Talarn – Santa Engràcia – Talarn i … cames ajudeu-me!!

La xiQui havia marxat amb sonpare, i d’alguna manera necessitava desconectar… Així que quina millor manera que recordant la Cuca? havi decidit pujar fins a Santa Engràcia i tornar, comptant que el temps em deixes… desde el dia de la Cuca no l’havia tornat a fer, i no sabia si amb 2 hores en tindria prou abans caigues la nit, però tot era probar-ho! Simplement em tocava apretar una mica més de lo normal 🙂

He deixat el cotxe a la sortida de Talarn i aviat he agafat el caminet que conduia cami Santa Engràcia. Semblava que es volia ennuvolar, però estaven lluny i un xaparrón tampoc em feia por, així és que xino xano he anat fent. Deu ni do el fang que hi havia! Pensava que seria molt pitjor, però la veritat que un punt arribat a la part de roca de seguida s’ha passat. Aviat he arribat a baix al riu, crusant el pont i començant la pujadeta. Com havia cambiat el panorama des de l’últim dia!! Avui era tot ple de colors, i el riu baixava amb un bon cabdal (comptant que el dia de la cursa, no en baixava ni gota).
Com era d’esperar he perdut temps fent fotos, però que seria una sortida meva sense fotos??? Eren increibles els paisatges que podia apreciar, però un punt a començat la pujada… tot s’ha de dir, la Olga ha guardat càmera 🙂


I xino xano, anava pujant. Sempre vaig sense música ni res, simplement contemplant els “ocellets”, l’aigua del riu contra la roca, els gossos que lladren llunyants i…. quina sort de no portar cascos!!!! De repent, a 2 pams del meu nas he començat a sentir terrabastall!!! pensava que com sempre seria els pardalets dins dels matolls, però renoi quan han tret el cap dos jabalins!!! Amb 26 anys que tinc, MAI se m’havia crusat ni un!! Ni amb cotxe ni reS!!! No s’havia que fer ni que dir, així és que ja em veieu buscant un arbre i cames ajudeu-me!! jejejeje, però era tal el pànic que m’ha agafat, que m’he quedat ben parada! Ni un pèl no em movia i sort n’he tingut que ells s’han assustat més que jo i han arrencat a córre! Quin ensurt m’he endut, així que ja us podeu imaginar com he començat a pujar, com un cohet i sense parar fins no ser a km lluny d’aquells animalots!!! M’ha costat decidir si seguir amunt o no, però al final ha pogut més la tossuderia d’acabar que la por que m’han donat els dos “animalons”

Poc a poc, ja anava divisant el poble de santa engràcia, ja estava fent les últimes pujades, i les vistes que hi havia eren increibles! Així és que càmera altre cop i… he mirat el rellotge i just eren les 5. Em quedaven uns 200m per arribar al poble, però tenia un tute de tornada i no volia que se’m caigués la nit a sobre, així és que he decidit girar cua, ja ho tenia més que superat el repte que m’havia proposat i era hora de retorn!! 🙂

 
 

Renoi la baixada com anat! Anava fent trotant, trotant però quan he arribat a la part dels jabalins… he arrencat a córre, me començat a emparanoiar i he baixat cagant llets, així és que en un tres i no res he sigut a baix! Visto i no visto!! 🙂


Just he arribat al cotxe, que la nit ja queia, però ha valgut la pena! Després de 2 hores podia dir que m’havia menjat 10.48km i amb grans resultat! Així és que, per avui ja havia complert! Ara a fer soffing i avere on queiem demà abans d’anar a veure la Campanilla… Sisisis, ho heu sentir bé! Demà tinc sessió de tarda amb la peQue, però segur que la que es torna petita seré jo! 🙂

Apale, una experiència més al sac, i aquest cop amb Jabalins! Això si, el pròxim cop que vulgui recordar la Cuca hi aniré acompanyada!! 🙂



















Anuncios