1ª Cursa de Baldomar

Aquesta vegada se’m presentava una bona vetllada del dia 1. Vam fer bossa i marxar ahir a la nit, aixi feiem nit allà al costat de llar de foc per estar ben preparats per l’endemà.

La cursa d’avui es presentava molt diferent. Primer perquè tenia la companyia d’un nou membre que s’introduia al món de les curses, el tiet Oscar 🙂 i després per la companyia que tindria tant a la sortida com a l’arribada de la family, un dia rodó vamos!
Als 7 els despertadors de casa han començat a sonar. Ens em llevat, ens em preparat, que si això que si allò…. i aviat han arribat les 8.15. Em agafat amb el Oscar i la xica (es desperta amb una mosca) i em anat a buscar dorsals. Casi no hi havia ningú a la plaça, però era cosa de temps que allò comences agafar forma !

 
Aviat em tingut els numeros 313 (Olga) i 119 (Oscar), i encara faltava 30minuts ben bons!! Entre que xerravem amb uns, amb els altres i feiem més fotos… aviat han sigut les 9!

 

 
Ja estava preparada, això ja estava aqui! Així és que m’he despedit del tiet i la xica i cames ajudeu-me ben soleta! Sisisis.. aquest cop tota la resta de TrempRunners ho feia corrent, així és que el meu propòsit era tirar milles i poder arribar a meta abans que ells, comptant això sí, l’hora d’avantatge que portava. Volia poder fer la gran rebuda a tots i a la vegada ser la 1ª TR que posava els peus a Baldomar. No sabia si me’n sortiria però les ganes les portava.
 
He començat a tirar amunt i apale que fa pujada! Deu ni do, fins poder arribar a la carretera, a la primera pujada s’havien ben resguardat una bona sorpresa amb tanta pujada… però a la vegada era molt divertit! He pogut anar aguantant bé la pujada, m’han passat una parella però jo anava mantenint el meu ritme, i per mi era important.
 

 

 
Em passat per paratges ben peculiars i el marcatge de km que portaves fets estava molt ben marcat! Estava apunt d’arribar a carretera, ja es podia divisar tota la vall i Baldomar començava a quedar una miqueta lluny.
 
 
Ja era a dalt!! I una gran manera de saber-ho era el gran cartell penjant d’un arbre que m’ha cridat l’atenció la seva forma i la vista que comportava, una gran fusió!
 

 

 
He anat fent xino xano per asfalt, tot i que no m’agrada massa… He començat agafar ritme altre cop, agafant la parella que m’havia passat. Ens em anat ajuntant un grupet de 5 que m’havia proposat intentar seguir el seu ritme, avere que podia passar!
 
 
En menys d’una hora ens plantavem a l’avituallament que tenien ben montat! Em tornat a deixar asfalt! Per fiiiiiiiii!! Tornavem a entrar entre camins, camps ple d’aumetllers i… fang i més fang però com disfrutava!! En un no res, ens em colat cap a la triatlera, alli començava lo bo!!!
 

 

 
He decidit que d’alguna manera havia de descarregar les cames, les portava molt carregades. Primer per la gran pujada dels 3 primers km i després pel tros que haviem fet d’asfalt, així que fent una miqueta de “trampes” m’he posat a córrer. Primer no em seguia ningú, però després el grupet de 4 han començat a fer el mateix. Anavem fent trote trote, sense petar-nos però a la vegada les cames descanasavem, així es que quan tocava baixada… cama amunt, cama avall!! i que divertit era entre tanta pedra i forats, molt amè la veritat!
 
Quan me n’he adonat, ja haviem pujat i baixat i…. ens crusavem amb els corredors que feia 10 minutets escassos que havien començat a sortir! I alli em trobava a la Juanin!! Si senyor, com una campeona anava tirant!! Em xocat la mà i poca cosa més, però això sí, quedant a meta! 🙂
 
 
Ara tornavem a fer una petita entrada al poble on ens desviava un “atajo” per anar cap a la font de la Trilla, i just en aquell punt tenia a la xica, al Sisco, la Eva, L’ares i el Pau per dir-me adéu! Quina canya mentre anava corrent, tenia als meus donant-me anims per continuar i acabar més aviat!! Quina ilusió!!
 
