiar i parlar-ho em decidit dinar a dalt i després amb la calma baixar.

 

Després de dinar ens em relaxat, miravem els núvols, els cervols que passaven pels voltants i em fet fotos molt divertides però….

 

Era hora de tornar i fer cara avall!! Així és que amb temps i calma em anat baixant. La baixada ha sigut més dura, ja que les parts “d’escalada” li costava més a la senyoreta, però res que no fos manejable 😉 
Fins hi tot ens ha donat temps d’adonar-nos com una abella xuclava el polen!
 

Ens ho hem pres amb molta calma tot i que amb 3 horetes ja tornavem a ser al cotxe. Ha sigut una experiència molt divertida i sobretot en la qual he estat molt ben acompanyada, immillorable! Un dia amb familia que ens ha cundit molt, em après molt i ens ho hem passat d’allò més bé! Ara queda coronar un altre dia 

track:

 

Cursa popular Antoni Camarasa

I bé, aquest cop tocava fer poble i anar a recórrer paratges que realment valien la pena. 
Ja portavem tota la setman preparant el “tute” que ens esperava aquest dissabte, les peQues junt amb la Reichel ja la van anar a tastar el dimecres i van marcar el recorregut. S’ho van passar pipa amb l’esprai rosa i avui realment saltaven com esquirols marcaven el camí tota l’estona 🙂

Eren les 17.00 i tothom a començat a aparéixer per a recollir dorsals. Em agafat el nostre i em començat a preparar-nos i fer quatre fotos abans de la sortida.

La sortida ens l’ha donat la dona del Torra (tal com jo la conec) o la mare del Bepo (com més us agradi :p ). Les peques ja estaven llestes, la Reichel i el Marcus estaven per alli per dir-nos adéu i retrobar-nos després i…. hora de sortida! Em agafat embrunzida i cap a travessar el barranquet i començar ruta. Ens han començat a passar cares conegudes com l’Ester, la Joana, la Noe, el Dani… i naltres al nostre ritme! Deu ni do com han començat les senyoretes!!

i Pim Pam… navem trobant les primeres marques de color rosa, enmig del cami m’explicaven com les havien marcat. Una que aguantava, l’altra que ruixava… que bé que ens ho vam passar mamà! deien… era divertit escoltar-les i era una manera més d’anar passant l’estona sense que s’adonessin que anavem avançant.

Aviat em arribat on hi ha el cruse per arribar al pou de gel o agafar l’altre cami. La pujada s’ha fet una mica dureta i ens ha costat una miqueta. Així que treien una miqueta la llengua, anant trampejant amb la camelback i “enganyant-les” de que ja acavava la pujada em sigut a dalt, realment tampoc ens ha costat tant!! 🙂
Aviat em arribat al planell i s’ha fet més amè. Anavem tirant sense donar-nos compte que començaven arribar els primers corredors!! Semblava mentida, tot just feia 45min que estavem caminant i alguns ja ens atrapaven!! Realment un gran nivell, però elles s’ho passaven d’allò més animant-los i avisant-me que venia un corredor per tenir temps suficient de buscar un bon lloc i tenir una gran visió per a poder començar el meu reportatge 🙂
Després del Dani encara em tingut un petit marge per les xiques agafar directa i jo poder arribar a la carretera, tenia més visió i podiem avisar al Toni que s’havia equivocat! Anava tant capficat en els seus pensaments que havia tirat amunt enlloc d’avall 🙂 Han començat a passar un rere l’altre sense parar i el Marcus ha tret el cap! 🙂

Deu ni do la presencia que teniem avui de Tremp Runners!! La càmara no parava de disparar i que bé que m’ho passava!! Tot i així, anavem tirant sino encara fariem fer tard a l’escombra que portavem al darrerra 🙂 Així és que hem passat la part dels ametllers de tendrui, em aparegut a la carretera, em baixat cap al riu i em començat a passar la part divertida del costat del barranc on ens hem tornat a trobar més presència de TR!!!Alli ens ha enxampat la Raquel i quina alegria que portava la Tuixén! No es podia creure que la seva mamà ja l’estava enxampant!! 😉

Aviat ens han acavat de passar tots i em començat a treure el cap al 1er abituallament que ens esperava! 
Alli les peQues han repostat liquid, han acavat  de passar quatre cares conegudes i em decidit que era hora de tornar a agafar el ritme que portavem 🙂

 Així és que han tornat agafar la directa i amunt! Em decidit que com que ja es coneixien el cami i el de caminadors era massa “aborrit” fariem la de corredors i la veritat és que ens ho hem passat d’allò més bé. El pujar i baixar era divertit i les vistes que em començat a trobar a les gesseres realment m’han sobtat. Era una meravella tot el que teniem al davant i els corriolets que haviem de passar eren molt molt entretinguts!