Amb tanta adrenalina a sobre aviat he sigut a la font de la Trilla! De fet tot aquell terreny ja me’l coneixia! Més d’un dia hi hem nat a fer les cabres amb les bicis amb Sisco o simplement hi em passat una tarda amb la xica fent fotos amb les fulles.. uns grans records!
 

 

 
He continuat pel caminet que ens indicaven i… alli estava el famós riu que haviem de crusar! La veritat que m’esperava algo més “heavy” i m’havia plantejat crusar-lo pel mig a l’estil cabreta, però com que els organitzadors s’havien currat unes grans roques, hem fet cas i hem crusat fent saltets com les granotes 🙂
 
 
Ja estavem al km 8,5 i això ja s’estava acabant. De tant en tant m’anava girant, esperant que aparegués algun TrempRunner, se’m feia tant extrany que ningú m’atrapés… però havia de continuar.
Allò ja ho tenia agafat de la mà i he pensat que 2km ja no eren res, però…. taxaaaaaaant!! Ens esperava la última sorpresa, la GRAN pujada trencacames!! Pendent, fang, relliscant, pesant 2kg més les sabates…. però allí estava jo, per a tirar amb allò i molt més!! Deu ni do, lo que havia aconseguit pujar!!
 
 
Ara si!! Ja estava, desprès d’haber coronat i passat unes vinyes ben ufanoses ja podia veure Baldomar! Això ja estava aquí!!! Mirant el que portava de fet… una trucada i amb 0,5km estava a meta!!!
 

 

 
En 10 minutets feia l’entrada al poble!!! i era la 1ª TrempRunner que posava els peus a meta!! Portava 1hora d’avantatge i segur que els grans corredors que duia a darrera farien molt millor marca que jo, però…. Fer 10,47km amb 1:38 era una gran repte que havia assolit a la perfecció!!
Sabeu que estic acostumada a quedar última i no m’importa, no sóc gens competitiva i la veritat que sempre he dit: LO IMPORTANT ÉS PODER ACABAR BÉ, però poder entrar en 5ª posició de caminadors per a mi era MOLT gran!!!
He fet una gran entrada, on tenia a tots els meus esperant i animant-me juntament amb  tots els veïns que hi havia a la plaça, que gran!!!
 
Després d’abraçades, estiraments i descansar.. em tocava preparar-me per a les gran arribades dels meus companys!!! Els TrempRunners haviem de deixar el llistó ben alt! No han tardat pas gens a començar entrar!
 
Primer el Xavier Torrecillas
 
 
Seguit del gran Vikingo
 
 
i fent una entrada triunfal l’Oscar!
 
 
Després d’una miqueta ens entrava la Sandra
 
 
i finalment la Juanin i la Julia Lladós! Sisis una nova membre també! 🙂
 

 

 
 
La veritat és que tots i cada un de nosaltres s’ho ha currat i només pel simple fet d’acabar ens mereixem si més no el reconeixement i les felicitacions! Així és que quina millor manera que fer petjada??
 

 

 
Hem estat ben acompanyats en tot moment, i les xiQues ens han donat els ànims que necessitavem per a poder arribar a meta!
Tinc una gran sensació després d’aques repte assolit i qui sap els que m’esperen??? De moment nirem continuant, xino xano i al nostre ritme, sense que ningú ens pari!!!
 
Salut i cames, amb una gran experiència més al sac!!!
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Anuncios

La última del correpallars: Popular Rialp Matxicots


I avui era el meu dia, avui tocava donar-ho tot a la Popular de Matxicots, era la última del correpallars!!
Semblava que era ahir que feia la primera inscripció i deia que no les faria pas totes i mireu com he acabat! Intentant deixar el llistó ben alt dels Tremp Runners, així que avui tocava donar-ho TOT!
Eren les 7 del demati, mal dormida i neguitosa he anat a fer 4 cosetes abans de recollir a la Laia i la Joana. Nem a repostar el cotxe, controlar que no falti res a la motxilla… i ara què faig?? Eren les 7 i poc i fins a mitja no haviem quedat! Bé, ja no torno a casa, segur que algú hi haurà pel llac negre. Per allí hi havia el Ramon, la Gemma i el Güell. Em fet petar la xerrada un ratet de la batalleta que ens esperava avui  i amb un no res ja era l’hora de marxar.
Hem gafat els cotxes  i amunt que a Rialp faltava gent. Em arribat en un no res i ja em començat a trobar quatre dels TR que feia una mica que havien arribat. Em recollit dorsals, em fet cua pels xips… i quina millor forma de fer temps que deixar petjada per Rialp??

Aviat ens han cridat per passar control de material i xip, tot i que ja portaven una mitja hora de retard. Realment l’hem notat a l’hora d’arribada, el sol picava mooooooolt!! Massa!!! I res, han donat el tret de sortida i em començat a enfilar. La Laia nava pel capdavant i xino xano em nat fent.

  

Aviat l’hem perdut de vista, de fet portava millor ritme que jo i li he dit que anés tirant, que anés fent. Jo i la Joana em nat fent mano a mano al nostre passito, fent les nostres parades per fer fotos ben divertides i encantadores.
Aviat em acavat la primera baixada i ens em trobat el primer pont que crusava el riu, pel que anireu descobrint es podria dir que és la ruta dels ponts!! Començaven a passar el primers dels nostres. Que si el Diego, el Ramon,Gemma & Güell, la Laia…. i naltres des de dalt mirant com anaven fent…. potser que anem tirant no Juanin??

  


Alli ens esperava la primera pujada, començava  ben animada però renoi com costava allò!! Tot i que era dureta no ens ha costat gaire arribar dalt, tot i que jo treien la llengua. Després de 2,5km podiem  veure que el primer poble per on haviem de passar, començava a treure les primeres cases (no fico el nom perquè relament no el recordo però tranquils que per l’arribada tinc el gran cartell fotografiat :p)

Ens em anat animant perquè venia una baixada per a poder descarrgar les cames i anar amb un ritme una mica més apretadet, tot i que aviat em sigut a baix. Alli ens esperava el 1er abituallament, amb un bombers ben campexanos que ens tenien l’aigua preparada i ens recordaven que ens quedava una altra pujada!!

  

Així és que després de reagafar aire i  la Juanin “dopar-se” per no reenganxar les angines, em continuat costa amunt. Amunt, amunt i amunt! Allò no s’acabava mai pensava jo! Quin fart de pujar pedres i camins però com l’anterior aviat em estat. Alli ens esperava una gran baixadeta per retrobar-nos un altre pontet. I és que la veritat mirant enrera, deu ni do el que portavem de pujades i baixades!!!

  

Després de fer fotos al pont en venia la següent a l’altre pont! Allò era un no parar, però les vistes valien la pena. M’he avançat una miqueta per a poder agafar millor l’efecte de l’aigua i poder continuar amb el ritme que portavem.

  

Ja podiem divisar de més a prop el poble de Caregue (per fi em surt el nom) i ja no ens quedava tant!

I dit i fet, alli em estat!!! Alli ens esperava el 2n abituallament amb un munt de liquid. La veritat que ho tenien molt ben montat i podia faltar de res. Em trobat un abituallament ben “campexano” que al demar-los una foto ens han fet ficar amb ells!

Després de fer petar la xerrada, fer un “beuret” i comentar la jugada em decidit continuar. Ens venia baixa altre cop passant pel cimintiri de Caregue i tot ple de pedra suelta, però ha sigut ben divertit.

  


Al cap de res, he sentit que algú cridava: venga Olga!! Aui cridava el meu nom per aquells mons perduts??? Era el Txema!! Juntament amb el Xavi estaven a la part critica, per si havien d’ajudar amb algú a baixar. Els hi he demanat que m’aguantessin la càmera i la cabreta de la Olga a saltar, que bé que m’ho he passat!!!!jajajajaja
Al acabar la gran baixada ens quedava un bon trosset d’asfalt, tot i que els paisatges acompanyaven molt i et feien oblidar que anaves per asfalt (a mi em mata)

                i al cap d’una mica em fet la GRAN entrada a Escas. Alli teniem el 3er abituallament i un gran esmorzar!!!