La veritat és que quan no me’n donava compte les senyores ja em treien un pam i ja les tenia a la última pujada que ens quedava! Eren unes fieres costa amunt! 
Tot s’ha de dir que la senyalització de quan venia una gran baixada venia molt bé! De repent veies que les dos es paraven i deien MANS!! jejejejj, ens ho passavem molt bé a les baixades! Una al davant, una al darrera i la Olga al mig preparada per a baixar com si estessim patinant! Tot i que hi havia trossos que preferien ficar-se a correr i escapar-se de mi!
Aviat em acavat de pujar i baixar i disfrutar de les últimes vistes abans d’agafar el cami dels cavalls. Només ens quedava una última pujada per arribar a la gran baixada fins al barranc! Realment s’ho han passat pipa en aquell tram, tot i que els nuvols i trons ja feia rato que ens amenaçaven de moment la cosa anava aguantant!
Aviat em estat al cami dels cavalls i PAM! pluja al canto! Ens pensavem que no seria gran cosa, el Jordi ens deia que marxava cap a l’aragó, ens ho miravem i repetiem que marxava, però coi que equivocats anavem!! En el moment menys inesperat ens ha agafat i de quina manera!! En tres segons em començat a estar xopes i les nenes no s’havien on posar-se!! De cop ens ha aparegut el Diego que venia a recollir-nos. Ens quedava poquet per arribar però realment allò pintava malament, així que hem montat al cotxe i els ultims 2-3km que ens devien quedar els hem fet amb cotxe. Hagues sigut divertit poder-la acabar, però realment les xiQuis haguessins acavat massa xopes! Aixi és que ens hem aconformat i sobretot hem agrait moltissim al Diego i la organització que tinguessin el gest de pensar amb elles!!!!
Així és que aviat hem sigut a la meta. Alli la gent ens ha aplaudit igual i animava a les peques de que ho havien fet molt bé! i realment estava molt orgullosa d’elles, les parts més complicades, tota la cursa dels corredors i els corriolets més enrrabessats ho havien passat com si ho fessin cada dia! Veure-les disfrutar d’aquella manera, cridant i animant-se entre elles de que VENGA QUE TU POTS!! no es podia pagar ni comparar amb res, així és que com sempre, m’emporto una experiència molt positiva més al sac.
Sembla que no, però poc es va emplenant! Ja portem un bon curriculum no creieu??? 🙂
i com no em podia deixar la part més important…. Les GRANS classificacions! A destacar de Tremp al Dani amb la part masculina i a la Raquel la part femenina! Han fet una gran cursa i que més bé que animar als nostres??? Seguiu així i arribareu lluny! 🙂

Us deixo una part del track marcada, he començat a grabar tard (ja haviem travessat el primer barranc) i l’he parat just al començar el cami dels cavalls, però les parts xules si que les hem pogut marcar!
el track:
I fins aqui l’experiència que he aconseguit avui. Com diu l’Alvaro, potser algun dia em veureu correr, però segurament serà per enxampar-vos amb una gran panorama per poder-vos retratar  🙂
La meva passió és descobrir territori i poder retratar, així que… quina millor manera que poder-ho fer acompanyada dels meus???
Salut i Non Stop! *

La 4 rocs!! La primera de Figueroling :)

I avui tocaba fer poble, demostrar que sóm del pallars! J
A Figuerola havien planejat una gran cursa que prometia molt i a la 4 rocs que estavem apuntades. Als 7.15 em gafat el cotxe amb la peQue i la Joana i cap a Figuerola faltava gent! Sobre les 7.30 arribavem i recolliem dorsals. Tot just acabavem d’enllestir motxilles, càmeres, les ganes de caminar… i aviat ens ha tocat l’hora de la sortida. Alli teniem a la xica ben preparada i el Marc apunt de tirar del Trabuc! i PUM! El tret de sortida ha sonat i la xica no posava fre!

 Realment ha començat amb moltes ganes i em nat fet trinco tranco. Hem començat a passar per la voreta del riu (que ve que si estava tot ennuvolat i fresquet), l’hem travessat tres o quatre cops, i realment anavem trobant grans racons curiosos. 


Navem tirant xino xano sense adonar-nos practicament que ja portavem estona caminant. Em arribat al punt on ens esperava el Gaspar, alli portava el control dels cotxes. Haviem de travessar carretera i ell s’encarregava de parar el transit si feia falta. Alli em començat una de les primeres pujades considerades fins arribar a l’estany de basturs, realment no s’ha fet pesat i al arribar a dalt i veure el gran abituallament que ens esperava amb aquells nois tan “campexanos” ens ha fet agafar anims. 4 gominoles, repostem dipòsits, la peQue descansa una mica i sant tornemi que ens espera el pròxim. Això si, sense deixar-nos de fer fotos que realment valia la pena!

els campexanos! 🙂


I trim tram trum, aviat començaven a passar els primers corredors!!!

el xavi!

el Gilbert!

el Berbe!

el Rafa

la gran corredora 😉

el cuberes i el crespo 😉

Badia!

més Badia!

el Robert

L’Oscar i el Bacardit

l’Uroz

més Badia

el Santi i l’acompanyant

la Sandri i les seves ungles 😉

el Dani

Realment era maco començar a veure passar gent “teva” i poder-los animar. Tots ho han agraït fins hi tot algun animava a la peQue perquè continues endavant!! 


gràcies Robert!!

Llavors portavem prop de 7,5km i estavem apunt d’arribar a Sant Romà. Alli ens esperava un altre gran abituallament. Que si melo, sindria, platan, aigua, aquarius… i com no GOMINOLES!! Que pipa s’ho passava la xica!  Aixi que em posat les piles altre cop, i la senyora amb un pal “mig mangat” a la Joana encapçava la caminada altre cop. 
Non Stop *
Em començat  a passar per llocs emblemàtics. Cases abandonades que cridaven l’atenció, el gran paisatge que ens envoltava… i aviat han tornat aparéixer cares conegudes. Han aparegut la Eva, la Mireia, la Natalia… ens han acompanyat una estona, però aviat ens em quedat enrerra. Evidentment portaven més bon ritme i la peQue començava a afluixar. Començava a tenir calor aixi que l’he ruixat i ben fresqueta s’ha quedat! La Joana com era d’esperar en tot moment esperant!

una gran companyia!

Poc a poc i fent una altra pujada, em pogut arribar a la gran ermita de les Esplugues. Hi havia uns banquets a la hombreta… que realment cridaven l’atenció, però haviem de continuar. Ja quedava menys!! Trinco tranco em nat fet, i aviat hem arribat a conques. 

Alli ens esperava un altre gran avituallament on aplaudient i animaven a la peque per ser tant valenta, realment l’ambient que hi hem viscut a sigut com un més de casa i és d’agraïr! Com no podia faltar, altre cop gominoles (com veieu m’ha fet molta gràcia trobar-ne), s’ha posat les botes i amunt que fa pujada. Tot i que abans de sortir altre cop em fet fotos a les campanes MICAELA de l’any 66, realment eren espectaculars!!

Era la última pujada que ens quedava per arribar a l’ermita de sant Bartomeu i finalment veure el cap del Bolet!! Em pujat i pujat! Semblava que no s’acabava maiiii!! 


Finalment em arribat a dalt i em nat planejant. Tira que tiraràs hem arribat a Sant Bartomeu. I aquí una gran sorpresa, la Joana ens la tenia preparada i amb dos segons tocaben les campanes amb la peque! La veritat que s’ho han passat pipa! 
! I després d’aquest gran moment ha aparegut el cap del bolet, ens quedava només la baixada i ja treia el cap l’arribada de meta i les piscines que ens esperaven! Aquesta baixada si que s’ha fet curta de veritat!!! Amb un tres i no res em sigut a baix, tot i que no em passat desapercebut el bolet, em fet rapid 4 fotos i avaaaaaaall que ens esperen!! Alli ja hi havia gent que tornava animar a la peQue, realment una dels pocs dels més petits que l’han fet sencera i que contenta que estava, mamà m’estant animaaaaan!!! No s’ho creia! 


Ho hem aconseguit, em arribat i senceres!! Em fet backup de la tarjeta amb el Jordi i a l’aigua patos! Les piscines ens esperaven, i realment després de fer 14km amb 3:56 apetia de veritat! Aixi que ens em quedat una bona estona a Figueroling Beach com jo li dic i cap a casa que estem rendits!!


Realment ha sigut un gran mati, una bona estona i una molt bona cursa, com ja us he dit enhorabona perquè no ens ha faltat de res!!!! Salut i Non Stop! *






Cami dels cavalls nocturn

El dimecres passat vam fer la sortida del cami dels cavalls nocturna.
No és que fos especialment difícil, però la companyia va ser diferent. La petita després d’haber finalitzat el seu curset de natació i amb la seva entrega de diplomes, em va acompanyar en tot moment. Estava realment exhausta de tot el dia però va aguantar com una campeona fins l’últim moment. Entre la mare de la Laia i jo al final l’anaven “arrosegant”, els últim km van ser pesadets per ella però tot i així amb 1:12h vam ser al punt de tornada.
Relament hi va assistir moltissima gent tot i que només algun “privilegiat” es va endur foto meva jejeej
Una historieta més per explicar i una gran nit per probar els frontals!
Crònica curta però intensa 🙂