Alli ens tornavem a trobar al Txema, el Xavi… xerravem de com ho portavem i la veritat que anavem bastant bé. Em menjat una miqueta, em picat xocolata i golosines i a continuar altre cop, ja estavem a mig cami i allò ja no es podia deixar estar! De tantes vegades que me girat… alguna vegada n’havia de treure algo bo no?? I efectivament, alli m’he trobat la gran senyora muntanya: EL MONTSENY DE PALLARS. Es podia veure perfectament per on havien passat els que feien ruta ahir i deu ni do quina matada!!

Al cap de res, he hagut de deixar de mirar enrera i mirar millor endavant. Ens tocava la última pujada abans d’arribar a Surb, i vaya tela amb la pujada!! Que si roca, roca i més roca!! Juanin que això no s’acava maiiiiiiiiiii –li deia tipa de tanta roca, realment un trenca-cames en molt bones condicions! 🙂

  


Per sort, no ha durat molt més i aviat em arribat a l’últim poste de la llum i…. miraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, ja veig Rialp!!!!! No m’ho creia, després de tanta volta començava a divisar el final (tot i que encara ens faltava)

Al veure Rialp, em tingut forces suficients com per baixar l’última baixada fins a Surb com un “relampago” alli hi havia 2 ambulancieros per si necessitavem res. Aviat em deixat Surb de banda i em anat tirant.

  

Fins a Rodés, que era el pròxim poble que haviem d’agafar quedava una miqueta i com que la Olga tenia molta calor…. em trobat un camp amb asperssors i no m’hi he pogut estar, m’hi he tirat de cap! Així és que la Juanin, m’agafat ben desprevinguda per fer-me unes fotos ben divertides!

  

Així és que després de fer el “capullet” em reenganxat i aviat em sigut a Rodés, tot i que amb una gran companyia de sa majestat l’ÀGUILA

  

I allí teniem l’últim abituallament i que fresquet!!!! Tenien tota la beguda dins la font de poble i realment estava de fabula! Tant que hi he posat el cap sota l’aixeta per anar més fresca

  

Després de reposar, xerrar i mullar-nos.. ens tocava l’última baixada fins al castell de Rialp. Em dit amb la Juanin de fer l’últim esprintada i baixar corrent, fins que la Olga aguantés! (realment, la última del correpallars ho haviem de donar tot igual que havien fet el dia anterior els altres) i així ho hem fet, m’he sorprès i tot però l’esquena m’ha aguantat de fabula i aviat em sigut al castell!

i…. pam! Després de les nostres 4:30 i 1200m de desnivell entravem a meta! Alli sentia la raquel animant-me, la Laia i la seva mare dient-nos que ja estava, el Marc preparant la càmera…. Realment ha sigut una GRAN entrada, on com no esperava menys hi tenia els meus esperant-me!!

Estava super contenta de poder-la haver acabat i fer un temps que per a mi era més que increïble!!! Realment ho hem donat tot amb la Juanin, i he d’agrair la gran paciència que ha tingut amb mi!
Després de besitos, abraçades i demés em nat a ala duxa, que encara quedava la GRAN entrega de premis i el dinar en group!!! I com era d’esperar els Tremp Runners han marcat història! Primer per a tenir premi per ser l’equip més nombrós juntament amb el CEPS de Pobla de Segur, i després pels dos podis que han clavat la Laia i Raquel cada una en la seva categoria!!!!! Felicitats campiones!!! Heu suat i us ho heu guanyat!!!!!

Després de dinar em nat a fer un cafe on em petat la xerrada una bona estona i ens ho hem passat d’allò més bé, on un Tremp Runner únic m’ha demanat exclusivitat en foto:
Apale Gilbert, ja tens aquí la GRAN foto que em fet!

I bé fins aqui la meva experiència d’avui i de la fi del correpallars. Han sigut uns mesos molt intensos i plens d’històries, però ara més que mai puc dir que hem de continuar!! Això no ha de parar!!!
Agrair a tots aquells que han estat amb mi, que s’han esperat, que m’han acompanyat i que m’han vingut a esperar a la gran meta!! mil gràcies a tots!
Apale, ja no us fumo més el rotllo, Salut i Non Stop*